"A la Mola són virots, a Ses Salines papagalls, a Sa Raval són paios i as Cap són bons al·lots."
Comencem la ruta al port de la Savina, un lloc de pas obligat per a tots els visitants, ja que aquí és on atraquen tots els vaixells procedents d’Eivissa, que s’estén des de l’estany des Peix i acaba a sa Sèquia. A l’estiu és molt habitual topar-se amb un constant tràfec de persones que van i venen.
Baixem pels carrers de Ponent, Gregal i Llevant, que van resseguint les Salines d’en Ferrer a mà esquerra, i el carrer es va convertint en un caminoi entre matollars, vorejant l’Estany Pudent en direcció sud-est i coincidint durant un tros amb el camí des Brolls que, com el seu nom indica, compta amb sortidors subterranis d’aigua dolça, fet que possibilita una vegetació ideal per a la nidificació dels ocells. L’estany Pudent acull una de les concentracions de cabussoneres més importants d’Europa. Hi ha anys que es compten per milers. Observar-los un dia de calma, amb les aigües de l’estany com un mirall, resulta un espectacle sorprenent.)
Passat el punt d’observació ornitològica, al km 3,2 de la ruta, fem un gir a mà dreta en direcció Sant Francesc Xavier, seguim un bon tram de camí de terra entre murets de pedra seca, i arribem la capital de l’illa per un petit tram d’asfalt que ens porta a una rotonda, en la qual agafem el carrer de Santa Maria, que ens porta de dret al centre de la vil·la, amb l’ajuntament i l’església de Sant Francesc.
Sortim de la plaça pel carrer de Jaume I, i just després d’una botiga de ceràmica, tombarem a mà dreta pel carreró de Ramon Muntaner i agafarem el carrer des Pla del Rei a mà esquerra des del qual surt a mà dreta el carrer de Metge Vicent Riera Ferrer o camí vell de la Mola, on farem un trosset de carretera d’asfalt fins al camp de futbol municipal, on tombarem a mà dreta per dirigir-nos cap a la costa sud per una pista de terra entre murets i matollars, que anirem seguint fins a trobar-nos amb la carretera asfaltada que agafarem a mà esquerra i després de passar per una zona d’apartaments arribarem a la platja de Migjorn, la més llarga de l’illa, a l’inici de la qual podem pujar a la torre des Pi des Català, des d’on tindrem una magnífica vista de la costa des de la punta de sa Fragata a la punta de l’Anguila i cap a l’interior podrem veure l’església fortificada de Sant Francesc Xavier.
Resseguirem la platja cap al sud durant 4 km, passant per zones de sorra i roques que van formant diferents cales molt apreciades, ja que solen estar protegides dels vents predominants en els mesos d’estiu i són també un lloc ideal per gaudir de la posta de sol formenterenca: haurem arribat pel Mal Pas -malgrat que portem un bon pas- i seguirem cap a la cala des Ca Marí, es Racó Fons, és Còdol Foradat, la platja des Valencians, es Arenals i finalment es Copinyar, des d’on ens endinsarem una miqueta a l’interior per arribar al caló des Morts, una de les cales més boniques de l’illa.
A partir d’aquí la seguirem la costa per una part més rocosa i més salvatge, i a partir de la platja des Ram ens allunyem mes de l’aigua, i quan arribem a s’Estufador comencem una pujada pronunciada entre pins esventats i farigoles, fins arribar a l’altiplà de camps conreats amb fruiters, algunes figueres amb bastons per aguantar les branques, i deixant el molí vell a mà dreta arribem al poble del Pilar de la Mola on té lloc el conegut mercat artesanal que se celebra les tardes de dimecres i de diumenge de maig a octubre. Es poden trobar autèntiques peces d’art i mostres d’artesania tradicional o local de la mà dels seus creadors: cistelles, espardenyes, joieria, tèxtil, treballs en vidre, ceràmica, cuir, pintura, i música en directe d’artistes que es deixen caure per l’illa per animar les tardes de mercat. Una experiència d’allò més autèntica que s’escapa de la idea de mercat ambulant clàssic.
Des de l’església de Santa Maria de la Mola, situada al carrer principal, agafem el carrer de s’estufador fins al carrer de Sa Cala, que de nou entre murets de pedra seca ens portarà per un trosset asfaltat fins a una bifurcació que agafarem en direcció a Sa Cala, i de seguida tornarem a albirar el mar, aquesta vegada de la costa nord. Girarem a l’esquerra fins a enllaçar amb el camí romà, també dit de Sa Pujada, es diu que hi havia uns Monjos que el feien servir per anar al seu retir espiritual, nosaltres el farem de baixada per dirigir-nos a la punta de sa Graveta i arribar a Es Caló de Sant Agustí.
Al restaurant Can Rafalet, situat en un replà sobre el petit moll, a tocar de les barques, santuari per als amants dels arrossos mariners o l’amanida pagesa amb peix sec. L’escriptora Montserrat Roig hi passava temporades i s’inspirà per escriure 'L’hora violeta' mentre contemplava, segurament, la posta de sol des de la terrassa abocada a la mar. “[...] a poqueta nit, quan el sol s’apaga lentament mentre violeta, taronja i blau es fonen en l’horitzó”, descriu. Caldrà esperar a l’horabaixa per comprovar-ho.
Un vent càlid aixeca la sorra com si fos pluja fina i acompanya el bram de les onades fins a la terra.” L’hora violeta.”
Seguirem per Ses Platgetes: platgeta de Prop, platgeta d’Enmig i platgeta de Més Enllà en funció de la distància a la qual es troben des Caló, i no deixarem la costa de Tramuntana fins arribar a la Cala d’En Baster, a partir de la qual ens dirigirem a l’interior, fent 2 km per un tros asfaltat fins a arribar a Sant Ferran Ses Roques.
El poble de Sant Ferran de ses Roques va ser en els anys setanta el punt de trobada de hippies i bohemis, reunits a la llegendària Fonda Pepe que encara roman oberta. Aquest caràcter lliure, creatiu i festiu es manté en els mercats artesanals i artístics que es celebren als mesos estiuencs.
Sortirem de Sant Ferran pel camí de ses vinyes i deixant a mà dreta el nucli turístic des Pujols i retrobant l’estany Pudent a mà esquerra, haurem de fer un km per una carretera principal, podem visitar el sepulcre megalític de Ca na Costa, del 2.000 aC, el més antic de les illes Balears, i deixarem la carretera seguint els indicadors cap a la platja de Llevant. Per un corriol de terra arribarem a la platja des Trucadors, i seguirem un tros cap al Nord, per una zona protegida per la qual cosa haurem de tenir especial cura, i abans d’arribar a la platja de ses Illetes girarem per baixar per una pista de terra cap al Sud vorejant les Salines d’en Marroig, i deixant la platja de ses Xalanes i el molí de Sal a la dreta.
Passats 200 m després del control d’accés de vehicles de motor, agafarem la bifurcació de la dreta cap al Cavall d’en Borràs i Sa Sèquia, que ens portarà de dret al moll del port de la Savina, el punt on havíem iniciat la ruta.