- Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris
Temàtica:
Ubicació:
Al llarg de la vall la vegetació mostra moltes variacions. Hi ha llocs on forma autèntics boscos amb cobertura contínua, mentres que a altres veim garriga amb grans clarianes i extenses clapes de roquissar pelat. Aquesta variació es deu a nombrosos factors: climàtics (grau d’insolació i d’humitat), topogràfics (comellars, crestes...) i, evidentment, l’acció humana.A grans trets podríem resumir que als comellars frescs, humits i ombrívols hi trobarem l’alzinar, mentre que als cims i llocs més assolellats i/o amb sòl més erossionat hi trobam la garriga de pinar amb romaní i xiprell. Aquesta garriga actualment ocupa la major part de la vall.A molts indrets del torrent aparèixen altres plantes que necessiten molta d’aigua, són les anomenades plantes de ribera.
PLANTES DE RIBERA
Una de les millors zones per observar aquestes comunitats vegetals és el tram de torrent entre Son Roig i el comellar de Can Millo.Els tres arbres més característics són:
• Estancassang (Fraxinus angustifolia) ,
• Om (Ulmus minor): la vall de Coanegra és un lloc molt important per la conservació d’aquest arbre perquè és un dels pocs llocs de l’illa on aquests arbres no estan afectats per la malaltia dels oms. ,
• Cirer de pastor (Crataegus monogyna) ,
ALZINAR
Els alzinars que queden a la vall i que sobreviven aprofitant l’ombra dels comellars són residus del que varen esser en altre temps els boscos de Coanegra.L’alzina (Quercus ilex), un arbre d’una altària d’entre 10 i 15 metres, de copa densa i que fa una gran ombra i de fulla perenne, és l’arbre més característic del bosc mediterrani. Les fulles són coriàcies, de color verd fosc per damunti grisenc per davall, amb unes petites pilositats que eviten l’excessiva transpiració durant els calorosos estius mediterranis. La forma de la fulla és variada, de sencera a espinosa.L’alzinar acostuma a ser u n bosc espès i ombrívol que permet la formació d’un sotabosc molt dens, però amb poca varietat d’espècies: ,
• Arbocera (Arbutus unedo) ,
• Mareselva (Lonicera implexa) ,
• Bruc (Erica arborea) ,
• Mata (Pistacia lentiscus) ,i a les zones més ombrívoles, fàlzia negra (Asplenium onopteris) ,
GARRIGA DE PI, XIPRELL I ROMANÍ
La forta insolació així com el fort pendent del terreny, entre d’altres causes, provoquen un empobriment del bosc, amb predomini de pins, mates baixes i arbusts. Són les espècies típicament mediterrànies adaptades a la sequera estival. Aquest tipus de comunitat es coneix com a garriga. Algunes de les plantes característiques d’aquesta comunitat són:
• Pi blanc (Pinus halepensis) ,
• Xiprell o petarrell (Erica multiflora) ,
• Càrritx (Ampelodesma mauritanica) ,
• Romaní (Rosmarinus officinalis) ,
• Estepa blanca o d’escurar (Cistus albidus) ,
• Estepa llimonenca (Cistus salviefolius)
PLANTES ENDÈMIQUES
A Coanegra podem trobar diverses plantes endèmiques de les illes Balears, és a dir, que no viuen a cap altre lloc del món. La seva conservació és molt important des del punt de vista del patrimoni natural i la biodiversitat.Aquí n’anomenam unes quantes sense ànims de voler esser exhaustius:
• Estepa joana (Hypericum balearicum) ,
• Pa porcí (Cyclamen balearicum) ,
• Violeta de penyal (Hippocrepis balearica) ,
• Didalera (Digitalis dubia) ,
• Teucrium asiaticum