PRESENTACIÓ d’ EL CAMÍ al seu pas per FOGARS DE MONTCLÚS, per Salvador Vilà
Fa pocs dies que em varen donar l’encàrrec de dir quatre paraules, a tall de presentació, sobre aquesta gegantina empresa que és El Camí, en el seu pas pel nostre municipi de Fogars de Montclús. Ho vaig acceptar de bon grat pensant que per a una obra d’aquesta magnitud sempre és plaent, per a un, posar-hi el seu grà de sorra.
Crec que és aquesta una iniciativa esperançadora, sobre tot en els moments actuals en que l’home viu en una etapa plena d’esdeveniments accelerats, influïts per un reguitzell de modernes realitats tals com el mòbil, els 4X4, el GPS, els mitjans de comunicació, el mon virtual, la velocitat, els projectes experimentals, i la dèria aferrissada d’un mon sostenible que pobre món, cada vegada se’l veu trontollar més.
I tot això, en perjudici d’uns valors fonamentals, senzills i assenyats, de convivència i de respecte per les coses, i d’una correcte aplicació de la colossal tecnologia que avui dia tenim a les nostres mans.
[@more@]
Per això dic que aquesta iniciativa és esperançadora, perquè crec que El Camí, d’una banda ens donarà temps per a pensar, ens ajudarà a remoure la sang, ens adreçarà al diàleg i ens enfortirà l’esperit. D’altra banda ens farà conèixer aquest nostre país, malauradament bandejat de fa segles, i amb els nostres passos per les seves terres podrem entendre la seva gent, els seus costums i les seves històries, meravellant-nos del majestuós patrimoni cultural, històric i natural, i prendrem consciència dels afanys, les dificultats i les trifulgues que els nostres avantpassats patiren, però que, malgrat tot, amb el seu esforç i el seu amor a la nostra terra, aconseguiren el què ara és el nostre país.
Recordo que quan era petit, d’això ja en fa alguns anys, totes les masies, d’aquest meu estimat Montseny, estaven unides per un camí, tan se val si era camí misser, camí de bast o un corriol, però que al cap i a la fi servien per comunicar-nos els uns amb els altres, tant per ajudar-nos com, algunes voltes, per discutir-nos, tanmateix però el què sí és cert el lligam que això ens donava i ens transformava en un poble.
Aquests camins eren pels veritables excursionistes una via d’unió amb el lloc que trepitjaven i els permetia un intercanvi cultural amb la gent de les masies o dels pobles, essent trobades profitoses tant pels uns com pels altres, d’aquesta relació habitant - visitant en gaudiren i en tragueren un bon fruit, personatges com en Joan Amades, Josep Mª Folch i Torras, Antoni Mª Alcover i el mateix Joan Coromines.
Avui dia malauradament molts d’aquests camins s’han abolit i s’han desviat del mas, el perquè és molt senzill, d’una part hom ja no vol ser molestat, li fa destorb que li prenguin la seva intimitat, no li és necessari veure ni parlar amb ningú, per altra part molts dels actuals visitants no són respectuosos ni amb el medi, ni amb la cultura, ni amb els valors de l’ indret on han anat a raure.
Crec, doncs, amb il·lusió i amb esperança amb El Camí com a manera de retornar i retrobar de bell nou aquests lligams culturals i humans entre els homes del nostre país. Per mitjà d' ell és podrà conèixer d’aquest minso municipi de Fogars de Montclús, els seus establiments, la seva història, la seva vida social, la seva cultura i els seus anhels. Bona part de les seves característiques les podeu trobar en les guies que vos ofereix El Camí, tanmateix però les podeu aconseguir amb més plenitud en les vostres passejades.
Si bé el recorregut del tram corresponent a Fogars de Montclús és força curt, heu de saber que el nostre terme és dels més extensos del massís del Montseny i també, val ha dir-ho, el més desconegut. Amb tota seguretat que haveu sentit a parlar de la vall de Sta. Fe, o del turó de l' Home, o de la Tordera, o de les feixes del Vilar, doncs tot això i un bon tros més és Fogars de Montclús, ple tot ell de contrades i racons per delectar-vos els sentits, la vista amb els seus paisatges, l’oïda amb el refilar dels seus ocells, el gust amb la seva oferta culinària, el tacte amb la frescor de les seves cristal·lines aigües i l’olfacte amb les seus aires plens de flairoses aromes, aleshores tan sols vos quedarà deixar el vostre esperit gronxar-s’hi plàcidament.
Per això deixeu - me que vos recomani, sempre i quan la vostra agenda vos ho permeti, que en arribar en aquest minso tram hi feu aturada i desviant-vos un xic arrodoniu el vostre passeig tot prenent consciència d’aquest extens, bell i acollidor terme.
Per la majoria de nosaltres ens és molt fàcil saber qualsevol esdeveniment de la història de Catalunya o dels Països Catalans, en qualsevol llibre o medi informàtic ens en podem informar, però ja no és tant fàcil ni senzill saber el què va passar en qualsevol indret o diminut poble, dels molts que formen el nostre país, i que ben mirat també prengueren part en la nostra història, i que en el seu context té també el seu valor. Com exemple vos diré que en el 1714, com la majoria sabem, dins la guerra de Successió hi hagué un 11 de setembre on fou abatut en Rafael de Casanovas que no sé perquè avui dia ho celebrem, doncs heu de saber que dins d’aquest mateix any i mateixa guerra, aquí en aquest paratge de Sta. Magdalena hi hagué un enfrontament amb les tropes castellanes, i en aquest indret hi trobaren la mort veïns de Fogars de Montclús i de St. Esteve de Palautordera. El primer fet fou de gran rellevància per Catalunya, no en tenim cap dubte, però els fets passats aquí a Sta. Magdalena, pels familiars i la gent del poble que perderen el pare o el germà o l’amic donant la seva vida per Catalunya, també tingué la seva rellevància.
Bé encara ens queda molt de camí per fer i no vull entretenir-vos més, sols desitjar que aquest projecte segueixi per bon camí, fins a retrobar-se amb ell mateix, formant com diuen els seus impulsors, un símbol de l' infinit, de renaixement i de regeneració, per això vos repeteixo que crec amb il·lusió i esperança amb El Camí, moltes gràcies a tots i a caminar amb el pas ferm.
Salvador Vilà i Viñas
La Costa del Montseny – Municipi Fogars de Montclùs