Gastronomia. Els Llonguets

Aquest nom de “llagosta” no es refereix al conegut crustaci, sinó a un entrepà de pa amb oli (pa amb tomàquet) que el propietari del BAR BOSCH, de Palma de Mallorca, ha popularitzat, segons el cuiner Xesc Bonnin, si bé THOMAS GRAVES- fill del famós escriptor autor de “Jo Claudi” ens ho relaciona amb l' amo en Pep Verd del CAFE MOKA VERD de Palma: l' any 1958, en demanar-li uns amics un pa amb oli, i en tenir només llonguets, el va elaborar amb aquesta mena de panet, partint-lo i torrant-lo abans una mica. I l’ amic Graves sap de què parla: no debades ha escrit un magnífic i ben documentat llibre sobre el pa amb tomàquet a Mallorca titulat Volem pa amb oli. La tomàtiga no hi era sucada, sinó afegida a tallades molt primes (cosa que també es fa a Malta).En tastar-ho, algú va exclamar: "això és més bo que una llagosta!".Més endavant, varen venir els diversos farciments: pernil salat (cuixot), pernil cuit, formatge, pernil cuit i formatge, bèicon...Es pot servir tallat en dos longitudinalment o en tres, perpendicularment a l' escletxa del panet. La seva característica és, doncs, que s' elabora amb un llonguet, una tradicional peça de pa petit, individual, que a Mallorca es fa de forma superba, el retrobem, també excel.lent, a les comarques de Girona, al Baix Camp i en alguna altra comarca. Per desgràcia, és un format tradicional (com l’ antiga “pataqueta” valenciana ara difícil de trobar) a les grans ciutats, on hi preval l’ esllanguida “baguette”. Així doncs, el panet ha arribat a ser tan important a Palma que arreu de l'Illa es coneix als de Ciutat com els llonguets.