Sant Julià de Vilatorta

Gentilici: vilatortins i vilatortines

Des de l’any 1945, Sant Julià de Vilatorta i Vilalleons formen una sola entitat municipal, amb una superfície d’uns 16 km2. Malgrat aquesta fusió, d’efectes purament civils, continuen essent dues entitats d’un passat i unes característiques totalment diferents. Actualment el municipi compta amb 3036 habitants.
La frontera est del municipi constitueix la separació natural de la Plana de Vic i de les Guilleries, des del seu punt de coincidència amb els municipis de Taradell i Viladrau o collada del Vilar fins a Coll Pedrís, en la seva confluència amb Folgueroles i Vilanova de Sau. Tot aquest sector fronterer s’estén per una petita serra amb altures que oscil•len entre els 750 i els 850 metres d’altitud. Des d’aquesta serra cap a ponent, el terme s’allargassa per petites valls i terrasses situades entre els 570 i els 690 metres.
La part alta del terme és poblada per boscos de pins i alguns claps d’alzinar, amb racons d’una especial bellesa, com l’indret de Sant Llorenç del Munt, Romegats i Puig-l’agulla, mentre que la part planera forma extenses i grans planes de conreu. Es destaca, entre totes la planura situada entre els masos del Lleopard, la Mata, l’Omeda i la Carrera, on es va construir cap a l’any 1936 un camp provisional d’aviació.
El poble de Sant Julià es troba gairebé a la ratlla fronterera amb el municipi de Calldetenes, a la vall de la riera de Sant Julià o de la Noguera, en un indret que té aigua i abundoses fonts, famós sobretot per l’antiga font Noguera o les Set Fonts, de set abundoses canelles, envoltada d’una raconada amb un parc enjardinat. Sobre les fonts hi ha les ruïnes de l’antic casal fortalesa dels Bellpuig, conegut popularment pel castell dels Moros, que tenen un aspecte atractiu, amb els seus murs alts i descarnats que sobresurten de l’espessa vegetació.