La llengua majoritaria dels quasi 200.000 habitants es el catala, en la varietat de valencia meridional. Amb tot, la llengua que es parla a la comarca te alguns trets diferenciadors de la resta de dialectes. La rao d'aquesta varietat es la influencia mallorquina.
Va ser l'estudios Antoni Maria Alcover qui va iniciar el mite mallorqui de la Marina Alta en descriure els cognoms de Tarbena i d'Alpatro (la Vall de Gallinera). A mitjan decada dels 70, un altre mallorqui, Joan Veny, realitza un estudi del parlar de Tarbena que el va conduir a afirmar que aquesta poblacio, situada "al cor de la Marina Baixa", es "un illot mallorqui dins el valencia meridional". D'una altra banda, Josep Costa, natural de Xalo va estudiar la repoblacio de la Marina i els voltants al segle XVII. Les conclusions de Costa van permetre ampliar el camp d'estudi de la influencia mallorquina en descobrir que els immigrants balears no nomes colonitzaren Tarbena i la Vall de Gallinera, sino tambe la resta de les Marines, la Safor i el Comtat.
Entre els mots i expressions que encara hui testimonien la petjada balear, Jordi Colomina en va destacar els seguents: a) Animals: titina, xoliguer, ammel.lera, escarpo, passera, poto, petxelida. b) Plantes i fruits: metlo, jonc, cabrombo. c) Caracteristiques fisiques: maleit, botil, despitrellat, escarlebit. d) El camp: ampit, capcingle, degotis, eixarcolar, gotinejar. e) Expressions i locucions: jugar a conillons, fer un ba, de bonaveres, net com un vivori.
Els repobladors mallorquins provingueren, majoritariament, de Manacor, Santa Margalida, Felanitx, Pollenca, Arta, Alcudia i Llucmajor; i s'instal*laren, inicialment, a Tarbena, Xalo, Lliber, Castell de Castells, Beniaia, Pedreguer, Gata, Sagra, Tormos, Benimeli, Sanet i les valls de Laguar, Ebo, Gallinera, Alcala i Guadalest. Tarbena (la Marina Baixa) es el poble que mes semblanca ha mantingut amb el mallorqui, fins al punt de poder distingir un parlar tarbener.
Aixi doncs, per a descriure els trets linguistics de la Marina, a mes de la herencia illenca notable i duradora, cal que abans de tot valorem dos fets. Per una banda, la presencia constant d'arabismes en la toponimia de tots els pobles de la comarca (Benimeli, Alcanali,...), en el lexic (aljub, assut,...), en la gastronomia, en la botanica (alfabega,...). En segon lloc, tal com explica l'historiador Enric Guinot, la primera repoblacio al segle XIII es va fer amb catalans orientals. A tot aco, a mes, cal afegir l'aillament geografic historic de la comarca que explicaria el conservadorisme del parlar de la Marina.
Expressions populars de la Marina
"Qui no vulga pols que no vaja a l'era", "Estar mes content que un ginjol", "Fer-se de malvoler", "Anar mes calent que un rabosot", "Fer morros".
Aportacio realitzada per Josep Andres (Els Poblets).
