Selva

Festes de Riells i Viabrea

Dm, 12/06/2011

Ubicació:

Temàtica:

Caminada al Montseny a final d'agost

El guia Lluis Marmi proposa per tercera vegada la travessa pels pobles del Montseny. L'activitat comenca dimarts 30 d'agost a Sant Celoni i acaba diumenge 4 de setembre a Vic, una oportunitat excepcional per coneixer ben a fons la historia, les llegendes, la musica, el patrimoni i les activitats socials que giren entorn del massis.

Dm, 08/30/2011 a Dg, 09/04/2011

Montseny: Vallès Oriental-Selva-Osona

Etapes:

dimarts 30 d'agost
El Baix Montseny: Sant Celoni - Santa Maria de Palautordera - Sant Esteve de Palautordera - Mosqueroles - Campins
dimecres 31 d'agost
Llegendes, poesia, Rellotges de sol i terrissa: Campins - Gualba - Breda
dijous 1 de setembre
El castell de Montsoriu: Breda - Arbucies
divendres 2 de setembre
Entre castanyers: Arbucies - Viladrau
dissabte 3 de setembre
Entre bandolers, del Montseny a la Plana : Viladrau -Taradell
diumenge 4 de setembre
Els indrets de La Plana: Taradell - Santa Eugenia de Berga - Vic

Opcions i preu:

Fins el 31 de juliol, 380EU/persona. Inclou inscripcio, allotjament i sopars de cada dia i dinar del dimecres 31 d'agost (segon dia).
A partir del 31 de juliol, 395EU/persona. Inclou inscripcio, allotjament i sopars de cada dia. Si no voleu que us gestionem els sopars de cada dia, contacteu amb nosaltres, si us plau.

Padrins del Cami: 15% de descompte en el preu d'inscripcio

Menors de 18 anys: 40% de descompte en el preu d'inscripcio

FORMA DE PAGAMENT*
Cal que confirmeu la vostra participacio en aquesta caminada cultural tot fent l'ingres de 380EU (Si es abans del 31 de juliol) o de 395EU (Si es despres del 31 de juliol)

Numero de compte corrent, d'UNNIM: 2107-0390-95-3397601917
Concepte: No us oblideu de fer-hi figurar el vostre nom i concepte "RC AGOST 2011"

Doneu el document de les transferencies el primer dia de la caminada a la persona responsable.
Cal, tambe, que sino ens l'heu facilitat ens envieu un correu electronic amb el vostre nom complet i telefon (millor si es el mobil) per si hi ha problemes d'acces, per exemple.
* En cas que no pugueu venir a darrera hora per causes majors, es retornara el 75% de l'import (segons les despeses fixes que es puguin anul*lar).

RECORDEU QUE LA VOSTRA PARTICIPACIO QUEDA CONFIRMADA AMB EL PAGAMENT tal com s'explica mes avall.

INSCRIPCIO I RESPONSABILITATS

EL FULL d'inscripcio i responsabilitats (adjunt mes avall) es imprescindible. Cal que ens el doneu emplenat i signat el primer dia a primera hora o feu arribar uns dies abans a fax 938871753 o per correu electronic a [email protected]

Grau de dificultat:

Baix-Mig

Adreça i telèfon d'inscripció:

Lluís Marmi: [email protected] Lluís: 652 96 31 98 - 93887 17 53

Taxonomy upgrade extras:

Termini d'inscripció:

Ds, 08/20/2011

Llegeix més sobre Caminada al Montseny a final d'agost
Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris

Selva

Informació Pràctica:

Com arribar-hi . Autobus. Recorren la comarca companyies com Teisa o la Hispano Hilariense, consulteu-ne els horaris a: www.teisa-bus.com

www.hispanohilarienca.com

Ferrocarril. La comarca compta amb les linies de Rodalies: *C-1 (de l'Hospitalet a Macanet, passant per la costa) *C-2 (de Sant Vicenc de Calders a Macanet, per l'interior). A partir de Macanet es pot arribar a Sils, Caldes o Riudellots de la Selva amb el Regional que va en direccio Figueres.

A mig cami entre l'area metropolitana de Barcelona i la ciutat de Girona, es una comarca plena de contrastos. Al nord i a l'oest s'estenen el Montseny i les ferestegues Guilleries, pero mes cap al sud el terreny se suavitza; un cop a la vall de la depressio Prelitoral la comarca torna a onejar i s'enfila per la serralada Litoral, despres l'aigua de la Selva te via lliure cap al mar. Aquesta diversitat ha dificultat la definicio dels limits comarcals, tot i que -pot semblar contradictori- la Selva es una de les identitats mes arrelades popularment. L'any 2001 es va fer la proposta d'una Selva Maritima que tingues Blanes com a capital i que agrupes els municipis meridionals de l'actual comarca i els mes orientals del Maresme. No obstant, aquesta opcio es va desestimar. La comarca de la Selva, composta per vint-i-sis municipis, te la capital situada a Santa Coloma de Farners, malgrat que Blanes es la ciutat mes poblada. Aquestes terres estan regades per dues conques: la de la Tordera, al sud-oest, i la del Ter, al nord, on trobem l'embassament de Susqueda.

Dades Generals

Data Població:

2011

Mapa Comarca:

Cita:

Aixi parlava l'escriptor Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, Baix Emporda, 1981) de la comarca de la Selva l'any 1971: "Es un paisatge clar sense esser brillant, dolc sense esser apagat, inefable sense esser deliquescent. Es un paisatge per a viure-hi tranquil*lament, per a estar-hi...."

Etimologia del nom:

El nom de la comarca se cita per primera vegada en un document del segle XIII amb la forma Silva (“bosc, forest”). Aquest mot ha intervingut en la formació de diversos topònims catalans.

Activitat econòmica:

L'elevada superficie forestal de la comarca, juntament amb la varietat d'especies existents, va fer que l'explotacio dels boscos selvatans fos un dels principals motors economics fins al segle XX i que la doga i el rodell que s'hi fabricaven fossin coneguts a tota la peninsula. Actualment, pero, el sector primari nomes ocupa el 3,42% de la poblacio activa de la comarca. Tot i aixi la industria del moble es significativa a la zona del Ter Brugent, una zona que, com la de les Guilleries, esta poblada per petits poblets i propicia el turisme rural i el senderisme de muntanya. La complexitat socioeconomica tambe es afectada per la diversitat de terreny. La depressio Central -per on passa l'autopista- es el centre industrial (27,34%) de la comarca, que rep la descongestio de l'area barcelonina (Macanet es un dels municipis mes actius, seguit de Riudellops de la Selva, Sils, Vidreres i Caldes de Malavella). La zona costera, amb la industria turistica al capdavant, es el motor de l'economia selvatana i on predomina mes clarament el sector serveis (56,38%). Arbucies i Santa Coloma de Farners son dues zones de creixement economic aillat vinculades, respectivament, a la represa del sector industrial i al sector serveis. L'augment demografic de la comarca i la creacio de segones residencies ha propiciat el desenvolupament del sector de la construccio, que ocupa el 12,87% de la poblacio activa.

Patrimoni:

Podeu coneixer mes a fons la historia d'aquestes terres visitant el llegat arquitectonic i cultural deixat per les civilitzacions que hi han anat passant: les ruines del poblat iber de Puig Castellet de Lloret de Mar, les restes romanes de Caldes de Malavella, la vil*la romana dels Ametllers de Tossa de Mar i el pont Vell de Sant Julia del Llor i Bonmati. A mes, si us interessa seguir els passos dels Cabrera, principals senyors feudals de la zona, podeu veure el seu palau vescomtal a Blanes o la seva principal fortalesa, el castell de Montsoriu, a Arbucies. A la comarca, pero, tambe hi ha el castell de Santa Coloma de Farners (del s. XI) i el castell de Torcafello (del s. XII), els centres historics d'Hostalric i Tossa de Mar, el barri gotic d'Angles i la Porxadad'Amer.

Tradicions:

Les tradicions mes destacades de la Selva son les Enramades de la festa de Corpus d'Arbucies, el ball de les Almorratxes i la processo maritima de Santa Cristina, l'ascensio i aplec a l'ermita de la Mare de Deu de Farners de Santa Coloma de Farners, la Festa del Pelegri de Tossa i la Festa del Ranxo -per carnestoltes- de Vidreres.

Museus:

La tematica museistica de la Selva es amplia i variada. Pel que fa a l'art, Lloret de Mar disposa d'una important col*leccio de maquetes navals, dibuixos de Joan Llaverias, pintures de Josep Carretero i fotografies antigues de la ciutat realitzades per Emili Martinez; el museu de Tossa de Mar, que es un dels primers museus d'art contemporani de Catalunya, conte obres de M. Chagal, J. Metzinger, E. Armengol, i una col*leccio de vidre del s. XVIII, i a Breda trobareu el museudedicat a l'artista noucentista Josep Aragay. Per una altra banda, podreu coneixer el lligam que la societat ha establert amb el massissosdel Montseny i les Guilleries a la Gabella d'Arbucies i a Sant Hilari Sacalm, respectivament. Pero si el que us apassiona es el mon del motor, us recomanem de visitar la col*leccio d'automobils Salvador Claret de Sils. I per fer gana, res millor que una ullada al proces d'elaboracio de les galetes del Museu Trias de Santa Coloma.

Gastronomia:

Son plats tipicament selvatans el pollastre amb escamarlans, l'anec amb peres, les guatlles farcides, l'estofat amb cansalada, el mar i muntanya de Tossa i l'anec amb salsafins. El salsafi es una arrel de la familia de les escurconeres (arrels similars als naps); el que es conrea a la Selva -principalment a la zona de la plana de la comarca- es particular, ja que es diferencia dels altres salsafins pel seu color de tonalitats marronoses i pel seu gust fi i delicat. La comarca disposa, a mes, d'una gamma de productes tipics dolcos: les teules i les flors de Farners, els rierencs, els modernistes o el pa de pessic que, entre molts altres, han creat la ruta Dolca.

Medi i Paisatge:

La comarca de la Selva esta envoltada per paisatges muntanyencs ben diversos: els bells paratges del Collsacabra, culminats per les cingleres del Far, al nord de la serralada Prelitoral; les humides i ferestegues Guilleries passat el panta de Susqueda;el Montseny i el Montnegre, a l'extrem occidental de la comarca, i a les terres llevantines, envoltant Tossa de Mar, el massis de Cadiretes, una singularitat entre la plana i el mar.

Al centre de la Selva, a la vall, hi ha els suaus turons granitics de Macanet i mes al nord, els caracteristics estanys de Sils, que formen un petit sistema lacustre; a Vilobi d'Onyar, per contra, hi ha el conjunt volcanic de la Crosa de Sant Dalmai, amb un crater que va fer sortir una erupcio durant el periode quaternari. A mes, els amants de la botanica heu de coneixer l'existencia de tres jardins importants: el jardi de model renaixentista italia de Santa Clotilde, a Lloret; el jardi tropical Pinya de Rosa, a Blanes; i el jardi botanic Mar i Murta.

Fotografies: