Vestigis medievals i arquitectura empordanesa

L’arquitectura ens ha permès, de sempre, poder viatjar en el temps. L’inici d’aquesta ruta ens remunta als segles X i XI, al monestir de Sant Pere de Rodes, el que va ser el principal centre espiritual del comtat d’Empúries. Alçat entre les muntanyes ens ofereix unes meravelloses vistes del Cap de Creus.

Seguint el camí del monestir, a sols un quilòmetre, descobrim les restes d’un poblat medieval, Santa Creu de Rodes. Concretament la seva església Santa Helena de Rodes, d’origen preromànic (segles IX -X), un espai on l’energia i la bellesa es palpa amb tots els sentits. Dins l'àrea de protecció del Parc Natural del Cap de Creus, primer parc marítim-terrestre de Catalunya.

Seguim caminant i fem entrada al municipi de Palau-saverdera.  Situats en un replà enlairat del vessant de ponent, sota el castell de Sant Salvador, al peu mateix  del coll de Raïmeres trobem la font de Sant Onofre, ubicada a la mateixa esplanada on es localitza el santuari de Sant Onofre, a uns vint metres al nord-oest.

Cada passa que fem en aquesta ruta ens convida a descobrir el patrimoni arqueològic d’un passat prehistòric.  És el torn ara d’elements megalítics, com el dolmen de la Fontasia i el menhir d’en Pouet.  Antigament les funcions dels menhirs eren diverses, servien per a marcar els límits territorials d'un poble com també complien la funció de centre de cerimònies religioses, especialment funeràries, o llocs on es retia culte al Sol.

Tot entrant al nucli urbà de Palau-saverdera, Mas Bonet ens rep al sector nord-oest de la vila, al carrer de la Font. Novament podem fer un viatge en el temps, als seus orígens medievals com a masia fortificada (segle XVIII), tot i el seu conjunt actual arrebossat i pintat de blanc.

Al nucli antic, delimitat per la plaça Major, el rec de Sant Onofre i el carrer de Puigmal, trobem el Castell de Saverdera, construït durant el segle XV per la família Vilamarí, en substitució d'un castell més antic.  Es conserven tres de les quatre torres cantoneres que delimitaven el perímetre del recinte fortificat.  L’any 1462 el castell albergà tota la població local per tal de protegir-los durant el setge esdevingut a la guerra civil catalana.

Un cop creuat tot el nucli urbà seguim pel camí de la depuradora i camí de terra mala que ens condueix fins a les restes que queden del Castell de Vilaüt (s. XIII), situat en terrenys del terme municipal de Pau i declarat bé cultural d'interès nacional.

Un cop a Vilaüt, podem aprofitar d’apropar-nos fins l’estany de Vilaüt, últim record que queda de l’antic estany de Castelló que en el seu dia ocupava una gran extensió de la plana. Ara dessecada la zona, la part més fonda de la cubeta de l’estany queda inundada de manera més o menys permanent, convertint-se en un oasi de tranquil·litat per multitud d’aus que habiten entre canyissars, jonqueres i herbassars.  Al costat de l’aigua hi trobareu un observatori per guaitar el desplegament de la vida natural sense interrupcions.

Creuats els estanys, i seguint pel camí de castelló d’Empúries i el camí vell de Roses, arribem a la que va ser la capital del comtat d’Empúries fins ben passada l’edat mitjana. 

Castelló d’Empúries conserva tots els vestigis de la seva capitalitat medieval: carrers estrets, les muralles, el Call Jueu o la Basílica de Santa Maria, on podem entrar i dedicar un temps per estar en silenci i en presència plena contemplar el retaule d’alabastre de la Verge de la Candelera (s.XV),  les piques baptismals (s.XIV) o l’orgue del segle XIX.

El Festival Medieval Terra de Trobadors es celebra el segon cap de setmana de setembre a la vila. També els museus d’Història Medieval de la Cúria-Presó del segle XIV i l’Ecomuseu-Farinera són llocs idonis per a conèixer la història i el llegat d’aquest poble.

Com veieu aquesta ruta és un anar i venir en el temps.

Un patrimoni i uns vestigis que uneixen històries, cultures, persones i camins.