Bé, companys i companyes del camí, una nova etapa ens espera davant dels nostres ulls. Ens alcem al poliesportiu de Gata després de descansar tota la nit. Ara recorde la darrera vegada que vaig dormir, quan varem fer la caminada d’un dia per marcar la  senda ...

 

[@more@]

“Em vaig quedar tot sol al pavelló, era una nit de febrer que el vent feia tremolar la teulada, tant de lloc per a una sola persona m’omplia de neguit, així que vaig recórrer l’espai i vaig omplir el vent de cançons de la terra, d’aquelles que sempre porte a la butxaca, i de sobte la veu se’m tallà i la mirada es va quedar clavada en el finestral del pavelló, a l’altura quasi d’un segon pis. D’ entre la  foscor de la nit es veien dues ombres estàtiques darrera la finestra, tal vegada eren imaginacions meues però aquelles siluetes semblava que em miraven, finalment una de les siluetes va trencar la seua immobilitat i  es va alçar, un calfred  em va solcar tot el cos .Què feien allà dalt a aquelles hores de la nit aquella parella?”

Bé, després d’esmorzar una mica hi varem anar a l’ajuntament on Pepe l’alcalde de Gata ens va desitjar bon viatge, poc després es va juntar al grup Gram i Encarna.

Mentre esperàvem els nostres guies i situats on estàvem,  en aquell barranc disfressat de jardí, vaig recordar-me’n de les bones explicacions que ens van fer ahir en Joan i en Jaume, em va sorprendre aquell barranc que separava una part i l’altra de poble i més encara caminar per dintre del barranc i alçar els ulls i en lloc de trobar pardalets i el cel blau, trobar les bigues de les cases, construïdes just a sobre del barranc, també recorde dalt del pont quan ens van donar a tastar aquelles panses, sols de pensar-ho se’m fa la boca aigua .

Una vegada varen vindre en Mico i l’Alfons varem iniciar la caminada.  Ací us detalle una mica els temps per si això us ajuda.

 

00:00 Eixim de les escales de l’ajuntament baixant cap al riu Gorgos.

00:06 Caminem pel riu Gorgos,  després pugem unes escales i tornem al C/ Palmerar de baix i C/ Palmerar de dalt.

00:07 Deixem el casc urbà i anem per una carretera asfaltada.

00:08 Deixem la carretera i ens desviem a l’esquerra per una senda de terra, passem per entre unes figueres paleres i arribem a una carretera.

00:10 Seguim la carretera asfaltada a l’esquerra i després de donar uns passos girem el cap a l’esquerra, i ens sorprèn la imatge, com qui espera el darrer adéu, o millor, fins una altra, Gata s’acomiada de nosaltres, volem endur-nos-la a casa i li fem una fotografia, però l’original restarà sempre allí per acomiadar els i les caminants que giren el cap per recordar l’ahir.

00:12 Seguim la pista de formigó que fa pujada.

00:13 S’acaba el formigó i la pista és de terra.

00:14 Hi ha un trosset que la pista es fa senda i després torna a ser pista.

00:16 Seguim una pista asfaltada , on podem observar les marques blanques i grogues d’un PR.

00:22 Deixem l’asfalt a un revol i seguim per senda, prop del barranc.

00:24 Creuem el barranquet , tot seguint la PR.

00:26 Seguim la senda que es desvia a l’esquerra.

00:30 Trobem una cruïlla important, a la dreta Benissa, a l’esquerra font de Senija , anem a l’esquerra per la font de Senija.

00:39 Topetem amb la cruïlla de la font de la Mata.

A l’esquerra tenim un antic mas en runes, li fem  una visita i així coneixerem algunes coses de La Marina, fem una visita a la seua era on alguna persona poc entesa en la vegetació autòctona de la comarca va plantar un xiprer en mig de l’era,  sota mateix de l’era veiem unes parets de pedra una mica caigudes i soterrades per la vegetació, Mico ens va contar que aquest mas , com molts de la contrada havien tingut molta  activitat en la fabricació de la pansa i aquestes parets eren sequers, on posaven els canyissos per secar la pansa, també una mica més a la dreta ens indicà el lloc on s’escaldava la pansa.

És la historia que podem trobar en els vestigis d’aquelles parets i eres, masos i bigues, que a poc a poc van esmicolant-se amb el dolorós pas del temps, moltes hores de faena per poder tirar endavant, és l’escenari que ens mostra una manera de viure i d’entendre el món , però si escoltem el silenci i les paraules d’aquesta gent i oblidem un moment les presses i el rellotge podrem restar un moment a l’era i imaginar la gent treballant  la pansa. Penseu que recordar-los és fer-los viure.

Eixim del mas i seguim recte, davallem per una pista  i arribem a una altra meravella de l’etapa, la font de la Mata.

La font de la Mata és un paratge molt especial,  a l’esquerra hi ha el panell explicatiu i dalt mateix recargolant-se en la paret de pedra un llentiscle gegantí que és el què li dóna nom a l’ indret , que per la seua grandària el confondrem amb una garrofera.

Sota la seua ombra hi ha unes pedres per seure i esmorzar una mica, que el cos ja ens ho demana, una mica més enllà i formant part del paratge  unes escaletes de pedra que porten al pou, i un poal penjat per poar una mica d’aigua. Varem relaxar a l’ombra de la mata el nostre cos i ferem anar la conversa , varem parlar de la màgia de l’entorn, de la importància de la pansa a la comarca i de com era de lleig “montehorrible” , una urbanització que trencava l’encant, i que era més gran que Gata. Però la xerrameca es va animar i varem acabar l’esmorzaret cantant cançons de la terra i ballant  una jota amb la tornada del tio canya.

En total fem una parada de 00:59’ a la font de la Mata.

1 h 38’ eixim de la font de la Mata , aquesta vegada però, no tornem a recular com altres vegades per agafar la pista principal, aquesta vegada encetarem un nou camí que passarà per la font de la Mata, anirem pel camí d’en Mico, us preguntareu tal vegada quin és aquest camí amb aquest nom? Doncs és ben senzill, en Mico és el gatenc que ha recuperat aquest quilòmetre i mig que comunica la font de la  Mata i el barranc de Senija, així en Mico, mà de destral i desbrossadora metre a metre, diumenge a diumenge, ha fet possible que la troncal de El Camí passe per la font de la Mata., a més ara no hi ha pèrdua,  una vegada passada la font seguim endavant i trobarem una senda que s’endinsa en la boscúria, és realment encisador aquest tram, l’arbreda ens cobreix el cap, i el cos es relaxa sota l’ombra d’aquell passadís, un vell camí entre llentiscles i matolls, pins i garroferes. Ara hi ha una davallada més forta per entre unes carrasques, allà baix hi ha la serp ferotge, on la gent es deixa la pell per arribar uns minuts abans, la qual xiula com un animal tocat de follia, l’autopista que trenca el silenci del nostre caminar.

1h 58’ Hem arribat a una zona pedregosa, ací el camí és perdedor sobre tot perquè no hi  ha camí, però tranquils, no us perdreu, simplement seguim endavant, fem un xicotet gir cap a l’esquerra sols per evitar arbres i obstacles, davallem una mica fins arribar a una pista, ens trobem al barranc de Senija, la pista és de terra, poc perdedora i va pel barranc i creua l’autopista per els túnels, heu de vigilar de buscar de vegades alguna xicoteta drecera perquè es formen tolls i més val no mullar-se els peus. Una vagada passat el segon túnel i seguint la pista si alcem els ulls cap a la dreta veurem la cova de Senija. A priori semblava que l’autopista trencaria  més l’encant però sols és sent en alguns moments.

No us preocupeu que ja queda poc, ara la pista és fa asfaltada, trobarem una que és desvia a la dreta cap a Senija, però nosaltres seguirem recte, seguim les marques, la pista ara és bifurca  a la dreta i esquerra, agafem la de l’esquerra i voregem la carretera, i finalment la creuem i seguim una pista que ens porta recte a Benissa, així arriba el final d’etapa. Ens ha costat un total de 3h 14’, amb un total de 58’ de parades, i un total net caminat de 2 h 12’. Tota manera és un càlcul aproximat ja que el temps depén de moltes coses, és orientatiu,  jo vos aconselle que la feu, no és complicada i té trossos encisadors que si a més vos acompanya algun gatenc  aprendreu moltes coses i voldreu tornar-hi .En tot cas ací teniu dues adreces electròniques, us podeu adreçar a Jaume o a Joan , [email protected]  o [email protected]  que us explicaran la història de Gata. Pel que  fa a la ruta podeu parlar a partir de les set amb Mico o Alfons del club espeleològic gatenc  649531816 .  Bon camí  i fins una altra.

Ramon Martí i Roca

31 de juliol del 2007