Un dia per gaudir Cerdanyola.

La ruta comença a l’Església de Sant Martí a la Plaça abat Oliva. L’església parroquial de Sant Martí és un temple d’estil historicista projectat per l’arquitecte Claudi Duran Ventosa i construït antre 1902 i 1909, com la casa consistorial, entre els dos barris que durant el segle XIX s’havien anat formant al llarg de les dues principals vies de comunicació del terme. Els marquesos de Cerdanyola del Vallès i altres estiuejants il·lustres van contribuir econòmicament en la construcció del temple, que va substituir l’església del segle XVII que havia quedada fora del nucli urbà. A l’interior de l’església, al presbiteri, destaquen dos grans mosaics de Lluís Bru Salells que escenifiquen dos miracles de Sant Martí. Al costat de l’església s’aixeca la rectoria, un edifici d’estil modernista dissenyada per l’arquitecte Eduard Maria Balcells al 1908. Es tracta d’una obra inacabada pel que fa la seva decoració exterior. Al casal parroquial, una petita exposició permet descobrir la història de la parròquia de Sant Martí i dels dos edificis.

Anem cap al carrer de Santa Marcelina, girem al carrer de l’Església i entrem al Passatge de Llorer, allà trobarem el Museu d’Art de Cerdanyola. Es tracta d’un edifici modernista original de l’arquitecte Gaietà Buïgas per ubicar el primer Teatre-Casino per als estiuejants de Cerdanyola, i posteriorment reformat pel seu nebot i també arquitecte Eduard M. Balcells amb l’objectiu de reconvertir-lo en casa d’estiueig (1905-1912). L’edifici es tornaria a reformar, ja que des del 1961 va acollir els laboratoris farmacèutics Domènech fins a 1999, moment en el que va passar a mans de l’Ajuntament. El museu es va inaugurar el 2009 i compta amb un fons variat dedicat als artistes vinculats a la ciutat, com ara Ismael Smith, Josep Llimona, Josep de Togores, Eduard Maria Balcells i Francesc Juventeny. Però sobretot destaquen el conjunt dels vitralls de les Dames de Cerdanyola, punt culminant del vitrall modernista català, que han estat recuperats i reubicats al seu lloc original i mostrats amb l’exposició permanent “Del modernisme a l’art déco”, juntament amb el fons del museu.

Seguim el passatge i girem al Carrer de Santiago fins que tombem pel Carrer Mare de Déu del Pilar, avancem al llarg del carrer, passem la Plaça Sant Ramon i enfront trobarem el Museu i jardins de ca N'Ortadó. Ca n’Ortadó és una antiga torre d'estiueig d'estil noucentista construïda cap al 1930 aprofitant unes edificacions preexistents. La casa s’inspira en la masia catalana i està envoltat per un magnífic jardí de gust romàntic. Es tracta d’un conjunt de gran interès històric i artístic que forma part de la història de Cerdanyola del Vallès de les primeres dècades del segle XX i d’un fenomen, l’estiueig, que va ser el principal estímul del creixement urbanístic de la població. Va ser rehabilitat entre 1993 i 1996. Entre 1998 i 2010 va acollir una exposició permanent sobre la història de Cerdanyola. Actualment, el Museu està tancat al públic, tot i que a la planta baixa s’hi fan activitats. El jardí està obert de la primavera a la tardor i s’hi desenvolupen activitats molt diverses organitzades per diferents serveis municipals i entitats de la ciutat, que n’ha fet un espai de referència.

Seguim pel Carrer Mare de déu del Pilar fins arribar a la corba del Carrer Independència, allà agafarem un caminet que creua una zona verda dins que arribem a l’Avinguda de la Flor de Maig, girem a l’esquerra i seguim endavant al llarg de l’avinguda, passem una rotonda i seguim recte fins arribar a un petit passatge que ens connecta amb el Carrer de Montflorit. Pugem i girem pel carrer Sant Gregori, on trobarem el Museu i Poblat ibèric de Ca N'Oliver. Es tracta d'un jaciment arqueològic d’època ibèrica situat en un turó de la serra de Collserola, al barri de Montflorit. Després de 20 anys de recerca arqueològica, ha estat museïtzat i adequat per a la visita, la qual permet conèixer la història i l’evolució d’aquest assentament, que va estar habitat entre els segles VI i I aC.
El museu i el poblat de Ca N’Oliver configuren un conjunt patrimonial clau per conèixer en profunditat la cultura ibèrica, especialment al territori laietà. Al poblat es poden veure més de 6.000 m2 de restes arqueològiques restaurades i les rèpliques de tres edificis ibèrics, dues cases i un taller, que són una porta oberta al passat, a l’evolució d’aquest assentament ibèric i a la vida quotidiana dels seus habitants. Ca N’Oliver forma part de la Ruta dels Ibers i de la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya.

Desfem el recorregut fet i en arribar a l’Avinguda de la Flor de Maig agafem un petit tram del Passeig de Doña Amelia fins arribar al Carrer Sant Oleguer, tirem fins arribar al carrer Mare de Déu dels Dolors, al final del carrer creuem la Riera de Sant Cugat i seguim un caminet fins l’Avinguda Universitat Autònoma.

Seguim i passem per davant del Parc Tecnològic del Vallès. Avancem per l’Avinguda del Parc Tecnològic, passem una rotonda i a la dreta agafem el camí que ens portarà fins al Castell de Sant Marçal. El castell de Sant Marçal és un dels elements emblemàtics del patrimoni de la ciutat.  Fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l’any 1949.Diversos historiadors afirmen que el Castell de Sant Marçal o de Cerdanyola té el seu origen al primer terç del segle XI, moment en què ja està documentada l’església de Sant Marçal. El Castell, en canvi, no apareix clarament esmentat fins a la primera meitat del segle XII, quan Ramon Berenguer IV, Comte de Barcelona, l’inclou entre els béns que dóna al seu senescal, Ramon Guillem de Montcada. L’any 1225 el senescal ven el castell a Ramon de Plegamans. El seu fill, Marimon de Plegamans, fou l’iniciador de la família Marimon, una de les més rellevants de l’època i de la qual són descendents els actuals propietaris. El títol de Marquès de Cerdanyola fou concedit el 1690 a Fèlix de Marimon, membre del consell de S.M. a Itàlia i com a reconeixement a la seva ajuda a la Corona. L’actual propietari del castell es el XXII Marquès de Cerdanyola. Es pot dir que el castell és en mans de la mateixa família des de fa 700 anys. Durant els segles XIX i XX el castell de Sant Marçal va anar passant per diferents mans fins a l'actual família Trénor, que són els actuals propietaris. Originàriament, el castell era un edifici de planta quadrada amb pati central, una torre i una capella gòtica envoltat per un fossar, però l'any 1895 la família Arròspiede va encarregar a Gaietà Buïgas que adaptés l'edifici per poder utilitzar-ho com a segona residència. Aquest ho va fer respectant l'estructura original, però recobrint l'edifici amb una decoració fantasiosa inspirada en l'arquitectura romànica i gòtica.

Refem el recorregut baixant pel camí fins arribar al Carrer del Boters, seguirem pel Carrer de Sant Ramon fins arribar al nostre punt de sortida.

I encara queda molt més per veure i viure a Cerdanyola, potser amb un dia no en teniu prou!