Caminada del Grup de Caminants per la Marina Baixa: d'Orxeta a Relleu

 El dissabte 11 de febrer de 2017 vàrem fer una caminada per la Marina Baixa,  vàrem iniciar el recorregut a Orxeta,  seguint el camí del Peix, és el camí antic que utilitzaven per pujar el peix des de la costa fins a l'interior, buscant Cocentaina i Alcoi, coincideix  algun tros  amb el  camí Sant Jaume segons ens va explicar Maria Àngels de Relleu.

 Algun tros seguíem per carretera, alguna part seguíem per senda i camí empedrat. Erem un grup boniquet d'unes 15 persones de la Marina Baixa, la Marina Alta, l'Alacantí,  i com sempre jo de la Plana Alta.

 Vàrem deixar el camí del Peix per dirigir-nos al pantà de Relleu, el que seria la perla de l'etapa, tot i que ens havíem de desviar  per poder-lo veure.

 Va vindre el moment de creuar el riuet, aguns vàrem creuar i d'altres se'n van anar a rodar. En pujar un turonet el paisatge se'ns va fondre als ulls i l'aigua i  la pedra  s'obrien al nostre davant. Ens vàrem extàsiar mirant-lo. Segons ens va contar Maria Àngels el pantà era obra  del mateix arquitecte que havia fet el de Tibi i el d'Elx , però aquest era el darrer, i l'arquitecte havia volgut millorar la construcció amb el que havia aprés dels altres. El pantà esta molt ple de sediments  per la qual cosa la seua capacitat esta molt reduïda .

 Era difícil veure el pantà amb aigua, ja que normalment estava sec, i nosaltres el vàrem trobar en un moment espectacular.

 Li vàrem donar la volta per la vora per  arribar a veure la presa, en arribar a un xicotet tossalet vàrem poder veure la presa que vessaba l'aigua, i es precipitava al fons del barranc, a l'altra banda el llit profund del riu Amadorio donava calfreds per la seua fondària.

 Amb una mica de vertigen pel precipici vàrem tornar pel camí que haviem vingut  i vàrem refer un tros de camí, fins que per la pista asfaltada vàrem  arribar a Relleu.

 Una constant de tot el camí serien els ametlers florits, embellint el paisatge amb les seues diferents tonalitats depenent de la varietat, fonent-se de vegades amb la flor del ravanell que cobria, com una gran catifa  molta part del terra.

 En arribar a Relleu vàrem buscar el bar el Cazador, un bar bo i barat ons ens vam menjar un arròs caldós i moltes més llamineries, que els i les caminants anàvem engolint per recuperar les energies deixades en la caminada.

 Després del dinar Maria Àngels ens va acompanyar a fer una volta pel poble. Relleu era un poble bonic, ben cuidat que amagava racons que m 'enbaucaven, molts carrers estaven fets amb mosaic modern, que tot i que no era antic guardava l'equilibri i li donaven al poble una alegria especial.

 Vàrem tenir la sort que en arribar a l'associació cultural l'Aixama vàrem poder segellar l'etapa amb l'encuny de l'associació.

 Després vàrem poder visitar el museu,  el xic ens va fer una explicació, i vàrem veure moltes ferramentes tradicionals dels diferents oficis i diferents estris de la vida antiga al poble. Després ens va acompanyar a  fer una volta pel poble per explicar-nos la seua història, com  el carrer que pujava que separava antigament  moros i cristians, i després vàrem entrar a  l'església, en eixir ens vam fixar en la façana, on  les pedres marcaven l'antic minaret de la mesquita.

 Ens vàrem acomiadar dels guies i del grup i ja de nit vàrem fer cap a casa.