Gentilici: figaronenc, figaronenca
El Figueró i Montmany, oficialment i impròpiament anomenat Figaró-Montmany, és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Està format per l'actual poble del Figueró, evolució moderna d'un antic hostal de camí ral, i de l'antic poble, quasi del tot despoblat actualment, de Montmany o Montmany de Puiggraciós, nom que va rebre aquest segon nucli fins el 1981.
Els límits del terme municipal reprodueixen a grans trets els de l'antic territori jurisdiccional del castell de Motmany, amb les tres parròquies de Sant Pau de Montmany, Sant Pere del Vallcàrquera i Sant Cristòfol de Monteugues. El municipi és un enclavament a la vall del riu Congost, entre el Montseny i els Cingles de Bertí.
Pel que fa a la seva història i patrimoni, el poble hi trobem tant cases menestrals i grans masos dels segles XVI-XVIII com edificis neoclàssics, i sobretot, amb l'arribada del ferrocarril, les torres modernistes i noucentistes de la burgesia catalana que va escollir el Figaró com a lloc d'estiueig a principis del segle XX. Manuel Joaquim Raspall i altres arquitectes del moment hi van deixar un important llegat on es combina el modernisme amb elements noucentistes que contrasten amb l'entorn agrest i muntanyenc de la zona.
Quan va esclatar la febre de l'estiueig, les primeres parcel·les disponibles eren situades a les terrasses més baixes de la muntanya, on l'edificabilitat era difícil pel fort pendent del terreny. En aquest segon graó del municipi s'hi van instal·lar les principals cases d'estiuejants del Figaró, des de Can Mestre, al nord, fins a la Torre del Rellotge, al sud. Aquesta ubicació elevada amb relació al nucli antic origina l'estampa característica de la vila des de la carretera i la via del tren, amb les torres modernistes i noucentistes com a teló de fons del caseriu tradicional.
Font: Blog KM369
