Santa Maria del Camí

Gentilici: santamarier/ santamariera

Límits: Bunyola, Alaró, Consell, Santa Eugènia, Palma i Marratxí.

Santa Maria del Camí, a la comarca del Raiguer, és terra de bons vins. Si bé la seva topografia és essencialment plana, inclou dins el seu terme part de la muntanya de Son Seguí i la vall de Coanegra, on es pot visitar una de les joies amagades de Mallorca, l’impressionant avenc de Son Pou. El seu nom deriva de l’antiga cavalleria de Santa Maria del Camí, probablement relacionada amb l’antic monestir de Santa Maria del Camí, a Catalunya. Després de la conquesta, el terme de Santa Maria del Camí li va tocar a Bernat de Santa Eugènia, de Torroella de Montgrí, qui fou el primer lloctinent del rei don Jaume I, qui atorgà moltes terres a qui l’havia acompanyat durant la conquesta. Coanegra fou la part més poblada a partir de la conquesta. A principis del segle XVII es decidí establir la Cavalleria i urbanitzar-ne una bona part per tal de crear una nova població. La Cavalleria era el lloc més adequat per a l’assentament de la nova població per ocupar el centre del terme i en la  confluència de camins i de l’aigua procedent de Coanegra.

Els seus cellers són els únics de Mallorca que conserven la vella tradició de penjar a finals de novembre una branca de pi per indicar que ja tenen a la venda el vi de l’anyada. En el terreny gastronòmic cal destacar que l’anomenada llet d’ametla la inventaren aquí els frares del Convent dels Mínims al segle XVII.

Potser els santamariers amb més projecció siguin el cantant Lorenzo Santamaría (Llorenç Rosselló), que els anys 70 fou diverses vegades número 1 a les llistes d’èxits musicals, i el ciclista Antoni Gelabert, professional entre els anys 1946 i 1956, qui, entre d’altres èxits, aconseguí guanyar dos campionats d’Espanya, una Volta a Catalunya i 3 etapes de la Vuelta a España.

El poble gaudeix d’una de les colles de gegants més actives de Mallorca i dels dimonis de la Factoria de So.

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_del_Cam%C3%AD i informació aportada per Josep Maria Estarellas