Els dies 13 al 19 d’abril més de 40 persones varem participar en la  8ena Caminada Benavarri – Tremp. Aquest va ser el primer tram del Camí que és va senyalitzar.

[@more@]

Dijous 13:

                Acompanyats per la Mir, varem fer un recorregut històric pel poble de Benavarri, des de la Plaça Major, passant pel Castell, que va finalitzar en l’ajuntament, on el  Sr. Alcalde ens va donar la benvinguda amb una càlida i amable acollida.

Divendres 14:

               Iniciem la caminada des de la Plaça Major de Benavarri, primer, en direcció al Pou de Glaç, a les afores del poble,  després  cap a Lluçars, la nostra fita d’avui. A poc més d’un Km. En un petit collet, a les envistes encara de Benavarri, és fa un bell i senzill acte ple de simbolisme i emotivitat, en que en Lluís Planes, com a coordinador general, Xavier Espar, el regidor de Benavarri, i tots els participants, varem posar la Primera Marca del Camí, en les roques a la vora del camí.

A partir d’aquest moment el grup va anar fent via; Els que volien feien trams en silenci, d’altres en petits grups tot xerrant i cantant, per aquestes encisadores “terres oblidades”.  Arribem a les Segarres Altes, després a les Segarres Baixes i conversem amb una família d’aquesta terra.  Dinem a l’ombra d’una alzina centenària, a prop d’una fonteta oblidada. Feia calor. Ara una pujada feixuga per les costes del Carrascal d’Arnero i  tot baixant per una extensa pineda cap al poble de Lluçars (Luzás), què, de lluny destaca per la grandària del seu castell i lo petitó del poble.

Dissabte 15:

En Josep Maria Bergua, jove de Lluçars i enamorat d’aquestes contrades, ens ha acompanyat en aquest primer tram des de Benavarri i ens fa de guia, al matí a Lluçars, per les meravelles arquitectòniques del seu poble –el castell del s. X i l’església romànica sota l’advocació de St. Cristòfol-.

Ens aturem a l’Almunia de San Lorenzo  tot conversant amb veïns del poble. Ara cap a Torrebaró, per un paratge de turons i conreus on, de sobte, una moneda de coure d’Alfons XII esperava que algú l’agafés.

 La meteorologia ens preparava alguna; bromes fosques s’anaven aplegant mentre dinàvem dalt d’un turó junt a la pista.

Els nostres guies pallaresos Lluís Ardèvol i Ramon Monreal, a part de marcar-nos el pas, ens explicaren els trets geològics, històrics i socioculturals més importants.

Som a Torrebaró, la calavera del poblet ens rep amb pluja com un plor de tristor d’una història oblidada.

La baixada cap al barranc de Sant Miquel és torna dificultosa a causa de la pluja  i dels camins ensulsiats per l’abandonament.  Una corrua multicolor de capelines per un paisatge ocre i abrupte; persones  en busca d’il·lusions... trobem de nou el Camí!

El roure centenari ens acull a la vora del  camí medieval, on fem una aturada.

Montanyana, fita important del patrimoni històric d’aquestes contrades, fou la gran descoberta. Aquest poble ens va fascinar.

Són de destacar l’església de Sta. Maria, l’ermita de St. Joan, i el castell del segle XI. Ramon Peris, el carter del Pont de Montanyana i persona amable, ens va fer de cicerone per tots els raconets d’aquest poble on treballa.

Anem a descansar, la jornada ha estat llarga.

Diumenge 16, un dia clar i diàfan.

Iniciem la jornada creuant el riu de La Noguera Ribagorçana, divisòria política d’aquestes terres, pel pont penjant construït pels pontoners “Nacionales” al febrer del 1938, i que comunica el vell poble d’El Pont de Montanyana, a la ribera Lleidatana, amb el nou nucli a la vora de la  carretera N-230,  cantó d’Osca.

La Núria Bergua, filla d’aquestes terres de frontera, ens explica damunt d’un  vell pont, com ha evolucionat la vida d’aquest poble i rodalies a través del fenomen de l’emigració dels seixanta i el despoblament consegüent.

Barranc amunt deixem enrere el vell Mas del Ensenyat. Conversem amb el Jaume Benedet, del Mas de Toríbio i Miquel, que treballa sol per aquestes belles desolacions. Mas del Ramon, Mas del Escolà que encara guarda a l’era  la maquinària rovellada;  ruïnes en meitat d’un paratge  oblidat.

Dalt del turó Claramunt, amb un  habitant: el Tonet  que viu en plena soledat.

Al Coll del Bímet gaudim d’una magnífica panoràmica sobre la Conca de Tremp, per on discorrerà, en properes fites, noves jornades d’El Camí. Finalitzem aquí la caminada per tal d’arribar d’hora a la recepció programada al ajuntament de Tremp.  

L’alcalde ens dona la benvinguda i s’interessà pel projecte, declarant el seu compromís de col·laborar en el seu desenvolupament per terres pallareses

Després d’aquesta experiència  som molts els que en hem enamorat del encís, de la quietud, de la bellesa d’aquestes terres de frontera.

 Conxita Rius Perisé   - Tremp  -
Setmana Santa 2006