Caminada del grup de Caminants per la Plana Baixa: de la Vall d'Uixó a Fondeguilla

El Grup de Caminants, de fons la Vall d'Uixó

Caminada del grup de Caminants per la Plana Baixa: de la Vall d'Uixó a Fondeguilla

Caminada del Grup de Caminants per la Plana Baixa: de la Vall d'Uixó a Fondeguilla.

El 19 de novembre vam fer una altra etapa del Camí per la Plana Baixa, ens trobàvem amb tota la gent del Grup de Caminants a l'església de l'Assumpció de la Vall d'Uixó, com sempre vàrem fer el rogle de presentació a la plaça i de seguida iniciàvem la marxa pel nucli antic. Venia amb nosaltres Jose Enrique que ens va fer de guia l'altra vegada i ens va contar moltes coses de la Vall.

Vàrem seguir pels carrers de la Vall fins a arribar a l'església dels Àngels, allà dintre vàrem poder admirar les pintures impressionants de Jose Vergara el pintor ens intenta donar la impressió de cel, de manera que quan mirem cap amunt la pintura ens done aquesta sensació de mirar al cel. Al mig hi havia l'Àngel Custodi, que era el sant titular de la parròquia. Tota la pintura es va tardar en pintar seixanta dies, sobre una superfície de cal fresca s'anaven pintant els pigments.

Seguíem el Camí, ens vam desviar per descobrir la línia XYZ, començàvem a trobar alguns vestigis de la guerra, arribàvem a un niu de metralladora, que vam aprofitar per fer-nos la foto de grup, com canvien les funcions de les coses!, seguíem per sendes descobrint algunes trinxeres i refugis antiaeris.

Seguíem caminant entre trinxeres de la guerra, vam fer una parada per esmorzar en un punt de la senda abans de la darrera pujada que s'enfilava cap a Pipa, el cim que tenim al davant, un cim emblemàtic per a la Vall d'Uixó i la comarca. Prop de Pipa trobàvem una muntanya que tenia un tallat en forma de triangle, segons ens va contar el guia, aquesta muntanya havia estat com un santuari romà. En aquest punt el grup ens dividíem, uns quants seguíem enfilant-nos cap a Pipa i un altre grup va seguir per la part del barranc.

Nosaltres seguíem pujant fins que la senda ja carenava i llavors ens vam trobar amb les trinxeres millor conservades que anaven zigzaguejant al nostre costat, de vegades tapades per la vegetació, però tot i l'herba quedava clar el perfil de la pedra i com era d'estret el passadís de la trinxera, amb l'alçada veiem allà sota, enclavada al barranc el poble de Fondeguilla.

Ara ja sols era baixar per la senda entre coscoll i margallons, aturant-nos per esperar als companys, finalment sols ens quedava passar pel raconet de les hortes per arribar al poble, Fondeguilla hui es vestia de festa i la plaça de l'església estava de gom a gom, amb gent molt mudada, vestida amb les millors robes de diumenge.

Vàrem fer un descanset a Ca Màrio i vàrem segellar l'etapa al seu bar, després, seguint les seues indicacions vàrem anar a dinar al bar on ell ens havia facilitat.

Després de dinar el germà de Mario ens va mostrar els misteris de Fondeguilla.

Antigament, sobre els anys 50 del segle passat hi havia el barranc de la Coveta que partia el poble en dos, l'església es trobava a la part nova, fins l'expulsió dels moriscos el 1609 depenien de la Vall d'Uixó, després es van independitzar, el guia ens va mostrar la casa on hi havia l'antiga mesquita. El castell de Castro era un punt d'observació fenícia. En època musulmana es deia Alfondec, era un recinte tancat i hi havia una torre, hi havia unes 35 cases., prop hi havia el poble més gran que era Castro amb unes 70 cases i un més xicotet que era Benicapdó, eren 100% moriscos. En 1611 hi ha un intent de repoblació amb 15 famílies, Castro es va abandonar, de Castro queda un edifici, l'únic poble que va quedar va ser Alfondec, Fondeguilla.

En potenciar la mineria de Xóvar va vindre molta gent de fora.

Va tenir molta importància la guerra d'Espadà, tenia una dimensió de croada contra els moriscos, va ser cap al 1525-1526. Molta gent durant la guerra van ser evacuada a la Font de Sant Lluís de València.

Pel que fa al nom d'Alfondec Al és l'article i fonde podria vindre de zona fonda, barranc.

Vam pujar a la zona més alta del poble i el guia ens va parlar del recinte fortificat d'Alfondec. En ser al la plana de dalt el guia ens va explicar que mirant cap al nord a la falda de la muntanya on hi havia ara els bancals d'oliveres és on hi havia en temps passats el poble de Castro.