El Camí de Vidabona

El Camí de Vidabona, a més de passar per paisatges de gran bellesa i valor natural com fagedes, rieres, la Serra Cavallera, la Serra de Sant Amand o el Taga, i d’excepcionals continguts culturals (monestirs de Sant Joan de les Ab. i de Ripoll, esglésies romàniques d'Ogassa, mitologia, tradicions, etc.), és també un camí iniciàtic, simbolitza el Camí cap a la Plenitud en 4 etapes, a partir de mites ancestrals i de nova generació basats en Lluís M. Xirinacs i Ramon Llull. Cada mite està representat per un element geogràfic o cultural. Els elements simbòlics de la ruta se sincronitzen  amb el mapa filosòfic del camí cap a la plenitud individual, col·lectiva i universal, que Xirinacs va recollir de diverses tradicions espirituals del món.
Comença a Sant Joan de les Abadesses i acaba a Ripoll, transcorrent principalment per Ogassa.
Aquest viatge interior simbòlic a la plenitud és el que ens ofereix el Camí de Vidabona.

Les 4 etapes del Camí de Vidabona

La 1a etapa simbolitza l’ascètica o procés d’alliberament de les dependències i aferraments, una pràctica ancestral i comuna a les diferents tradicions del món, consistent en proves iniciàtiques per experimentar que podem superar les dependències i esdevenir individus madurs, adults, lliures, a través de proves i renúncies temporals a tot allò que ens té aferrats: dejunis, peregrinatges, abstinències, proves de superació, etc.
Una presa de consciència dels propis aferraments i dependències per tallar els fils que ens impedeixen esdevenir plenament lliures.

Partint del brogit del món, des de Sant Joan de les Abadesses ens trobem el mite del Comte Arnau, que simbolitza les cadenes de la deshonestedat com a conseqüència de l'engany i l'avarícia, les cadenes que generen les dependències o aferraments mundans.

1ª ETAPA- Recorregut:  Sant Joan de les Abadesses  -  Ogassa  - El Negre
Distància: 10Km
Dificultat: mitjana-baixa
Terreny: durant pràcticament tota l’etapa es puja per un pendent suau i constant amb alguns trams planers.
Observacions: la primera etapa conclou a l’alberg rural El Negre, on s’hi ofereix allotjament i servei de restaurant. L’alberg també disposa d’una zona d’acampada amb cuina lliure.

La 2a etapa del Camí de Vidabona simbolitza la mística: la fusió del jo pur (o Subjecte lliure) amb la consciència universal (o Noümen). Aquesta pràctica emergeix de la idea que les ànimes o esperits individuals són una prolongació de l'ànima universal, on s’ajunta l’esperit de tot i tothom. L'acostar-se cap a això, la únió transformant, és la mística.

2ª ETAPA- Recorregut:  El Negre  - Pla de cal Pegot  - Sant Amanç  - Coll de Jou

Distància:9Km.
Dificultat: mitjana-alta
Terreny: la ruta puja per un pendent suau des d’El Negre fins al Pla de cal Pegot. La pujada a Sant Amanç presenta un desnivell considerable, mentre que el descens des del pic fins a Coll de Jou és planer i senzill.
Observacions: si es vol optar per escurçar l’etapa, es pot esquivar la pujada a Sant Amanç anant del Pla de cal Pegot directament fins al Coll de Jou tot seguint la pista de Ribamala. Ara bé, la visita a Sant Amanç mereix l’esforç: els boscos de postal i les vistes des del pic enamoren a cada caminant.

PLA DE CAL PEGOT

Ubicació

Sortint d’El Negre, la ruta s’endinsa en rouredes farcides de boix i travessa antics masos com Cal Beiato, vestigis d’una època on la ramaderia dominava la vida dels qui habitaven en aquestes muntanyes.

Al final del primer tram, s’arriba al peu de Sant Amanç, on s’hi estén un prat tan extens com el silenci que s’hi respira: el Pla de cal Pegot. Enmig del pla, hi reposa un monòlit de granit blanc amb la lletra x gravada al mig. El monument guarda i memora el testimoni de Lluís Maria Xirinacs.

El Pla de cal Pegot se situa just al punt de l’itinerari on les etapes del Camí de Vidabona dibuixen una lletra x sobre el mapa.

SANT AMANÇ

El Puig de Sant Amanç (també anomenat Sant Amand) s’emplaça al flanc sud de la Serra Cavallera. Des de l’alt de la serra (1.851 m), s’hi pot distingir bona part del territori de les comarques veïnes: a ponent, hi podem veure el Pedraforca i el Berguedà; al sud, el Ripollès, la plana de Vic, Montserrat i el Montseny, i a llevant, les muntanyes garrotxines. Les vistes de tribuna que s’aprecien des del cim han merescut que el puig es conegui com el balcó del Ripollès.

Al vessant nord de Sant Amanç s’hi desplega el Coll de Jou, el pas que enllaça amb la falda del Taga. Enmig de la collada, s’hi troba el Refugi de Sant Jordi, un refugi obert i sense guarda que serveix d’aixopluc als excursionistes que hi són de pas. 

Les vistes de Sant Amanç són espectaculars, per això en diuen el balcó del Ripollès. A ponent hi podem veure el Pedraforca i el Berguedà. Al sud, el Ripollès, la plana de Vic, Montserrat, el Montseny... A llevant, les muntanyes garrotxines.

COLL DE JOU

Jou significa ‘unió’, uneix el Puig de Sant Amanç -o d’Amand- al sud, amb el Taga al nord, majestuós i pelat com a conseqüència de l’ancestral activitat ramadera. Aquest fet explica l’aspecte tapissat dels prats de la Serra de Conivella (a la qual pertany el Taga) i, més cap a l’est, de la Serra Cavallera (2.013m)

Al final d’aquesta etapa es preveu de fer nit al Refugi de Sant Jordi, un refugi no guardat situat al Coll de Jou. La construcció té una llar de foc, però no disposa de llum i aigua. Per omplir les cantimplores, podeu anar fins a una font situada a pocs metres del refugi, pujant cap a la pista de Ribamala. Per arribar-hi, seguiu la pista fins que trobeu l’entrada a un viarany al marge esquerre de la carretera. El camí arriba a un abeurador d’on hi raja aigua potable durant pràcticament tot l’any.

Aquest és el sentit mític de fer nit o estada al refugi de Sant Jordi de Coll de Jou: llevar-nos l’endemà havent transcendit l’ego, el propi subjecte individual, per poder-nos dissoldre en la Mare creadora espiritual de l‘univers.

La 3a etapa del Camí de Vidabona simbolitza la vocació: la crida a escoltar la nostra vocació; l’aterratge a la realitat física (Objecte) empès per la consciència de ser part d’un tot (Noümen). 

Segons aquesta idea, cada cos, persona i poble té una funció objectiva a oferir a la societat. Quan ens entreguem a la nostra vocació, quan fem allò que sabem fer sense esforç i exercim els nostres dons, el camí floreix. La vocació es manifesta en tot el que fem.

3ªETAPA: Recorregut:  Coll de Jou  -  Taga  - St. Martí d’Ogassa  - Pla de cal Pegot
Distància:8Km.
Dificultat:mitjana.  
Terreny: l'ascensió fins al Taga és pronunciada, però no és gaire extensa i permet que cadascú la pugi al seu ritme sense problema. El descens del Taga fins a St. Martí d'Ogassa té un pendent força marcat. Fins al Pla de cal Pegot, hi ha una passejada agradable amb una pujada assequible cap al final.

Observacions: en aquesta etapa es preveu fer nit al Pla de cal Pegot en forma de bivac o acampant-hi amb tenda. En cas de pluja o mal temps hi ha l’opció d’aixoplugar-se de nou al refugi de Sant Jordi, tornant al Coll de Jou per la pista forestal de Ribamala.

EL TAGA

El Taga (2.040 m) se situa a mig camí entre Ogassa (el terme al qual pertany) i Ribes de Freser, i és el punt més alt de la Serra Conivella. Les vistes panoràmiques des de la cresta, presidida per una creu blanca, permeten contemplar els cims i contraforts més emblemàtics del Pirineu Oriental.

La muntanya té un aspecte cònic inconfusible i està completament desforestada, doncs s’ha utilitzat per pasturar-hi bestiar des de fa dècades. Durant els mesos calorosos, els excurcionistes que s’hi enfilen ho fan sota la mirada vigilant de vaques brunes i les seves cries.

La 4a etapa  simbolitza l’acció compromesa

4ª ETAPA  Recorregut:  Pla del cal Pegot   - Sta. Maria de Vidabona  -  Ripoll
Distància:9.8km
Dificultat:mitjana.
Terreny: la baixada des del Pla de cal Pegot fins a Santa Maria de Vidabona, passant pel Collet del Vent, segueix un descens suau durant pràcticament tot el recorregut, junt amb el sender que baixa fins a Ripoll, situat uns metres més avall del santuari, seguint pel mateix camí amb el que s’ha arribat a Santa Maria de Vidabona.

L’acció  compromesa al món des de la força de l’Esperit Universal del que venim i que ja sabem que som, serà en la forma de la vocació i dons de cadascú com a persona individual, i en la forma de la vocació i dons de cada nació com a persona col·lectiva; “esdevenir un guant que es deixa moure i que se sap mogut per la saviesa universal”

SANTA MARIA DE VIDABONA

L’antiga parròquia rural de Santa Maria de Vidabona s’emplaça dins l’angle format entre la Serra Cavallera (O-E), que la protegeix de tramuntanes, i la Serra de Vidabona (N-S), que la resguarda de ponentades. Se situa en la bisectriu que surt del vèrtex on es troben les dues serres (el Taga), i resta així arrecerada del mestral, el vent dominant del nord-oest.

L'edifici romànic, del segle XII, s'esfondrà l’any 1969 per les esquerdes al sostre causades per un llamp. Té adosada una edificació que feia de rectoria o habitatge de l’ermità, a la qual s’accedia també pel cor, bastit el segle XVIII. Una mica més avall del Santuari, hi resten les parets de l’antic mas de Vidabona.

 
El Camí de Vidabona acaba al poble de Ripoll. Vila situada a 690 m d’altitud, a la confluència de dos rius pirinencs, el Ter i el Freser. Alhora, és al bell mig de quatre muntanyes: el Catllar (1.118 m), Sant Bartomeu (909 m), Sant Roc (935 m) i Sant Antoni de Morers (1.010 m). El municipi afronta al nord amb Ogassa; al nord-est, amb Sant Joan de les Abadesses i Vallfogona de Ripollès; a l’est, amb Vidrà (Osona); al sud, amb Santa Maria de Besora (Osona), i a l’oest, amb les Llosses i Campdevànol.