Caminada del Grup de Caminants . Circular pel bressol del Priorat . Poboleda - Scaladei- Morera de Montsant- Poboleda.

 El dia 4 de febrer vàrem fer una caminada per descobrir alguns raconets del Priorat. El punt d'inici va ser a Poboleda .  Vàrem trobar-nos una gentada al descampat de sota de Poboleda, hi havia gent de moltes comarques diferents, des de la Marina Alta fins a l'Anoia, passant per la Plana Alta, el Priorat, la Segarra Històrica, el Baix Camp, el Tarragonés i la Ribera d'Ebre o el Barcelonès.

Després d' explicar l'esència d'el Camí i  el full de ruta del dia vàrem començar. Va ser Joan qui ens va explicar moltes coses del nostre recorregut.

 De tant en tant ens aturàvem i Joan ens contava coses relacionades amb el nostre voltant. El paisatge era muntanyós però moltes  muntanyes estaven plantades de vinya, algunes en  bancals, d'altres simplement seguint la corbatura de la muntanya. Feia vertigen pensar com podien llaurar amb aquell desnivell. La pedra pissarra tan abundant l'anomenaven llicorelles.

 Vàrem arribar a Escaladei , el poble encantat prop de la Cartoixa on jo vaig tenir la sort d'haver passat la nit a casa de Susanne i Mike, gràcies per l'acollida.

 Al local social vàrem entaular-nos i vam esmorzar, vàrem repartir els carnets i vàrem agafar forces. En eixir Susanne ens va explicar la història d'Escaladei  i la relació del poble amb la cartoixa.

 Després vàrem seguir fins a la Cartoixa d'Escaladei i Joan ens va seguir explicant el millor dels cartoixans.

Arrecerats pel Montsant i els seus espectaculars penya segats, vivien passant molt del seu temps  a les seues cel·les, acompanyats del silenci i la natura.

 Vàrem seguir per la senda de darrera del monestir que ens donava altura per veure la cartoixa. Vàrem arribar a l'errmita de la Pietat, un paratge  amb arbredes i la font Pregona que antigament avastia la cartoixa.

Joan ens va parlar del racó de Missa, un santuari d'escaladors i dels graus del Montsant, que són zones estretes entre les parets que t'has d'ajudar amb braços i cames per poder pujar-les.

 Poc després i assejats una mica pel temps, que de  tant en tant ens acaronava amb un plugim finet vàrem arribar a  Morera de Montsant, vàrem passar per  l'església i l'ajuntament, on ens vam fer una foto de grup i  l'alcaldessa ens va fer unes paraules de benvinguda. Després vam anar a dinar al local social on ja relaxats vàrem comentar les virtuds del dia, els paisatges i les singularitats, vàrem tastar el vi del Priorat i després vàrem seguir el camí.

 Per la vesprada la senda era planera, amb una catifa de   fulles seques de carrasca i una cortina de paisatge de bosc. La perla de la vesprada va ser el mas de Blai, una sorpresa inesperada fins i tot per molta gent veïna de la comarca, l'indret era entre màgic i salvatge, la vegetació amagava la història de l'antic monestir femení, entre la sorpresa en escoltar les explicacions de Joan quan ens contava aquella vella història i la curiositat en descobrir aquell indret amagat.També una part de tristesa de veure com un monestir pot caure d'aquella manera en l'oblid, i a poc a poc  es va  desmuntar i  es reparteix  tota la sea riquesa.

Mentre  a la bassa d'aigua freda de davant, els gripaus els costava molt moures, i esperaven tranquils l'arribada de la primavera que els donaria les forces tan necessàries per ells.

 En arribar a Poboleda, el paisatge de vinyes  i llomes  dibuixades per fer vi tornaven a l'horitzó, en arribar al poble ens esperava una sorpresa, i és que teniem preparada  una taula amb fruits secs i beguda per recuperar forces. Després d'unes paraules de comiat i donar les gràcies per  tan de plaer, i un dia tan suculent ens vam acomiadar fins la propera caminada.

 Moltes gràcies