Jorba em recordarà per sempre més l’inici i el final de la primera vivència d’El Camí. Per què m’hi vaig apuntar? Per saldar dos deutes pendents: conèixer la Segarra Històrica des del sentiment de la gent i entendre millor la filosofia d’El Camí, l’artèria de connexió dels Països Catalans. Divendres al matí, m’aturo a l’estació dels FFCC d’Igualada a recollir l’Anna del Maestrat  per esmorzar a Jorba abans de la trobada amb el grup. Compartim taula amb el Lluís de Tremp, l’Olga d’Alella i l’Eli  de Barcelona. La brasa encesa del bar convida a demanar una butifarra amb mongetes i un got de vi per agafar forces pel camí.

Evidentment, descobrim amistats comunes després dels primers minuts de conversa. Davant l’alberg de Jorba una colla de gent en petits grupets provinents dels racons més diversos: Tous, Argençola, Igualada, Ciutadella, Fraga, Ribera d’Ebre, Torelló, Sant Julià de Vilatorta, Almacelles, Sabadell o  Corbera de Llobregat. Jorba-Clariana-Argençola. L’Associació cultural El Trill s’encarrega de rebre’ns i mimar-nos. Ens acompanyen pel camí costerut fins a Argençola mentre ens expliquen projectes, anhels, preocupacions i lluites col·lectives per conservar el seu tresor principal: el patrimoni natural.

Algunes samarretes negres de “la quadrilla de l’hort” (http://quadrillahort.wordpress.com, conreen un hort autosuficient). Visitem també gent de la terra amb projectes interessants com la finca familiar agrícola de la Maria i el Toni (www.pepmestre.com, llegums i cereals d’agricultura ecològica,); l’Ecoplanter (www.ecoplanter.info, culinari, aromàtic i medicinal) de la Maite i el Jordi; i les plantes aromàtiques de l’Astrid van Ginkel (consultora en espècies vegetals medicinals, alimentàries, veterinàries i cosmètiques). Tenen una cosa en comú: comparteixen amb nosaltres el seu saber. I ho transmeten des del cor a partir de l’experiència. El Josep Mestre defensa el consum de blats antics perquè “no tenen tants cromosomes a l’estructura proteica i els assimilem millor”. El Toni Castillo ens ensenya la Kalanchoe, la planta a qui se li atribueixen propietats curatives contra el  càncer.

L’Astrid ens acull al seu hort-jardí mentre recull plantes i flors comestibles. Aquesta tarda, masteguem espelta i safrà, mengem flors de rabanissa i tarongina, i aprenem a fer una truita amb pètals de calèndules o boixacs. Al vespre, la gent de’El Trill ens prepara un sopar a base de butifarra amb cigrons de producció ecològica. I per una nit, transformem la sala polivalent de l’ajuntament d’Argençola en una habitació amb vistes panoràmiques i una vintena de persones ajagudes als matalassos (amb dutxa i tot!) i un complert servei d’esmorzar amb cafetera inclosa l’endemà al matí.  

Dissabte: Argençola-Rocamora-Montargull-Santa Coloma de Queralt. Molins, camps de blat, marges de pedra seca, ermites i masies (algunes dempeus, d’altres abandonades), boscos de pins, pistes forestals i corriols, El Camí se’ns mostra en tota l’esplendor primaveral. L’organització ens facilita la feina amb un cotxe escombra per carregar l’excés de pes de les motxilles, un detall per recordar! El Centre Excursionista de Queralt és el nostre amfitrió a Santa Coloma i ens acull al refugi-local social acondicionat amb moltes hores de treball voluntari, fent-nos sentir Cal Nialet com a casa. El Jaume Martell ens guia per Santa Coloma amb sentit de l’humor i històries, algunes certes i d’altres potser… Coneixem projectes com Santa Coloma en Transició (Transition Towns) per animar la gent a buscar mètodes per reduir l'ús d'energia i a augmentar l’autosuficiència. Un lema del moviment és "Aliments a peu, no aliments a kilòmetres”. La recuperació del conreu del safrà, importantíssim des de l’Edat Mitjana, és un altre dels projectes engrescadors de Sant Coloma de Queralt.  

Santa Coloma de Queralt-Les Piles-Conesa-Segura  La Font de Llorac de Les Piles és l’escenari del nostre esmorzar: fruits secs, meló, sucs, taronges i pomes, gentilesa de l’ajuntament.  Al poble, un ànec ha fet una exhibició de vol acrobàtic  davant la sorpresa del grup reunit a la barana del riu. La grisor del dia puja la intensitat del verd dels camps de cereal i disminueix el cansament acumulat. La capelina i el paraigües, a punt. A l’església de Sant Salvador de Figuerola, la Pilar Calçada ens fa fixar en la flor de la vida esculpida en una pedra. Arribem a Conesa pel camí dels horts i allà el Ramon Tort, regidor de l’ajuntament, ens acompanya en una visita llampec (tenim poc temps) per l’antic forn comunal, l’església i l’escultura Evolució, de la Dolors Comajuncosa a la paret del camí del rec.

El Kuicu Mistu s’afegeix a la caminada fins a Segura, on ens acullirà a La Casa Gran, casa seva i seu del Centre Cultural Imaginari. L’Amai ens prepara una paella d’arròs negre. Només falten 4 kilòmetres i un plogim ens obliga a treure capelines i paraigües tenyint de colors la filera de caminaires. A les 3, arribem a Segura. Amai, ja pots tirar l’arròs! Des del mirador de la plaça veiem una vinya jove de syrah i el Platero, el guarà del Kicu Mistu. Deixem el calçat i els mitjons mullats a l’entrada i pugem al menjador. I allà, novament, vivim moments màgics i irrepetibles, indescriptibles i vivificants, amb nous exemples de vides alternatives i creatives que eixamplen el món. Al costat de la meva taula, una porta amb un cartellet de fusta: Cambra Zenobia Cambrubí. Ostres! Ara he oblidat qui va ser! A casa faig una cerca: escriptora i traductora nascuda a Malgrat de Mar l’any 1887, i col·laboradora de Juan Ramon Jiménez, amb qui es va casar.  

El diari del Camí acabaría aquí, però a la tornada a Jorba el pastisser Jaume Teixé ens pregunta al baixar del minibús: voleu visitar el forn de llenya? I després d’unes mirades de complicitat s’escolta un sí coral i eufòric d’una gent que buscava una excusa per seguir “caminant”! Abans de sortir del forn tastem les galetes ecològiques Blats Art, de pipes i mostassa, elaborades amb farina d’espelta del Josep Mestres. La petita Emma també tasta la xocolata fosa de la mona de Pàsqua que dilluns li comprarà en aquest forn la mare i el pare, la Pilar i el Ricard de Ciutadella. Aquesta familia menorquina, amb la Júlia, el Gerard i el Lluís, ens han ajudat a connectar amb la realitat de la illa, on enlloc poden comprar una estelada! Per això, algú els ofereix la seva de record.   P.D. El tram de la Segarra Històrica està en procés de definició i d’implantació per part de les persones vetlladores dels diferents pobles, però per nosaltres ja existeix i forma part de les nostres vides. Gràcies, Lluís Planas i Berta Carbonell de l'equip del PAS, per l’excellent coordinació! Ho aconseguirem, segur!