Caminada de la Font d'en Carròs a Oliva. La Safor

 El dissabte passat vàrem fer una altra etapa d'El Camí amb el Grup de Caminants, una preciosa jornada plena de bones sensacions com la majoria, però especial com totes.

 Aquesta vegada va tenir la peculiaritat del temps, en algun moment emborronat i amb una mica de pluja, però sense arribar a fer nosa.

  Vàrem iniciar el nostre recorregut, de la Font d'en Carròs  cap a les Covatelles, primer Aitana ens va fer una visita guiada per la Font d'en Carròs,  una perla amagada a la Safor, que com totes va ser una llamineria descobrir-la. Vàrem poder entrar a l'església i descobrir la història dels Carròs. El nom del poble els porta gravat en el nom, era l' Almirall de Jaume I, i a l'església vàrem veure els fèretres de pedra. Un altre punt important va ser passar per davant de la casa de Francesc Ferrer i Pastor, reconegut pels seus diccionaris que ens recordaven la nostra infantesa, on vàrem aprendre el nostre primer valencià a els escoles.

Aitana ens va mostrar una mica la història i els encants de la Font d'en Carròs, i després d'aquest primer contacte amb la història de la comarca vàrem iniciar el camí cap a Oliva. Per una senda sembrada  de flors, les quals duien brodades perles de pluja que brillaven  a l'ombra de l'arbreda espessa.

 Xavier ens va guiar pel bon camí , tot i que anàvem seguin un PR fins a les Covatelles.  Les olors de les herbes ens animaven a seguir, i la pebrella ens mostrava als forasters aquella herba tan comuna en aquelles contrades i tan desconeguda per nosaltres.Vàrem seguir i per un camines vam arribar a una petita caseta de pedra. Una de les sendes que vàrem pujar tot eixint del camí principal  va ser per veure una mola partida. El grup ens vam aturar per debatre com havia arribat allà dalt i com se'ls havia partit , i en conseqüència com maleirien els amos l'accident. Però allà estava la mola partida fent-nos pensar aquella història oblidada en les pàgines del temps.

Prompte vàrem seguir i en arribar al cim de les Covatelles vàrem esmorzar. El cel estava tapat , tot i que no plovia, però no ens deixava veure més enllà dels pins. Ens vàrem fer alguna foto de grup i  vàrem deixar anar la llengua per compartir els nostres pensaments.

 Poc després vàrem seguir per sendes fins arribar a una pista que ens va portar a un punt on vàrem dubtar sobre el bon camí, vàrem seguir pel que els guies van entendre que podria ser millor i poc després vàrem arribar a Oliva.

 En arribar alguns rostres se'ns van quedar mirant fixament, de manera desafiant, varem seguir el nostre camí fins arribar al punt on havíem quedat amb Xavier, el nostre guia que ens explicaria les bondats d'Oliva, i ens transmetria el seu amor per tan digna, rica, però també dissortada ciutat. Moltes coses ens va contar , batalles perdudes i personatges importants que varen portar el nom d'Oliva a terres llunyanes.

La història  recargolada del Palau d'Oliva, i com el que al principi de la història veiem amb mals ulls  l'expoli del palau a Suècia, al final de la història ens glaça l'ànima que la destrucció posterior del que quedava  va ser pitjor que l'expoli inicial.

 Vàrem conèixer els carrerons emblanquinats i tortuosos, on les cases naixien de la roca mare. Finalment ens vam acomiadar de Xavi que no sols ens havia ensenyat moltes coses, sinó que a més ens havia sabut transmetre el seu amor i la seua admiració per Oliva.

 Per finalitzar la jornada vàrem anar a dinar a un baret prop de l'avinguda de plataners monumentals que va ser l'altra remat agradable per concloure tan bonica jornada.