Introducció a la guia del tram, editada el gener del 13. Aquest tram esdevé singular en tant que un dels més muntanyosos de tot el Camí, aplegant paisatges de cims, carenes i valls pirinenques d’allò més espectaculars, per visitar els pobles que s’hi enclouen. D’aquesta manera, contribueix a la diversitat d’àmbits i paisatges representatius del país que el Camí enfila. Com podeu veure en l’apartat dels agraïments, tant la guia i com el tram han estat gestats a partir de les aportacions de molta gent, entitats, administracions, grups d’educació en el lleure,... Ells són l’ànima del Camí. Partint de Formiguera, cap de la comarca del Capcir, l’altiplà conreat més alt del continent, aquest tram transcorre per diverses zones lacustres de gran bellesa com el Bosc de Camporells i la Bullosa, endinsant-se, després de tocar els 2.500 metres d’alçada, a les valls que apleguen les set parròquies del Principat d’Andorra, per entrar tot seguit a l’Alt Urgell a través del poblet de Bescaran, reseguint camins emprats per antics contrabandistes amb el majestuós Cadí de teló de fons. Seguint el corrent del riu Segre, el Camí ens mena fins la Seu d’Urgell, capital de l’antic Comtat d’Urgell i d’aquesta banda dels Pirineus. A més dels seus lligams històrics, culturals i lingüístics i d’estar estretament relacionades i unides per les muntanyes pirinenques que els fan de columna vertebral (tot i que els fets històrics han determinat que, avui per avui, administrativament pertanyin a tres estats diferents), un altre punt en comú d’aquestes comarques són les precioses i ben conservades esglésies romàniques que trobarem en tot l’itinerari. Travessarem boscos de roure martinenc i d’alzines; pinedes, avetars i prats alpins a les cimeres. Conviurem amb àligues com la marcenca i la daurada, milans reials, falcons, trencalosos i aufranys. Amb una mica de sort, veurem córrer isards, cabirols, cérvols i guineus. En refrescar els peus als rius tal vegada ens hi trobem truites. I qui sap si ens creuarem amb espècies autòctones del Pirineu català com l'ós bru o la vaca bruna dels Pirineus. El Camí esdevé un vehicle per apamar i descobrir, al ritme orgànic del caminar, racons del nostre cos nacional que potser desconeixem, sentint l’emoció de posar identitat i consciència a tota la nostra pell comuna i endinsar-nos en les seves venes i capil·lars. Com un rierol que ens porta a cavall del seu corrent afable, ens aboca al cor dels pobles i a la mirada dels seus rostres després de, passa a passa, haver-nos omplert amb la seva natura i paisatges sublims i amb les vivències, sensacions i coneixences que, imprevisiblement, regalarà a cadascú. Tram a tram, el Camí va unint, vertebrant i agermanant tots els territoris dels Països Catalans. Amb aquest ja són una desena els trams senyalitzats que podeu recórrer pel vostre compte. Enguany, se n’aniran completant una desena més. És un camí participatiu, l’ànima del qual és tota la gent que l’aneu teixint i que l’aneu recorrent. Podeu fer-vos amics del Camí o vetlladors del vostre tram, així com compartir les vostres impressions, comentaris, escrits i fotografies a la malla elcami.cat i a les xarxes socials que hi trobareu. Pas a pas, tot el país dins nostre! Lluís Planes i Herrero President del Pas Abril del 12 [plana web del tram El Camí al Capcir, a Andorra i a l'Alt Urgell: Valls i pobles dels Pirineus]