- Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris
Ubicació:
Són moltes les llegendes recollides en el llibre Llegendes i tradicions d’Esporles, de Bartomeu Llinàs i Caterina Martí, que tenen com a protagonista la vall d’Esporles.
El tresor de l’era de Son Balagueret. En un temps llunyà, un capvespre després d’un dia de temporal, la nit es presentava calmada mentre dos corsaris creuaven els mars d’un a l’altre costat de la costa del Port des Canonge, per devers sa punta de s’Àguila. En Roger i n’Aroc davallaren a terra per amagar el tresor que duien. Prengueren coster amunt, veren unes cases de possessió, en unes marjades més avall i començaren a fer el clot vers Son Balagueret. Un pensa que si mata l’altre, el tresor serà per a ell, i li pega un cop al cap. Després enterra el tresor juntament amb el seu company mort. Al cap d’uns dies decideix anar a cercar part del botí, quan hi arriba ja és de nit i es queda dormit. El desperta una melodia familiar, és el so del flabiol del seu company. Embogit arrenca a córrer, no s’ho pot creure. Anys més tard, l’amo d’aquella possessió va trobar dins l’era un immens tresor, i just davall, el cadàver d’un home que entre les restes de la roba amagava un flabiol.
El monjo de la cova. Una matinada freda de febrer ja feia dies que plovia, a primera hora, vaig retornar a l’illa dels meus pares, a les profundes aigües de la costa nord. Era el dia de Difunts, abans de la posta de sol, just en el moment en què l’astre desapareixia parsimoniosament per darrere les muntanyes. Als afores del poble, es refugià en una petita cova, un monjo. La cova tenia un forat que comunicava amb la part superior de Son Dameto. Aquell estrany personatge, l’encaputxat, feia por a tot el poble. El monjo mai no parla amb ningú ni demana res, però sempre que pot fa petits favors. Després d’una nevada el troben mort a l’entrada de la cova. Duu dos pergamins. El primer pergamí narra el passat del monjo. El segon pergamí exposa el seu testament. En un lloc determinat hi ha un cofre que conté un tresor amagat.
La cova des Ermassets. Un pastor coneix un moro que li demana si coneix la cova des Ermassets i si l’hi vol acompanyar. L’amo decideix anar amb ell. El moro, anomenat Abdul, s’instal·la pels voltants de la cova i el pastor cada dia el va a veure i comparteixen estones. El darrer dia el moro obsequia el pastor amb un mocador ple de terra i una botija i li conta una història d’uns moros que varen amagar un tresor dins una cova i el varen deixar custodiat per uns éssers màgics. El pastor mostra el mocador de terra a un argenter i aquest li diu que és pols d’or molt pur mesclat amb un poc de terra. Canvia de vida i es compra una guarda pròpia d’ovelles. Passat un temps obri la botija i hi troba uns pergamins, els duu a desxifrar i resulta que aquests documents contenen tota una sèrie de passes per poder recuperar un fabulós tresor situat dins la cova des Ermassets. Ell mai no intentà arribar al tresor perquè ho trobà molt perillós. D’altres ho han intentat però sense gaire bons resultats.
La mora de Son Tries/Un encantament a la font de Son Tries. El senyor d’Alcàsser tenia un fill i una filla, nAlí i na Jazmina. El pare té la filla compromesa amb un gran senyor ric i poderós, el senyor de Gumara, però aquesta està enamorada d’un company de jocs de la infantesa, el fill de l’hortolà de l’alqueria d’Alpic, n’Albrí. El seu pare fa públic que la seva filla serà desposada amb el senyor de Gumara. El seu germà que està al corrent de la situació, decideix ajudar-los perquè pateix en veure l’estat de la seva germana. Planegen escapar amb el pretext d’un viatge. Però els plans es trenquen quan troben el jove enamorat mort. Ella desolada, una nit es dirigeix a la font on se solien trobar els enamorats. Inicia tot un cerimonial d’aigua. S’endinsa dins la font. I mai en va sortir. Només sortirà quan algú esculpeixi la seva cara en pedra viva.