Gualba

La vall de les aigües blanques
Coneix!

habitants: 
1.414
Superfície: 
23.14 Km²
Altitud: 
177 m

Gentilici: gualbenc/-a

 

Gualba és un municipi muntanyós del massís del Montseny, que té com a eix la Riera de Gualba, que desemboca a la Tordera. La riera salva els desnivells de la zona amb nombrosos salts d'aigua, alguns d'espectaculars, com el del Gorg Negre, lloc de llegendes,  o el mateix salt de Gualba, que es precipita des de 133 m d’alçària i que omple la riera d’escuma blanca, que es creu que és la que ha donat el nom, gairebé mil·lenari de Gualba o “Aigua Blanca”. Als seus boscos hi trobem roures, pins, alzines sureres i algun clap de fageda i castanyers.

El municipi de Gualba vivia tradicionalment de l’explotació del bosc i de l’agricultura, però ha experimentat les darreres dècades una petita expansió industrial gràcies a la seva proximitat amb Sant Celoni i a la carretera C-35. Actualment Gualba de Dalt -cap de municipi i nucli històric del municipi- centra la zona residencial i Gualba de Baix la zona industrial. El municipi compta a més amb el barri de la Barceloneta, a mig camí entre els dos nuclis de Gualba, és un barri dispers de cases i xalets més o menys propers i a vegades és anomenat impròpiament Gualba del Mig, i el barri de l’Estació , més modern i format al voltant de l’estació de ferrocarril, situat a l’extrem sud-est del terme.

 

Escut: 
Mapa urbà: 
Etimologia del nom: 
El nom d’aquesta població, que apareix per primera vegada en un document del s. X, prové dels termes llatins aqua i alba, “aigua blanca”; n’hi ha que diuen que aquest nom el podria haver inspirat el Salt de la riera de Gualba, on l’aigua es converteix en un corrent d’escuma blanca per salvar el desnivell de 133 m de terreny esglaonat. Posteriorment aquest municipi adoptà el nom del seu patró i passà a anomenar-se Sant Vicenç de Gualba, però al s. XIX els francesos van llevar-ne el nom del sant i van deixar-hi, només, Gualba

Rutes suggerides

Fins cinquanta anys enrere, els oficis que tenien més força a les terres gualbenques eren, per una banda, els relacionats amb l’ agricultura , la cuniculicultura (cria de conills) i la ramaderia bovina (per a la producció de llet, se n’havien...

Foc de Sant Joan: per la Revetlla de Sant Joan, 23 de juny El joc dels ous: dissabte sant de Setmana Santa Els Carros: nit de cap d’any

L’ església de sant Vicenç de Gualba va ser consagrada el 1099 i ha conservat l’absis i la façana de l’ església romànica que hi havia anteriorment, i també ha preservat uns fragments d’un retaule gòtic . L’edifici va ser restaurat entre els anys...

L’any 1083 el poble de Gualba va ser donat a Sant Cugat , i així consta a les butlles de confirmació de domini del monestir dels anys 1098 i 1120. Així ho reconegué també el vescomte de Cabrera , amo del castell de Montsoriu , l’any 1382, malgrat...

Els jocs dels ous Al s. XIX, el Dissabte Sant de Setmana Santa , quan les caramelles passaven per les cases de pagès rebien una part dels ous que els veïns es jugaven a mode d’aposta (també se’n reservaven per al rector). Els veïns es reunien cada...

Participa

Fes-te Vetllador del Camí

Ajuda a definir i marcar el teu tram d'El Camí.

Registra't

Dóna a conèixer el teu municipi publicant un article a la Camipèdia.

Fes-te Soci/Padri del Camí

Ajuda'ns a fer El Camí!

Fes-te Amic del Camí

Estigues informat de totes les novetats.

Agraïments: 

Família Salichs, Xavier Renau