Trens
Fins a Vilafranca del Penedès:
Podeu consultar els horaris de tren a la web de Rodalies de Catalunya.
Fins a Sant Sadurní d'Anoia:
Podeu consultar els horaris de tren a la web de Rodalies de Catalunya.
Autobusos
Des de l'estació de tren de Vilafranca podeu agafar l'autobús de l'empresa Hispano Igualadina (Monbus).
Des de l'estació de tren de Sant Sadurní podeu agafar l'autobús de l'empresa Hispano Llacunense (Hillsa).
Enllaços d'interès
Telèfon CAP Sant Pere de Riudebitlles: 938 997 015
Clima: A Sant Pere de Riudebitlles, els estius són curts, càlids i secs; els hiverns són llargs, freds i més aviat secs. Durant l'any la temperatura varia entre els 1 °C i 29 °C
Gentilici: Riudebitllenc
El municipi de Sant Pere de Riudebitlles es troba situat al límit de la comarca de l'Alt Penedès amb l'Anoia. El riu sempre ha tingut una gran importància en el desenvolupament econòmic del municipi. Que el poble es digui el nom del riu no és casual, l'aigua ha mogut les rodes hidràuliques dels molins paperers des del s. XVI, que han donat vida al poble i es troben a tot el llarg de la seva vall. Enginyosa és tota la trama de recs que fa centenars d'anys enllacen els horts que envolten el municipi de Sant Pere.
La fundació del priorat de Sant Pere de Riudebitlles es va fer per iniciativa d’un matrimoni, Guifré de Mediona i la seva muller Guisla, que el 1011 donaven a la llunyana abadia de San Martino dell’Isola Gallinaria, a Albenga (actual Ligúria, a Itàlia), “l’església de Sant Pere de Riudebitlles, amb els seus termes i les seves quadres”, amb tots els seus delmes, censos i usos (Feliu: 1999, doc. 100). En quin moment, però, hem d’entendre aquesta donació? En quin context històric es pot situar el Riudebitlles de principis del segle XI i per què es va donar aquesta església amb els seus termes a una abadia tan llunyana?
Sant Pere de Riudebitlles formava part en aquella època del que coneixem com a marca del Penedès. Una marca era un territori més o menys ampli que formava part d’un comtat i que tenia un caràcter específic de zona de frontera (Biosca: 2001, 17). Per als homes del segle X aquest mot era equivalent a un territori particularment exposat als perills (Bonnassie: 1979, 103-104). En aquest cas, la marca del Penedès era el territori de frontera del comtat de Barcelona, que feia de límit entre el territori cristià i el musulmà i que va conservar aquesta funció durant els segles X i XI. S’ha de dir que aquest espai fronterer no va ser mai un territori desert. Una part de població s’hi hauria mantingut des de segles abans i altra, vinguda des del nord, des de la Catalunya Vella, hauria anat ocupant terres lliures, disponibles, especialment des d’inicis del segle X.
(Textos i imatges Viquipèdia)
Galería de Fotos
