A l'ombra dels Cingles de Bertí

Aquesta ruta és totalment accessible amb transport públic, concretament amb el tren, ja que la mateixa línia de tren de rodalies R3 (Hospitalet de Llobregat- La Tor de Querol) té parada a La Garriga i a Sant Martí de Centelles, amb una freqüència de pas d'entre mitja hora i una hora i mitja segons el moment del dia.

Prenem l'estació de La Garriga com a punt de partida de la nostra ruta. Allà mateix podem visitar el Refugi Antiaeri de la Guerra Civil. Des d'allà anirem a buscar El Passeig, emblema de la burgesia barcelonina que va fer del municipi un refugi d'estiueig a finals del segle XIX. Allà mateix cal veure el conjunt modernista de l'Illa Raspall, i després ens dirigirem cap a l'Església Parroquial de Sant Esteve passant per la plaça del Silenci i la Casa Ramos. D'allà a l'Ajuntament, passant per davant de la Casa Blancafort, i el carrer del centre fins a Can Dachs. Ja som al nucli antic, on hi podem veure cases com Can Serratacó o Can Guardis. Aquí l'itinerari ens desvia cap a la dreta però podem seguir una mica més enllà per veure la plaça de Santa Isabel i Can Raspall, i després recuperar el carrer de la Doma fins l'Asil Hospital La Caritat i el pont de la Doma. Abans de creuar-lo, podem baixar un moment fins al centre de visitants (que queda allà mateix i està ubicat a l'antic safareig de la localitat)  i en retornar, passarem pel Monument a Josep Segú Soriano, ciclista garriguenc dels anys 50.  Un cop creuat el pont ens podem desviar si anem amb temps per arribar-nos fins al conjunt patrimonial de la Doma (església parroquial, els edificis de la domeria i el cementiri vell). Tornant al pont, remuntarem el Riu Congost, que ens acompanyarà durant tota la nostra ruta.  Sempre seguint el riu, creuarem la C17 i passarem pel Molí de Blancafort, i després creuarem la via del tren pel Pont de Can Palau i després de circular entre la via i la carretera, una altra vegada pel pont de Can Mas. Just abans d'entrar ja al Figaró, un altre dels destins predilectes per la burgesia catalana de principi del segle XX, deixarem a la dreta l'antic barri de Gallicant i entrarem al poble per les piscines i la zona esportiva municipal. Creuarem per sota la C17 i a la rotonda agafarem la carretera de Ribes per arribar al centre de la vila, farcit de punts d'interès. Ens desviarem un moment a mà dreta a l'alçada de la Torre del Rellotge. un dels primers habitatges d'estiueig del Figaró. Tenia l'únic rellotge públic que hi havia a la vila, i està decorada amb el característic trencadís modernista amb motius geomètrics i vegetals. Una mica més amunt, i abans de tornar a la carretera de Ribes, passarem també per Vil·la Pepita i Vil·la Rosita, de Manuel Joaquim Raspall, i més pròximes al noucentisme que al modernisme. Seguim pujant i passem pel Molí del Mig o d'en Cortès, la casa antiga de Can Ferrer Vell i Can Xicola, amb un portal adovellat, el balcó de ferro forjat i una finestra d'arc canopial gòtica. Abans de pujar cap a l'Ajuntament podem recular un moment per veure Can Delgado, una altra casa noucentista, i les cases de la Carretera de Ribes. Tornem cap amunt per veure l'Antic Hotel Congost, projectat a principis del segle XX per Manuel Raspall i de caràcter noucentista, i just a davant, l'Ajuntament, que inicialment englobava també les escoles, data de 1910 i compta amb una bonica façana modernista. Recuperem el Carrer Major, que era l'antic camí ral de Barcelona a Vic, i a mà dreta ens quedarà l'Església Parroquial. El carrer major ens durà fins la plaça major, vincle entre el nucli antic de la vila i els eixamples menestrals i d'estiueig dels segles XIX i XX. Allà mateix podem veure Can Ventureta i Can Pau Vilardebò. Seguint pel carrer Major arribem a les Escales de l'Àngelus, que sembla que va fer construir un propietari estiuejant per facilitar l'accés del servei -que venia a peu des de l'estació- a la seva finca. En destaquen  les pèrgoles de fusta tropical que cobreixen la major part del recorregut. A dalt hi trobarem una de les joies de la corona del Figaró pel que fa als seus edificis d'estiueig: Can Gallart, casa-jardí modernista reformada el 1908 per l'arquitecte Raspall. La casa també és coneguda com l'"Ave Maria" pel medalló circular de ceràmica -a la façana de migdia de la torre-. L'altra casa que veiem en aquesta zona és Can Mestre, comprada per Ramon Mestre a un indiano  i que va decidir reformar per fer-ne un original conjunt de 7 habitatges. La casa té una particularitat que comparteix amb altres construccions d'estiueig del municipi, i és que des d'un cantó sembla una senzilla edificació de planta baixa i primer pis en canvi des d'una altra banda s'alça com un castell, amb una imponent torre en primer pla. Tot plegat degut als pendents característics del municipi. Finalment en aquesta àrea cal veure el portal de Can Gambús, una entrada monumental a la finca del mateix nom, una unes escalinates i una font neoclàssica. Hi trobem també escultures que fan referència als jocs dels infants en temps de l'estiueig, jugant amb el gos, i llegint 'Al cel', de Verdaguer. Recuperem la part baixa del poble per seguir el nostre recorregut i sortir del nucli urbà. Ho farem per la font de Ca l'Andreu i reprenent el curs del riu, creuant la carretera per sota. De seguida arribarem a les cases de Santa Eugènia del Congost, les creuarem i arribem al conjunt més antic format pel Mas Santaeugènia, la Parròquia i el cementiri. El poblet en realitat és un conjunt de cases disseminades on les primeres cases hi consten des del segle XVI.

Arribem de seguida al nucli de Tagamanent, deixant a l'altra banda dels camps de Santa Eugènia la Presa al Riu Congost i l'Antiga Rectoria. Ens dirigim a l'Ajuntament, on val la pena veure el vitrall que hi ha dins, i seguirem pel camí que va vorejant el riu. Deixarem a mà esquerra Can Torn, a l'altra banda de la via del tren, i després de creuar novament la carretera per sota veurem a mà dreta el pou de glaç de la Fontmolsa, i a mà esquerra el Molí de la Torre. Tornem a creuar la carretera, i passem pel costat de la depuradora del Congost, i seguirem fins al Viaducte de la Fontmolsa, de  1875, que salva el torrent de Valldeneu. En aquest punt trencarem a l'esquerra, per remuntar el Torrent de Valldeneu fins la font de Valldeneu, d'aigua ben fresca, per  passar a l'altre  i veure el conjunt monumental de Sant Pere de Valldeneu, amb l'església i Ca l'Iglesies. Aquí seguim un tram el GR-5, creuant el Torrent de la Rectoria, deixant la Rectoria en runes a mà dreta, i arribant ja de seguida a la zona esportiva de Ca l'Oller. Deixem l'antic forn de calç a mà esquerra, i seguim  fins al Mas, del segle XVI i l'alzinar amb la font de l'Oller. Just després passarem per la colònia d'estiueig del mateix nom, amb la capella dels Àngels com a element destacat, i ens dirigirem cap a l'estació. Som al nucli de l'Abella, al municipi de Sant Martí de Centelles, on hi trobarem diferents punts d'interès. Deixant a l'altra banda de la via l'església de Sant Jaume de l'Abella, seguim fins la plaça de la Font i pel carrer de l'estació abans d'arribar a la plaça de l'Abella val la pena veure Can Mallorques i Can Vila de l'Abella. A baix al riu deixem el Molí de l'Abella, on hi hagué els primers molins fariners dels segles XII i XIII de la riba del Congost. Arribant a la plaça de l'Albella i anant cap al carrer major destaquen les finestres d'algunes cases antigues, originals i que daten dels segles XVI al XVIII. Creuant la carretera per sota arribem al Pont de l'Abella, del 1740. Ja podem recular fins a l'estació, que queda a pocs carrers, per retornar al nostre punt d'origen.

 Si, però, encara no volem agafar el tren sense aprofitar per visitar el nucli veí d'Aiguafreda, ja que queda a pocs metres d'on ens trobem, podem seguir el traçat d'El Camí i en acabat retornar a l'estació de tren de Sant Martí de Centelles.

Indicacions per a la visita opcional a Aiguafreda:

Efectivament a l'altre cantó del pont de l'Albella som ja al poble d'Aiguafreda, enclavat entre les valls de Martinet al nord i d'Avencó al sud. Arribant a la primera rotonda, a mà dreta veiem la casa-jardí de Can Fondevila (i just darrera ens podem desviar per veure l'edifici Bella Vista) però tot seguit prendrem el carrer del Pont per seguir la ruta. Hi trobarem algunes cases remarcables, com la Torre Viader, d'estil noucentista, o can Puig o can Franquesa. Arribats a la plaça de la Rectoria, cal veure la Rectoria i Cal Mestret, i enfilar el carrer Major, fins la plaça Major, i deprés, passat can Queló, fins la plaça de l'Ajuntament. Deixem enrere el Convent de les Religioses de Natzaret i la capella de la Sagrada Família i passem per Can Figueras i Can Sorts.

Foto de Sant Pere de Valldeneu: CC Börkur Sigurbjörnsson