Caminada del Grup de Caminants per l'Alacantí: de Mutxamel a Alacant.

 Iniciàvem el nostre camí pel sud, una etapa plena de sorpreses, ens vam trobar davant de l'ajuntament de Mutxamel, omplien la caminada molta gent de Mutxamel i d'altres pobles, vingudes per conèixer els tresors d'aquestes terres.

Vàrem iniciar el camí per Mutxamel cap a Sant Joan d'Alacant, vam seguir  els traçats de les antigues sèquies, encara que no es veien,  a Mutxamel  ens parlen de les faves i les tomates de Mutxamel,  i del pa, i alguns dels forns de més fama al poble.

 Arrivàbem a un espai més poc urbanitzat, i ens diuen que hi ha l'autovia subterrània, seguim fins al calvari i un antic aljub, allà ens parlen de  Sant Joan, de com tot el terme practicament es troba edificat i el turó del calvari, que és l'elevació més alta del poble. Anem trobant inicis del que va ser la distribució de l'aigua , i així veiem restes d'un partidor.  Arribem al monument a la pilota valenciana,  on hi havia l'Isidre, un home de 89 anys que ens acompanyaria per explicar-nos coses sobre Alacant i les torres de defensa. Hui no passaríem per la Santa Faç, tot i que quedaria a la ruta oficial, seguiríem  fins la torre de les Reixes on vam esmorzar, era un palauet amb unes finestres de forja, ara fet restaurant, després d'esmorzar vàrem seguir  per un caminet que després es feia senda cap a una torre de defensa, la torre es trobava en prou bones condicions, tot i que la vivenda practicament estava totalment enderrocada.

 Després d'alguna explicació i d'acomiadar a l'Isidre vàrem seguir per sendetes florides  amb la vista posada en Alacant.

 De seguida arribàrem a una avinguda i al mig de la rotonda una torre de defensa  omplia la nostra atenció, vàrem seguir cap a Lucentum, l'antiga vil·la romana d'Alacant, per l'hora no vam poder entrar  però vàrem veure alguns dels seus murs des de fora, vàrem resseguir el turonet en el qual es trobava i finalment vàrem arriba vora mar a l'Albufereta, un barranquet que abocava a la mar , un tollet d'aigua vora mer feia honors al record del nom de l'Albufereta.

 Vàrem seguir per la platja del Postiguet, un nom que s'ha fet famós arreu del País Valencià i més enllà,  per la cançó de la Manta al coll. Al peu de la platja ens varen repartir alguns fulls amb la lletra de la Manta al coll  i vàrem cantar-la .

Després vàrem anar a dinar a la societat cultural de la Marina on vam segellar l'etapa d'Alacant. Després de dinar vàrem agafar l'autobús cap a Mutxamel on teníem els cotxes i vam tornar cap a casa.