Temàtica:
Ubicació:
L’any 1083 el poble de Gualba va ser donat a Sant Cugat, i així consta a les butlles de confirmació de domini del monestir dels anys 1098 i 1120. Així ho reconegué també el vescomte de Cabrera, amo del castell de Montsoriu, l’any 1382, malgrat que eren molts els que consideraven que la demarcació s’incloïa als termes del seu castell. En part, però, el monestir de Sant Cugat va infeudar alguna jurisdicció a la família noble cognomenada Gualba, que residí al palau del Montnegre entre els anys 1300 i 1600 i disposà d’una senyoria dispersa que abraçava terres de la Batllòria, Gualba i el Montnegre. A principis del s. XIV, els Guaba hi volgueren fer una torre o fortificació, però el vescomte de Cabrera els ho prohibí. – Dinsel terme municipal de Gualba, just al punt que limita amb Riells, hi ha una zona anomenada les Carnisseries, el nom li ve de la guerra del Francès, època en què hi hagué una gran matança.
,
Un apunt. El nucli tradicional de Gualba es va anar articulant entorn del carrer de dalt, el qual comunicava amb el carrer de baix, el camí ral. Amb els anys, a la zona de baix , també s’hi va anar establint població i aquest fet ha propiciat que moltes vegades s’hagi fet una distinció entre Gualba de dalt i Gualba de baix, com si es tractés de dos pobles diferents. Però de Gualba només n’hi ha i n’hi ha hagut una.
,
Anècdota. Durant la Guerra Civil en Tarradellas, president del Comitè d’Indústria de Guerra, es va instal·lar a la torre de can Pahissa amb la finalitat de construir la indústria de Guerra núm. 13 a Gualba. Aquesta indústria, però, no es va arribar a fer mai.
