Caminada de Castelló de la Plana a Borriol (Plana Alta)

Caminada de Castelló de la Plana a Borriol (Plana Alta)

Caminada de Castelló de la Plana a Borriol. Plana Alta.

Quantes emocions contingues, quan de plaer i quanta alegria que s'ha vessat al llarg del dia. El diumenge 12 de juny feiem la caminada de Castelló a Borriol. Intentaré anar desmollant el dia intentant vessar les paralules que més s'apropen al que vaig viure, a aquesta vivència meravellosa, un contrast d'emocions contingues, de germanor, d'il·lusió i d'eufòria.

Tal com feia dos anys el maig del 2014, iniciàvem també el Camí a la plaça de les Aules de Castelló de la Plana, durant el recorregut per dintre de Castelló feiem algunes parades per esplicar els punts més emblemàtics, començavem el Camí amb un grupet de gent molt bonicc, entre Borriana i Borriol, hi ha també gent de Castelló, i més enllà de la Plana, també hi ha representació de la Costera i de la Ribera.

Fem parada a les Aules per situar-nos, Maria Agustina, l'esclava que s'allibera, i la torre dels alçaments, entrem al que va ser el recinte emmurallat, fem una parada a la casa de les Normes de Castelló, i comentem el simbolisme per nosaltres que ha tingut.

Després fem una paradeta a la llotja del Cànem i la plaça Major, en un gest solemne i aguantant l'emoció pel que representava per a mi, ens situem a l'Ombra del Campanar i recordem Bernat Artola, poeta de Castelló, i recite el poema de Bernat Artola

El Campanar

El Campanar de la Vila

és fadrí de veritat

Té la consciència tranquil·la

i el cervell destarifat....

Sguim amb el recorregut urbà, fem una parada als quatre Cantons i després per l'antic portal de la Fira eixim del recinte emmuralat.

Ens aturem davant de l'edifici de correus i recordem tot el que sabem de l'edifici i del refugi de la guerra civil.

En una darrera parada ens situem a la Farola i parlem una mica del passeig Ribalta i de la casa modernista de la Cigonya.

Sense més espera i seguint tota la Ronda Magdalena arribem a la gasolinera de l'eixida nord, on ens esperava Tica, Blai i el ruc Sentet, iniciem el Camí de Borriol per la Costa, creuant ponts per eixir de Castelló.

En arribar a Penyeta Roja i Tossal Gros, recordem a Tombatossals de la mitologia de Castelló, en vistes a la torreta Alonso.

Dalt de la urbanització i vora el barranc de la Joquera i als perus del penyassegat del Castellet o Castell de Nadal ens estava esperant Crístian que ens acompanyaria durant tot el dia i ens oferiria tots els seus coneixements de la zona, un luxe.

En un primer moment Cristian ens va situar en la Torreta i la seua importància per la vigilància de la costa en les incursions dels pirates , i la importtància del castell de Nadal dintre la xarxa de castells musulmans.

Entrem per la perleta del barrranc de la Joquera, ja que els nostres peus cansats d'asfalt roseguen la senda de terra com una llamineria.

Esmorzem sota els pins on fem sempre la parada quan fem l'etapa. Fem un mosset i aprofitem per explicar el Grup de Caminants i la nostra organització.

Després de creuar el barranc de la Joquera arribem al molló de terme, el paisatge és esfereidor, com arribant a un altre planeta, creuem la pedrera, xafant la pols sota el sol de juny, l'impacte visual ens trenca l'ànima d'aquell buit immens que s'ha engolit les muntanyes i la vegetació .

Prompte la pista de terra s'engalana de garroferes i pins, i deixem en darrera la pedrera, Borriol en girar un revol s'ens situa al davant.

En arribar al riu més sorpreses grates que farcirien el nostre coneixement ens vindrien a buscar. Cristian ens va situar vora al riu i ens va fer un repà de totes les civilitzacions que havíen deixat petjada a prop, a les muntanyes de darrera les pintures rupestres de l'Albaroc, jaciemnts del neolític i al Tossal de la Forques el poblat iber , un poblament romà a l'altra banda de riu, i sota un oliverar un cementeri musulmà, a més l'antic molí medieval , tot això a la nostra vista voreta del riu de Borriol, impressionant.

Sota del pont de l'autovia fem un rotgle i Cristian ens explica més coses sobre els poblaments de la zona i en especial allò trobat al tossal de les Forques, mentre els gossos xipollejaven dintre l'aigua del riu.

En una darrera espenta i per vora barranc arribem al pont romà de Cominells i la via Augusta, i fem cap a Borriol, arribem a la plaça de la Font i desitjosos de frescor ens sumergim en la font.

Tranquil·lament després anem a Ca Àngel a dinar, un bon àpat ens esperava per completar el goig d'un dia molt especial.

Després de dinar i xarrar obrim el llibre de la comarca, aquesta vegada l'encete jo, i qui vol deixa la seua lletra al llibre.

Una vegada descansats i més tranquils iniciem la segona part del dia, la volta per Borriol. Encara ens esperaven moltes sorpreses i moltes coses que no sabíem, guiats per Cristian, una altra vegada recorrem els carrers de Borriol, Cristian ens explica les diferents tipologies de cases depenent de l'epoca, i els barrancs canalitzats que creuen el poble, la importància de la garrofa per al desevolupament i creixement del poble i dels traginers .

Arribem al palau i l'església, l'església seria una de les sorpreses, ja que l'interior guarda uns frescos que ens van deixar bocabadats, però més bocabadat em vaig quedar en pujar pel recargolat campanar i veure de dalt tota la panoràmica del castell i els terrats del poble, notar el so de la campana dintre del campanar . Per rematar la vesprada vàrem passar per la moreria, antic poblat morisc, restaurat i excavat, on podem com diria Bernat Capó espigolar pel rostoll morisc, i recordar la tragèdia de la seua explulsió el 1609.

Per acabar com si hagues estat fet aposta passem per les runes del palau, per sota d'unes garroferes atapaides de garrofes i branques, ben llaurades sobre marges de pedra, com recordant-nos el fruit i l'arbre que li va donar a Borriol la seua força per crèixer. Finalment i després de refrecar el cos amb una orxata agafem l'autobús i tornem cap a Castelló, assaborint aquesta aventura , tan al costat de casa.