- Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris
El Camí a Mallorca està rebent uns d'atacs d'origen polític i judicial que denunciem i lamentem profundament i que s'han situat en el terreny de l'escàndol, presentant clares irregularitats que caldrà discernir. El relat és rocambulesc i ens porta a un joc brut impropi d'una democràcia i de qualsevol persona amb una mínima ètica, amb clars indicis de ser de naturalesa ideològica.
L'actual Secretari Tècnic de Cultura del Consell de Mallorca, Miquel Barceló Llompart (PP), va denunciar el 2012 davant la fiscalia anticorrupció de Palma que les feines que durant l'anterior legislatura la Consellera de Cultura i Patrimoni del Consell, Joana Lluïsa Mascaró (PSM), havia encarregat a l'associació Pas s'havien pagat sense que al Consell hi constés cap document de les feines fetes. Va vincular aquest suposat fet a la circumstància que el tècnic del Pas d'aleshores s'havia presentat a la llista municipal del seu municipi a Sa Pobla pel mateix partit que la Consellera com a independent, i que s'havien pagat feines no fetes per finançar el partit.
Probablement degut al clima d'estesa corrupció que ha patit Mallorca els darrers anys, la Fiscalia va donar credibilitat a aquesta acusació i va iniciar una investigació. De sobte, en Miquel Barceló va dir que la carpeta amb els treballs suposadament no fets, havia aparegut fora de lloc. Es va acusar al tècnic del Pas a Mallorca d'haver-li introduit no se sap com, raó per la qual en van ordenar el seu empresonament preventiu durant vuit dies perquè no manipulés proves. Poc després, els mateixos funcionaris del Consell van declarar que tota aquella informació és la que s'havia entregat ja en el seu moment (2010), i que per tant res s'havia afegit ni manipulat. Qui havia amagat doncs la carpeta i després la va fer aparèixer? No és una falta molt greu que els respectius funcionaris del Consell no tinguin ben registrada i controlada la documentació?
La segona falsedat de la denúncia inicial rau en que el tècnic del Pas no podia haver desviat cap diner cap a cap partit perquè no s'ha encarregat mai de cobrar cap factura ni subvenció, les quals a més havien estat sempre certificades i aprovades pels diferents òrgans de l'administració, tant tècnics com econòmics, en aquest cas del Consell de Mallorca.
Totes i cadascuna de les acusacions que feia Miquel Barceló en la denúncia s'han demostrat falses al llarg de la investigació judicial, que continua oberta, i ni el fiscal ni la jutgessa -que se suposa que cerca l'ètica i l'equanimitat enlloc de servir només a una part com és el fiscal- han ni denunciat ni tan sols cridat a declarar a l'autor d'aquesta denúncia falsa que, de confirmar-se, esdevindria un delicte i una instrumentalització de la justícia per a finalitats partidistes o ideològiques.
Com és obligació de qualsevol institució pública, en Miquel Barceló no va demanar ni un sol aclariment ni va requerir cap documentació al Pas ni als funcionaris del Consell sobre els treballs que suposadament "no trobava" abans de fer quelcom tan greu com a funcionari com és entrar una denuncia per corrupció a la fiscalia. Curiosament sí que havia demanat repetidament aclariments i documentació complementària relativa a ajudes atorgades al Pas i aprovades fins i tot per ell mateix, demanant coses que ni tan sols formaven part dels requisits de les subvencions (fulls d'hores del personal, signatura dels assistents a activitats fetes feia anys als municipis,...). Aquestes subvencions, fetes i aprovades el 2010, es va negar a abonar-les fins i tot abans d'iniciar-se aquest procés, i encara resten pendents de pagar.
Amb tot el mal que això ja ha comportat i està comportant a tantes persones, a l'associació Pas i al projecte El Camí, si més enllà de com pensa cadascú estem d'acord en que abans que res som tots persones, ens preguntem si aquesta persona pot estar en pau amb sí mateixa.
Al llarg de la investigació, han demanat informes de tota mena, i tots ells van demostrant que no hi ha irregularitats ni trames obscures, resumidament:
1) L'informe exhaustiu de l'Agència Tributària demanat per la jutgessa sobre tots els moviments del Pas certifica que no s'hi ha trobat ni una sola irregularitat, ni un sol euro desviat cap a ningú.
2) El catedràtic de la Universitat de les Illes Balears Avel·lí Blasco ha certificat a petició de la defensa del PSM que el contracte del Consell al Pas objecte de la denúncia inicial s'ajusta plenament al dret administratiu.
3) El Pas ha entregat un informe exhaustiu al jutjat demostrant que tots els treballs s'han realitzat correctament, tal i com van certificar els funcionaris en el seu moment, i que s'han fet a uns costos molt inferiors als preus de mercat de projectes similars. Només a tall d'exemple, la mitjana de diners invertits anualment per les administracions mallorquines a la Ruta de Pedra en Sec o la d'Artà al monestir de Lluc és d'uns 2 milions d'euros anuals (a multiplicar per uns quants anys), mentre que al Camí hi han destinat només una mitjana de 12 mil euros anuals, amb els quals calia cobrir sous, serveis, subcontractes i materials.
L'informe també demostra que els costos d'implantar el Camí a Mallorca han suposat més del triple del que el Pas ha rebut de les administracions mallorquines.
A més, resulta que el producte i metodologia participativa que ofereix el Pas en tots els àmbits del projecte no l'ofereix cap altra entitat que coneguem, en tractar-se d'un producte únic i en ser una marca registrada. Per tant, no es pot parlar ni tan sols de favoritisme.
L'acusació de frau resulta impossible perquè, ni tan sols en el supòsit que no s'hagués fet res de res, no s'ha arribat ni a la meitat del que estableix la llei per aquest delicte penal. I per acusar de malversació, caldria demostrar que les feines no valen el que s'ha pagat o que no tenen cap utilitat pública, coses evidentment falses.
Quin mal s'ha fet doncs? Se'ns escapa completament per molt esforç de comprensió que fem.
El Fiscal, sorprenentment, enlloc de servir a la veritat, un cop ha vist que no s'havien desviat fons i que la denúncia inicial era falsa, enlloc de retirar l'acusació i d'interrogar l'autor, ha decidit d'investigar pel seu compte tots els treballs fets pel Pas a Mallorca al llarg dels anys per veure si hi trobava alguna irregularitat, cosa que en principi la llei no permetria.
Per tot això, hem retirat completament qualsevol fe i confiança en l'honestedat i ètica d'aquest fiscal, que sembla que s'ho hagi agafat com quelcom personal i que el moguin altres interessos que el de la justícia, així com en la jutgessa que li permet que porti lliurement la batuta i la deriva d'aquest irregular procés en perjudici de tantes persones i entitats. Tot plegat ens recorda temps franquistes.
Un cop no poden acusar de diners desviats, ni de frau, ni de feines no fetes, enlloc d'arxivar-ho, la jutgessa pretén parlar de malversació alegant que no està clara la necessitat ni la idoneïtat del projecte, decisions que són potestat dels càrrecs electes que governen i no pas dels jutges ni menys dels fiscals, funcionaris que no han estat escollits democràticament. A més, aquest projecte obeeix un mandat aprovat pel Parlament de les Illes Balears.
Aquestes actuacions ja han causat molts mals irreparables: desprestigi de persones, d'un projecte de senderisme cultural que porta molts anys d'esforços, dimissió de càrrecs electes, un empresonament preventiu, pèrdua de llocs de treball al Pas pel seu ofec econòmic i tancament del Pas a Mallorca, a més dels danys intangibles que cadascú se sap. Algú pagarà per tot això?
Si això anés més enllà i ho fessin arribar a judici, no serviria per res més que per incrementar tots aquests danys, els considerables costos públics que ja ha comportat el procés, i per augmentar aquest absurd. De persistir, el ridícul esdevindrà majúscul i, perduda tota confiança en aquests representants de quelcom tan sagrat com és la Justícia, la nostra resposta serà d'una altra índole.
Associació Pas
----
Pàgina del tram El Camí a Mallorca: Migjorn-Raiguer-Tramuntana-Palma
Dos articles dels Amics de la Vall de Coanegra (Sta. Maria del Camí, Mallorca)
