Caminada de Sagunt a Almenara: Descobrim la Vall de Segó.

 El dissabte 9 de gener del 2016 una nova vivència forma part de la meua vida, una vall  que ens ha sorprés pel patrimoni que conté i la gent que hem conegut.

 Tot i que en principi aquesta caminada era la preparació de la que fan el centre excursionista de Castelló el dia 12 de març,  finalment encara vàrem ser una colla de gent que vàrem fer caliu en una caminada molt agradable.

 Una de les coses que agraïa en aquesta caminada era la seua fàcil logística , sense haver d'agafar cotxes. Vàrem anar amb tren fins a Sagunt i  quan vàrem tornar vàrem agafar el tren a Almenara, quin goig que siga tan fàcil, i poder treure'ns un mal de cap de com tornem.

El primer moment va ser una mica de nervis ja que el gps no em volia traure la traça i aixó em va preocupar, gràcies que Josep si que duia un gps i ens va guiar.

 La primera part vam fer sendeta entre pins i baladres, romers florits, i herbes diverses, vàrem tenir un moment una mica d'angoixa quan  un grup de destructors del  patrimoni motoritzats esmicolava un barranc i va haver-hi una certa tensió, i vaig tenir una mica la por al cos per no saber les intencions d'aquests irresponsables sobre rodes. Vàrem esmorzar en un racó del bosquet més ombrívol.

 Poc després vàrem arribar a la cruïlla  que ens lliurava cap a la Vall de Segó,  devallàvem per la senda de terra i la Vall se'ns va obrir als nostres ulls, quin espectacle!, voltada de muntanyes i on arrrelaven els pobles que habitaven la vall, cap al nord el castell d'Almenara i Almenara tancava la vall pel nord. Ens anava apareixent la segona fase de la jornada, la Vall de Segó,  amb els pobles de Benifairó de les Valls, Faura, Quart de les Valls, Quartell, Benavites i Almenara.

 Primer vàrem devallar la sendeta  on algun aljub s'amagava sota l'arbreda i s'afanyava en omplir d'aigua el seu cos. Finalment vàrem arribar a l'ermita del Bon Succés, ben arreglada que ens va fer de porta cap a Benifairó,  i Faura, una dona de Faura ens va explicar que antigament Faura i Benifairó estaven separats per un barranc , però ara és un carrer. Faura ens va regalar el seu casc antic amb l'església, la font dels lleons i el palau, que  per un cop de bona sort el jardiner entrava amb el tractor i ens va poder explicar una mica la seua història, i ens va deixar veure una mica els arcs interiors.

 Seguírem cap a Benifairó,vàrem veure  el convent i l'església  que lluïen per dalt dels tarongers, en entrar vàrem poder veure el convent , l'església i pel carrer Major vàrem seguir cap a Quart, on vàrem fer una  parada al bar per refrescar-nos i així poder seguir descobrint tots aquests pobles.

 Vàrem arribar a la font de Quart, on vàrem dinar, en un  paratge impressionant on la vegetacó i l'aigua es fonia  en la història de la vall.  De la font es regaven moltes de les fanecades de la major part dels pobles que passavem.

 En arribar a Quartell  una dona major  ens va acompanyar per veure  el palau per darrera, que tenia millor vista que per davant , la dona ens va contar moltes coses , com que tenia 87 anys i era una de les xiquetes evaquades de Madrid a la zona republicana .

 Seguim la nostra descoberta i arribem a Benavites i la seua torre, tota plena de creuetes. Seguim cap a Benicalaf (antic poble abandonat), que segons ens va contar la dona de Faura el seu fill havia fet un projecte que es trobava a la pàgina de l'ajuntament de Benavites, de la restauració de l'ermita i donar-li forma virtualment al poble tal com devia ser antigament. Arribem  a l'ermita de Benicalaf, que es troba en restauració i  podem llegir als panells una mica la seua història.

 Ja en el final de l'etapa arribem pel cami dels tarongers a Almenara i d'alli busquem el bar de Robert, que preguntant a una dona de seguida ens va dir  que es deia el Cau, al caliu  del Cau, una mica de  descans i recuperant forces  al baret, amb un molt bon ambient entre rialles i converses i bons llaços d'amistat entre els caminants fem cap a l'estació per tornar cap a casa després d'un dia fantàstic.