El poble de Banyalbufar i els seus voltants

Dins el poble:

l’Església parroquial de la Nativitat de Maria: es troba situada a , la plaça de Banyalbufar, perpendicular a l’Ajuntament i data de la segona meitat del segle XIII. L’actual orgue que trobam al seu interior prové de l’antic convent de Santo Domingo de Ciutat 1847. L’instrument s’atribueix al dominicà Vicenç Pizà del segle XVII i mostra decoració pictòrica floral i conserva les tecles originals. El retaule major és d’estil classicista i obra del fuster Mateu Colom 1787. El retaule de St Pere és el més important de tots, el que fou substituït pel de Mateu Colom i és obra de Gaspar Oms (1584). És un retaule pictòric. Dins l’església també cal visitar la figura de Santa Maria de Banyalbufar.

Les cases de Sa Baronia: , edifici paral•lel a l’església però creuant el carrer principal cap a la mar, , exemplar d’arquitectura civil del segle XVI al carrer Baronia i de l’estirp mallorquina dels Torrella. Actualment és un Hotel i val la pena visitar-lo.

Cas Cosí: al mateix carrer que l'anterior però al número tres trobam un exemple important d’arquitectura civil que data de 1661.

Cas Batle Negre: es troba a l’altre costat de la plaça de la Vila, pel carrer Jeroni Albertí.

Vestigis de torre de defensa: al carrer de l’Esperit Sant 13, i Son Borguny, al carrer Borguny 1, també del segle XVI trobam aquests vestigis que destaquen per la conservació de , en la seva estructura. La de Son Borguny es pot veure des de l’exterior. Continuant cap amunt pel carrer Font de la Vila, al nº 2

Son Vives i Son Albertí: són , del segle XVII i destaquen per ser petites finques dins del nucli urbà.

Es Penyal: del mateix estil, es troba al nord oest de la vila, pujant pel carrer del darrera de l’església amb el mateix nom que les cases.

Ca Ses Monges: es troba al costat de la mar, , al carrer Font 6 és un edifici del segle XIX on s’instal•laren les monges agustines qui desenvoluparen un gran paper dins l’ensenyança i l’ higienisme.

A les afores:

Camí Vell de Correu (Esporles- Banyalbufar): pujant per la Costa de Sant Pere, carrer de l’església de Sant Pere d’Esporles torbem l’iniciï del camí del Correu que fou restaurat el 1999 per l’Escola de Margers contractats pel Consell de Mallorca. Seguint el camí passem pel Pont de la Turbina fins més amunt de la cruïlla de la Granja des d'on hem de creuar la carretera pel punt denominat Garrover Cremat. Ara ja ens endinsem dins del bosc d’alzinars. Prest ens trobem amb un portellet, el que separa els termes d’Esporles i Banyalbufar. Passem per les cases de Ses Mosqueres, Son Valentí, que és una finca del segle XVI amb cases i torre, per continuar i arribem a la bassa des Coll des Pi. Continuem ara baixant per un camí pedregós fins a la Font de la Vila vora el torrent den Roig i que obri camí a l’aigua per diferents síquies. Arribem a Banyalbufar pel camí que surt de la plaça de la Vila o de l’Ajuntament.

El camí de la volta del General i el camí baix de Son Bunyola: des de la carretara C-710, Pollença-Andratx, per la zona de la mar, zona de costa cap a Deià. Son Bunyola amb restes d’un talaiot i d’una necròpolis prehistòrica, també es conserven dues alqueries musulmanes del segle XIII, la de la Torre Roja (avui a les actuals cases de Son Coll) i l’alqueria de la Torre. L’any 1920 un incendi devastà la possessió i l’any 1931 Josep Puig i Canals comprà la propietat, reformà i engrandí les cases, edificà la torre rodona i arreglà les marjades. La torre quadrada del segle XVI encara es conserva. També es conserva la capella d’estil neogòtic i la tafona. Son Balagueret: de la que destaca la portalada de les cases d’arc redó i la torre d’origen tardomedieval. La façana sud es troba el matacà, element constructiu per poder atacar i respondre e l’enemic. Pel Camí de Baix ens apropem al penyal erecte que s’aixeca paral•lel a la mar, la Punta de l’Àguila. A baix, la platja des Carregador i el Carregador de ses Garroves, emprat pel comerç marítim de productes agrícoles. Més endavant la platja de Son Bunyola amb els escars de barques o “alcoves”. El Port des Canonge esdevé del fet que el canonge de la Seu, Miguel López, era propietari de part d’aquesta contrada allà al segle XV i formava part e la possessió de Son Coll. A mitjans del segle XX s’urbanitzà la zona.

La Mola de Planícia (de l’Ajuntament al Pas de sa Mola a l’Ajuntament) Partint de la plaça de Banyalbufar, la de l’Ajuntament cap el camí de Correu i de la Font de la Vila, passem per Ca es Batle Negre i per Son Borguny, poc després ens trobem amb les restes de la que fou la factoria de guix de Son Sanutges amb les cases del segle XVI. Un poc més endavant S’Arboçar, una possessió del segle XVIII amb tafona i coberta de fusta a dos aiguavessos. Continuant pel Camí de Planícia ens trobem amb el forn de calç des camí des Carro i amb l’aljub des Porxo. Avançant per l’alzinar els Aljubets, una mostra del sistema hidràulic tradicional amb dos dipòsits d’aigua ben diferenciats. Uns deu minuts entre alzines ens trobem al Puig de la Mola que ens dur a Planícia pel camí d’Estellencs. Les cases de Planícia ocupen una situació privilegiada en mig de la vessant de la Tramuntana. Al segle XIV era una alqueria i al segle XVII tenia tafona, molí de sang, un alambí per elaborar aiguardent i un celler de vi, encara que l’olivar fou l’activitat econòmica de primer ordre. L’edificació és complexa i compta amb estances pels collidors d’olives. Tornant cap a Banyalbufar pel camí des Carro ens tornem a trobar al camí de s’Arboçar des don voltam a l’esquerra per agafar el camí de Sa Font des Garbell, un dipòsit d’aigua d 1900. Tornant al camí principal i endinsant-nos pel pinar arribem a les cases de Es Rafal de Planícia, unes cases molt antigues amb torre de defensa.

Zona de costa cap a Estellencs: Sa Torre des Verger o de Ses Ànimes (Sa Torreta), s. XV. Situada entre al carretera de Banyalbufar a Estellencs configura un indret panoràmic emblemàtic de la Tramuntana. La torre de guaita apareix damunt el penya-segat i data de 1579. La torre prenia els focs, senyals de fum i foc, que feia la torre de la Pòpia (Sa Dragonera) i a la vegada donava els seus senyals a la torre de Trinitat (Valldemossa), Pedrissa (Deià), Pedrapicada (Port de Sóller). Davant notícies de naus hostils es feia sonar el corn.

Marjades: , per ventura l’element patrimonial més valuós i significatiu de Banyalbufar, si hi ha alguna cosa que el defineix, són les marjades (que malauradament es perden...). Gran quantitat de rotlles, sitges, barraques de carboner, forns de calç, etc.

Fonts:

DD.AA., (1998), Banyalbufar i la seva història, Ajuntament de Banyalbufar, Palma.

VALERO, GASPAR I ALBERTÍ, JAUME, (2000), Banyalbufar, guia de passeig, Institut d’Estudis Baleàrics, Palma.

VIVOT, TOMÀS, (1999), Son Bunyola, un mar de noms,

VALERO, GASPAR I ALBERTÍ, JAUME, (2000), Banyalbufar, guia de passeig, Institut d’Estudis Baleàrics, Palma.

Associació Cultural Bany-Al-Bahar, Col•lecció Conèixer Banyalbufar 2, Palma.