I Caminada Inaugural Montseny: de Gualba a Viladrau, 12, 13 i 14 de setembre del 08, per Xavier Rosselló
Divendres matí vam trobar-nos a Gualba 11
caminants per tal d'inaugurar aquest tram del Camí que recorre una part del
Montseny. Així, un cop tallada la cinta, vam iniciar la caminada en direcció a
Riells en un dia ennuvolat i boirós que era d'agrair després de la calor que
havia fet en bona part de Catalunya els dies anteriors. La primera parada la
vam fer a Can Prat, seu llegendària de l'hereu que es va casar amb una dona
d'aigua, on ens va encisar el relat de la masovera de la seva experiència de
l'incendi forestal de l'agost del 1994, ja que en arribar-hi els seus nebots
per endur-se-la davant del perill que la masia fos presa per les flames es va
negar a abandonar- la perquè ella en formava part.[@more@] Per tant, de la mateixa
manera que per a Sòcrates la seva vida no tenia sentit fora d'Atenes també per
a la Pepeta de
Can Prat aquesta no tenia cap sentit fora de la masia on havia viscut sempre.
Per sort, la masovera no va patir la fi del malaguanyat Sòcrates, alhora que va
tenir la satisfacció de veure com els seus nebots es solidaritzaven amb ella i
es tancaven també a la masia tot esperant que les flames passessin de llarg. Al
migdia vam arribar a Riells on vam parar a dinar i a continuació el que havia
estat escolanet de Mossèn Ribot ens va explicar unes interessants anècdotes de
les trobades poètiques que l'esmentat mossèn organitzava a la seva abadia de
Riells, com aquella de principis dels anys 50 del segle passat en què uns
desconeixedors guàrdies civils que hi van ésser enviats van arribar a saludar
la bandera catalana en copsar les fortes emocions que despertava entre els
assistents. A la tarda vam reemprendre el camí i vam arribar a Breda quan
començava a plovisquejar. Després de la rebuda que ens van fer les autoritats
de la població vam poder entrar a veure l'església del monestir que actualment
es troba en procés de restauració. Aquesta església d'estil gòtic que es troba
al costat d'un imponent campanar romànic és coneguda popularment com a la Catedral de la Selva. Tot seguit vam
visitar el Museu Aragay que es troba situat a la primitiva església parroquial
i que conté pintures de Josep Aragay, un pintor barceloní del segle passat que
acabà instal·lant-se a Breda. A continuació encara vam poder visitar dos antics
forns de ceràmica, el segon dels quals ha estat reconvertit amb molt de gust en
una botiga de peces de terrissa, algunes de les quals força rellevants i
allunyades de les que hom compra habitualment com a record. Després d'això vam
anar a sopar i tot seguit ens vam retirar a dormir per tal de recuperar forces
per a l'endemà.
Dissabte matí va tornar a brillar el sol sense núvols i amb més calor que
el dia anterior vam emprendre la pujada al castell de Montsoriu. Emperò, aquest
fet que ens va fer suar mentre caminàvem va ésser d'agrair en arribar dalt del
castell, ja que vam poder contemplar una bella panoràmica de la Selva. Breda era als
nostres peus, el Montnegre s'estenia al davant, més enllà hi havia Hostalric i
al fons de tot s'albirava el castell de Sant Joan i Blanes. Molt interessant va
resultar l'explicació del castell de Montsoriu que ens va fer un professor
desplaçat expressament per a fer-nos de guia. Ens va parlar de les diverses
interpretacions que s'havien fet de l'origen de la paraula Montsoriu i jo em
vaig quedar amb la de Mont-surice (Mont Blanc), car zuria
significa blanc en basc. I evidentment el castell de Montsoriu es veu força
blanc contrastant-lo amb el Montnegre del seu davant. Igualment d'interessant
va ésser la ressenya històrica i la malaurada fi del vescomte Bernat II de
Cabrera (1298-1364) que després d'haver servit lleialment el rei Pere III el
Cerimoniós fou conduït a judici acusat injustament de traïció per la reina i
condemnat a mort. Tanmateix, el seu nét Bernardí IV de Cabrera aconseguí
recuperar els béns confiscats al seu avi a rel de la seva condemna i netejar la
seva memòria. Després de la visita al castell vam reemprendre el camí per tal
d'arribar a la tarda a Arbúcies acompanyats d'una pluja que ens va refrescar en
el darrer tram del camí. Un cop a Arbúcies vam seguir una visita guiada al
Museu Etnològic de la Gabella
on vam poder veure estris del camp que ja són en desús i un dels primers
autobusos de línia que comunicaven la localitat amb Breda. A continuació vam
tenir un acte de benvinguda per part de les autoritats del municipi i després
de sopar vam gaudir d'unes curtes tonades de flabiol acompanyades del so del
tambor a càrrec d'un músic local.
Diumenge matí ja no va fer la calor del dia anterior i, així, vam iniciar un
agradable camí resseguint la riera d'Arbúcies tot travessant més endavant uns
boscos alts i frondosos fins arribar a Viladrau a l'hora de dinar. A taula hi
vam seure 24 i és que al llarg d'aquests tres dies es va anar afegint gent a la
caminada, alhora que altres també la van anar deixant, ja que la dinàmica del
Camí fa que els diversos caminants puguin anar entrant i sortint lliurement del
grup inicial en funció de la seva voluntat o cansament. Després de dinar encara
vam fer un tomb per Viladrau i ens vam acomiadar fins a la propera caminada on
ens tornarem a trobar amb nous caminants amb ganes de recórrer un altre tram
dels Països Catalans.
Xavier Rosselló.
Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Taula normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;}
