Sort

L'origen del nom és anterior a l'època romana i té un origen diferent del concepte de sort. "Sort" és un topònim d'origen bascoide, de l'arrel sort, o suert, que volia dir pont, fent referència a l'únic pont important que creuava la Noguera Pallaresa. És el mateix origen que el Pont de Suert, amb la curiositat que en aquest segon cas es dóna una redundància: el pont del pont. Joan Coromines ho explica, tot i que de forma més complexa: és l'adjunció de diverses arrels basques, que donen l'adjectiu corresponent als conceptes çubi (pont) més iri (poble), és a dir: del poble del pont (basc suburiti). Durant l'edat mitjana, aquest suburiti va passar successivament a Suort o Subort, Saort (o Sabort), fins a arribar a la forma actual, Sort, que pot significar tant el poble del pont com el poble de més enllà del pont. (Font: wikpedia)