El primer llibre que vaig llegir en valencià fou Nosaltres els valencians de Joan Fuster. Anava a la biblioteca, amprava llibres de Teodor Llorente, de Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster, etc., però em mancava entendre alguns mots.

Feren la campanya dels cursos Carles Salvador i de seguida em vaig apuntar. Tenia 57 anys. Recorde que m’ho passava divinament, jo n’era una més, ni jóvens ni vells, tots érem companys d’ensenyament.

Quan tinc dies d’angoixa m’ajuda escriure en valencià i llegir llibres, fer poesia...

[@more@]

Ací, a Gata, feren el primer Premi de Poesia Ausiàs March l’any 1997. Vaig presentar el meu treball i, en guanyar el premi, va ser una alegria molt gran. Tenia 69 anys. Hui en tinc 80 i recorde amb agraïment les següents paraules :

No es pot entendre el present si desconeixem el passat, siga aquest remot o immediat. Desconéixer el passat és no voler fer-se un futur. No es pot dissenyar cap projecte cultural o intel·lectual si no sabem o no vole saber com van viure, riure, patir, pensar o escriure aquells que ens han precedit.

                                                                                                 Joan Fuster

PENSAMENTS

Aquest matí he anat

a passejar per les afores;

És un plaer d’acaronar

les brosses! blaves, roges,

grogues i de fulles verdes

emboscades.

El sol ben alt

m’anava envoltant

i els ocells al barranc

piulant sense parar!

Que fèrtil és el camp,

quan m’adonaré

de l’exemple dels arbres?

Ells fan el que tenen manat.

Què estic fent,

any darrere

any?

PENSAMENTS II

Ni sóc escriptora, ni poeta;

defensora sí que sóc

del parlar de la meua terreta.

Si tots els valencians

ajuntem les nostres mans

la victòria de la llengua

anirà endavant...

Amunt, valencians,

hem de triomfar!

Si posem amor i forces

la llavor germinarà!

Text i poemes d’Anna Mulet Pedrós, Gata de Gorgos