Caminada pels Ports (9-13 d'abril del 09), per Xavier Rosselló.
DIJOUS 9: ARRIBADA A ARES DEL MAESTRAT
Cap al migdia vam anar arribant a Ares del Maestrat en un dia assolellat que no ens anunciava el sobtat canvi de temps que es produiria l'endemà i els dies següents. Aquesta població es troba als peus de la mola d'Ares que sobressurt per sobre del poble, al capdamunt del qual es troben les ruïnes d'un castell d'origen musulmà. Igualment, té la curiositat que el campanar de l'església és més baix que la seva façana.
Ens vam aplegar prop d'una quarantena de caminants a la Plaça de l'Hotel per compartir les experiències d'aquells dies i a la tarda vam visitar la nevera dels Regatxols, l'indret on s'emmagatzemava el gel abans que s'inventessin les neveres casolanes. A la nit vam compartir el sopar amb gent de la comarca, [@more@]
alhora que ja començàvem a notar el fred que ens acompanyaria al llarg d'aquells dies.
DIVENDRES 10: D'ARES A VILAFRANCA
Al matí hi havia boira, plovisquejava i feia fred. Malgrat això ens vam posar a caminar en direcció a Vilafranca on vam arribar al migdia sense que s'hagués aixecat la boira ni hagués deixat de ploure. Així, la nosta visió de Vilafranca fou en tot moment passada per aigua, ja que a la tarda la pluja es féu més intensa mentre anàvem a veure l'edifici gòtic de l'ajuntament i el Museu de la Pedra en Sec. La sala de plens de la casa de la vila conserva un retaule del segle XV al qual li manca l'estàtua central que es troba a l'ermita del Llosar. El Museu de la Pedra en Sec explica la tècnica d'aquestes construccions de pagès que semblen començar a estar en desús.
Al vespre ens vam desplaçar a l'alberg de la Parreta, als afores del poble, alhora que tot anunciava que s'apropava una gran nevada, ja que el fred que feia era cada cop més intens.
DISSABTE 11: DE VILAFRANCA A PORTELL DE MORELLA
De bon matí estava tot nevat i semblava que hauríem de suspendre l'etapa del dia i fer-la en cotxe. Però sorprenentment la més gran part de nosaltres va decidir emprendre la caminada per la carretera per tal de gaudir de l'experiència de gaudir de tot aquell paisatge emblanquinat. Així, vam començar el camí força animats, però a mesura que avançàvem la nevada s'intensificava i, el que era pitjor, un fort vent ens enviava les volves de neu a la cara que en aquells moments ens semblaven com petites agulles i ens feien caminar amb el cap cot. Finalment vam arribar a Portell de Morella i vam reposar i intentar refer-nos d'aquella experiència.
A la tarda, malgrat que continuava la nevada que a estones esdevenia pluja, vam sortir a veure el castell del poble, la plaça d'armes del qual s'ha reconvertit en una petita plaça de braus. També vam entrar a veure un petit museu local, però mullats com anàvem no estàvem per a gaires visites culturals.
DIUMENGE 12: DE PORTELL A CINCTORRES
Al matí vam emprendre la caminada per la carretera perquè tots els camins estaven colgats de neu. Com que ja no nevava vam poder contemplar tranquil·lament tot el paisatge emblanquinat i al migdia ja vam arribar a Cinctorres. En arribar-hi vam poder contemplar l'estàtua del faixer, aquest ofici que al segle passat va caracteritzar molts dels habitants de la localitat que recorrien la península tot venent les faixes que feien la gent del poble.
A la tarda vam passar força fred mentre ens esperàvem davant de l'ermita de Sant Lluís, la qual cosa va provocar que sense adonar-nos empenyéssim la seva porta i ens fiquéssim dins on vam poder contemplar unes curioses pintures de dones lascives que mostraven els pits. També vam poder veure l'espaiosa església, el Museu de la Faixa i una sala amb una mostra de fòssils de dinosaures trobats a la comarca.
DILLUNS 13: DE CINCTORRES A FORCALL
Quan vam sortir al carrer ja no feia fred i el sol començava a escalfar. Ja havia passat l'onada de mal temps d'aquells dies i semblava ésser que tornava la primavera. Així, vam poder tornar a caminar pels camins previstos i vam pujar fins a l'ermita de Sant Cristòfol de Saranyana. Des d'allí vam contemplar una esplèndida vista dels voltants alhora que a banda i banda es veien els pobles de Cinctorres i Forcall.
Al migdia ja vam arribar a Forcall on vam poder veure la gran Plaça Major amb els seus porxos i el seu curiós ajuntament amb doble escala convertit en restaurant. Aquí es va acabar la caminada perquè a la tarda ja tothom se'n va anar cap als seus llocs d'origen, però hi haurem de tornar perquè ens va quedar per veure el forn del segle XIII que es diu que és el més antic d'Europa que encara queda en funcionament, així com moltes coses més.
Xavier Rosselló.
Cap al migdia vam anar arribant a Ares del Maestrat en un dia assolellat que no ens anunciava el sobtat canvi de temps que es produiria l'endemà i els dies següents. Aquesta població es troba als peus de la mola d'Ares que sobressurt per sobre del poble, al capdamunt del qual es troben les ruïnes d'un castell d'origen musulmà. Igualment, té la curiositat que el campanar de l'església és més baix que la seva façana.
Ens vam aplegar prop d'una quarantena de caminants a la Plaça de l'Hotel per compartir les experiències d'aquells dies i a la tarda vam visitar la nevera dels Regatxols, l'indret on s'emmagatzemava el gel abans que s'inventessin les neveres casolanes. A la nit vam compartir el sopar amb gent de la comarca, [@more@]
alhora que ja començàvem a notar el fred que ens acompanyaria al llarg d'aquells dies.
DIVENDRES 10: D'ARES A VILAFRANCA
Al matí hi havia boira, plovisquejava i feia fred. Malgrat això ens vam posar a caminar en direcció a Vilafranca on vam arribar al migdia sense que s'hagués aixecat la boira ni hagués deixat de ploure. Així, la nosta visió de Vilafranca fou en tot moment passada per aigua, ja que a la tarda la pluja es féu més intensa mentre anàvem a veure l'edifici gòtic de l'ajuntament i el Museu de la Pedra en Sec. La sala de plens de la casa de la vila conserva un retaule del segle XV al qual li manca l'estàtua central que es troba a l'ermita del Llosar. El Museu de la Pedra en Sec explica la tècnica d'aquestes construccions de pagès que semblen començar a estar en desús.
Al vespre ens vam desplaçar a l'alberg de la Parreta, als afores del poble, alhora que tot anunciava que s'apropava una gran nevada, ja que el fred que feia era cada cop més intens.
DISSABTE 11: DE VILAFRANCA A PORTELL DE MORELLA
De bon matí estava tot nevat i semblava que hauríem de suspendre l'etapa del dia i fer-la en cotxe. Però sorprenentment la més gran part de nosaltres va decidir emprendre la caminada per la carretera per tal de gaudir de l'experiència de gaudir de tot aquell paisatge emblanquinat. Així, vam començar el camí força animats, però a mesura que avançàvem la nevada s'intensificava i, el que era pitjor, un fort vent ens enviava les volves de neu a la cara que en aquells moments ens semblaven com petites agulles i ens feien caminar amb el cap cot. Finalment vam arribar a Portell de Morella i vam reposar i intentar refer-nos d'aquella experiència.
A la tarda, malgrat que continuava la nevada que a estones esdevenia pluja, vam sortir a veure el castell del poble, la plaça d'armes del qual s'ha reconvertit en una petita plaça de braus. També vam entrar a veure un petit museu local, però mullats com anàvem no estàvem per a gaires visites culturals.
DIUMENGE 12: DE PORTELL A CINCTORRES
Al matí vam emprendre la caminada per la carretera perquè tots els camins estaven colgats de neu. Com que ja no nevava vam poder contemplar tranquil·lament tot el paisatge emblanquinat i al migdia ja vam arribar a Cinctorres. En arribar-hi vam poder contemplar l'estàtua del faixer, aquest ofici que al segle passat va caracteritzar molts dels habitants de la localitat que recorrien la península tot venent les faixes que feien la gent del poble.
A la tarda vam passar força fred mentre ens esperàvem davant de l'ermita de Sant Lluís, la qual cosa va provocar que sense adonar-nos empenyéssim la seva porta i ens fiquéssim dins on vam poder contemplar unes curioses pintures de dones lascives que mostraven els pits. També vam poder veure l'espaiosa església, el Museu de la Faixa i una sala amb una mostra de fòssils de dinosaures trobats a la comarca.
DILLUNS 13: DE CINCTORRES A FORCALL
Quan vam sortir al carrer ja no feia fred i el sol començava a escalfar. Ja havia passat l'onada de mal temps d'aquells dies i semblava ésser que tornava la primavera. Així, vam poder tornar a caminar pels camins previstos i vam pujar fins a l'ermita de Sant Cristòfol de Saranyana. Des d'allí vam contemplar una esplèndida vista dels voltants alhora que a banda i banda es veien els pobles de Cinctorres i Forcall.
Al migdia ja vam arribar a Forcall on vam poder veure la gran Plaça Major amb els seus porxos i el seu curiós ajuntament amb doble escala convertit en restaurant. Aquí es va acabar la caminada perquè a la tarda ja tothom se'n va anar cap als seus llocs d'origen, però hi haurem de tornar perquè ens va quedar per veure el forn del segle XIII que es diu que és el més antic d'Europa que encara queda en funcionament, així com moltes coses més.
Xavier Rosselló.
