Caminada per la Vall de Segó. El Camp de Morvedre- La Vall de Segó.

 El dissabte passat vàrem descobrir una mica més en profunditat aquesta preciosa vall, la Vall de Segó, guiada per la seua gent i  on ens aplegàrem gent de moltes viles i comarques.

 Un aplec de gent amb l'objectiu de conèixer una mica millor la nostra terra i trobar-nos amb persones d'altres pobles i comarques.

 La proposta inicial va ser del centre excursionista de Castelló, organitzada com a activitat del centre, però amb l'ajut de Bellver de Faura que ens va muntar un dia d'activitats i visites amb persones saberudes de la comarca, un espectacle per als sentits i l'enteniment.

Molta gent baixàvem de l'estació de Castelló de la Plana i d'altra gent va vindre de Sagunt i els mateixos pobles de la Vall, també ens trobàrem amb les persones de la Marina que venien del sud.

 Sempre és emocionant el moment de trobar-nos amb persones estimades per conèixer terres noves, i conèixer persones noves d'indrets diferents.

 Vàrem fer el rotgle i  unes quaranta persones feien el protocol de saludar-nos , dir el nostre nom , el poble  i la comarca d'on veníem,  sempre amb moltes sorpreses, de gent de molts indrets diferents.

 Bellver ens va fer una mica d'introducció de la vall i ens va situar,  primer una bona explicació del palau, que l'altre dia quan vàrem provar la ruta vàrem tenir la sort de veure'l obert.

 Enric Amer ens va explicar una mica d'història i la importància en la batalla d'Almenara pel que fa als agermanats.

 Després vàrem passar per la plaça de l'Hostal de Faura on Bellver ens va seguir explicant històries, entre altres l'estada de Lope de Vega a la presó de Faura i el seu alliberament, després  passàvem per davant les Araucàries monumentals de Faura.

 Creuàvem un carrer i estàvem a Benifairó,  a Benifairó veiem la casa de Sanchez Coello i passàvem per la de Lluís Guarner, a la de Santchez Coello vàrem poder fer un mosset al patí de la casa.

 Passàvem per davant del convent i anàvem cap a  Quartell on tenien esperant-nos la visita al molí Nou, on Sancho ens explica el molí amb molt de detall, i així anàvem   entenent el procés que segueix l'arròs i el blat pel molí, crec que va haver-hi un moment emocionant , i és quan van posar en funcionament tots els engranatges del molí, i rodes, politxes  i cintes van començar a rodar i ens trobàvem sota de tot aquell entramat que començava a posar-se en moviment.

 Pel costat del molí nou  vàrem seguir, i  pel costat de la séquia  arribàrem  a  la Font de Quart, el cor de la Vall , vàrem passar per un partidor d'aigua o Sistar, i xicotetes hortes, séquies i aigua clara anaven acompanyant-nos en el nostre viatge.

 Enric Amer ens va explicar una mica els atacs a la Vall per la implantació de diferents infraestructures, i com els veïns s'havien unit per fer front als atacs.

 Després de fer una mica d'equilibris sobre la paret per arribar a la font de Quart, el cor de la vall, on Enric ens va explicar l'amor cap a l'idret i la seua història, la seua antiga evolució i  l'equilibri ecològic, com havien plantat els xiquets i xiquetes dels pobles de la vall la boga de l'estany.

 Vàrem dinar i en un acte simbòlic vàrem encetar el llibre del Camí a la comarca, iniciat per Bellver. Després d'intentar resoldre els problemes del món i arreglar el camí, ja amb la panxa plena vàrem  anar cap al molí de l'Arap .

Un dels puntals forts va ser dintre del poble de Benavites la seua torre, on ens vàrem assabentar de moltes coses i vàrem pujar i vàrem escorcollar les seues sales i espais i allí Jesús Peñarocha i Roberto Escribano  ens van explicar els encants de la Torre i Roberto ens va posar en situació dels pobles desapareguts de la vall i en especial del que ell havia fet l'estudi i reconstrució virtual, Benicalaf. Del qual sols queda l'església.

 Per mi va ser un dels moments més espectaculars del dia poder reviure  la memòria d'un poble que ha desaparegut i imaginar com era gràcies a l'estudi i la investigació de Roberto Escribano.

 Imaginar aquella cruílla de camins, ara deserta, com la plaça central del poble, i aquells horts de tarongers com a cases on vivia  gent costava de creure. També vàrem poder veure alguns murs que eren les restes d'algunes cases de Benicalaf.

 Com pot desapareixer un poble tan ràpidament sense quasi bé deixar rastre?

 A l'antiga plaça del poble  ens vam acomiadar  els que seguíem cap a Almenara i Castelló i els que anaven cap a Faura o cap al sud, va ser emocionant.

El camí cap a Almenara va ser més directe, sense visites  ni tantes parades, seguíem la via Augusta i per camins de tarongers vàrem arribar a Almenara, l'estació, i el tren, que ens va portar a casa.