Temàtica:
Ubicació:
Valls és la capital de comarca de l’Alt Camp. Es troba situada a l’esquerra del riu Fancolí, al sud est de la Serra de Miramar, a 19 km de Tarragona i a 215 metres d’altitud. Amb una extensió de 55,3 km2, el municipi inclou la poblacions de Fontscaldes i Masmolets i l’entitat muncipal descentralitzada de Picamoixons.
Té 24.158 habitants i la seva activitat econòmica es basa en l’ agricultura amb vinyes, olivers, cereals, avellaners i ametllers, en la indústria tèxtil i el turisme.
Des dels seus inicis, la ciutat ha estat un enclavament de referència pel trànsit i el comerç, una zona de pas privilegiada que ha provocat la seva ocupació des de la prehistòria, tal i com es pot observar als jaciments prehistòrics o als posteriors vestigis íbers i romans. Tot i això el naixement formal de Valls es situa a principis del S.XII, quan el rei Pere el Catòlic li concedeix el privilegi de mercat setmanal després de derrotar els sarraïns de Siurana i la Serra de Prades.
Podem comprovar l’aire medieval de la ciutat amb els estrets carrers del casc antic i les restes de les antigues muralles del S.XIV. La vila va adquirir ràpidament una gran vitalitat i va esdevenir la segona població del Camp de Tarragona amb diversos i alts i baixos i conflictes posteriors.
Com a curiositat destaca el naixement del cos dels Mossos d’Esquadra a la ciutat durant el regnat de Felip V.
Valls té una forta personalitat cultural i la prova la trobem en dues tradicions de referència a Catalunya i amb ressò internacional originades a la ciutat : d’una banda és el bressol i “quilòmetre zero” del món casteller (Patrimoni Inmaterial de la Humanitat per la Unesco) acollint les dues colles castelleres més antigues, la Vella i Jove dels Xiquets de Valls, i també és molt coneguda per un producte gatronòmic molt emblemàtic a Catalunya, els calçots, protagonistes de la calçotada, l’esdeveniment gastronòmic més rellevant de Catalunya. Hi trobareu més informació a l’article desdicat a les Festes i tradicions de Valls.
La capital de l’Alt Camp té diferents llocs d’interès cultural, artístic i històric. A continuació en detallem alguns de rellevants:
Llocs d’interès
Església de Sant Joan
És la joia de la ciutat. Declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, aquesta església del S.XVI es troba al centre del barri antic i combina diversos estils, principalment el renaixentista i el gòtic tardà i està inspirada en el Convent de Sant Agustí Vell de Barcelona. Val a dir però que al S.XII ja hi havia una església romànica al mateix emplaçament, Sant Joan la Major, coincidint amb el naixement de Valls, fet que propicià que Sant Joan fos el patró de la ciutat.
La planta és rectangular amb una sola nau d’estl gòtic i 18 capelles laterals dedicades a diversos sants i verges com la de la Mare de Déu de Candela (patrona de Valls) d’estil neoclàssic. L’edificació va patir diverses afectacions durant la Guerra Civil, però es conserva l’antic altar de Sant Aleix i la imatge de la Mare de Déu dels Dolors entre d’altres. Molts elements van ser reconstruïts com l’altar major i el seu espectacular retaule, seguint l’estil barroc de l’original o parts de la façana renaixentista, que conté un rosetó. Al seu interior podem apreciar la imatge de Jesús rebent el baptisme de Sant Joan. També s’observen altres representacions de Sants com Santa Úrsula, lleons com a símbols de força i les curioses gàrgoles.
Destaca l’imponent campanar neogòtic del S.XIX fet amb pedra blanca de Roda de Berà i ferro que presideix la ciutat amb 74 metres d’alçada, essent el campanar d’església parroquial més alt de Catalunya. Tot un símbol de Valls i un mirador privilegiat del Camp de Tarragona des del que s’hi poden contemplar camps i pobles de fins a 5 comarques diferents.
Capella del Roser
Declarada d’interès històric i artístic, aquesta capella situada al barri antic, al bell mig del carrer de la Cort, destaca per les magnífiques rajoles vidriades del S.XVII que allotja al seu interior i que representen episodis de la batalla de Lepant, essent úniques en la temàtica. Aquestes 2.538 peces són de ceràmica vidriada catalana i policromada llur tècnica tenia influències italianes en un context de desenvolupament i intercanvi econòmic. Una estampa digne de veure.
Algunes escenes destacades són la del Papa Pius V lliurant el penó a la Lliga Santa contra els infidels turcs que amenaçaven la Mediterrània o l’estol cristià davant la flota turca abans d’entrar en combat. La batalla va acabar amb victòria cristiana que es relaciona amb la intercessió de la Mare de Déu del Roser, d’aquí el fet de dedicar-li la capella.
Igual que l’Església de Sant Joan, aquesta capella té un antecedent: la Capella de Santa Anna, del S.XIII. La façana és d’estil renaixentista amb un cert aire modernista i a banda de les rajoles també hi podem trobar uns rellotges del S.XII.
Plaça del blat
Probablement el lloc d’interès de Valls amb més càrrega simbòlica. El nom és originari del S.XV i es deu al comerç del blat que s’hi feia. Hi trobem la Casa de la Vila o Ajuntament, Can Segarra, diversos establiments comercials i el projecte de construcció del Museu Casteller de Catalunya. Es troba ubicada al cor de la ciutat i partir de qual s’inicien els carrers de la Cort, Major i plaça de l’Església.
Es tracta d’un conjunt urbanístic amb porxos a dos dels seus quatre costats i una font neoclàssica del 1891. És famosa per ser consdierada el “quilòmetre zero” del món casteller tal i com consta a la placa del centre de la plaça i hi actúen les dues colles fundadores d’aquesta tradició amb ressò internacional: La Vella i la Jove dels Xiquets de Valls. S’hi celebren actuacions castelleres durant diades importants com la Diada Nacional o Santa Úrsula (vegeu-ne més informació a l’article dedicat a les Festes i tradicions de Valls). És com si la plaça tingués ànima pròpia i sempre estigués vibrant.
La plaça ha estat testimoni de diversos esdeveniments històrics com l’adhesió de Valls a la comuna del Camp de Tarragona al 1305 o la rebuda de les forces carlines victorioses a principis del segle XIX.
Sense abandonar el món casteller, aprofitem per mencionar el Monument als Xiquets de Valls situat al passeig dels Caputxins. Es va inaugurar al 1969 comptant amb la participació de totes les colles existents fins aleshores. Esrtà format per una gran piràmide de pedra sorrenca de 11’70 metres d’alçada, amb 3 construccions castelleres diferents acompanyades de grallers i timbalers.
Museu de Valls
Ubicat també al passeig dels Caputxins, aquest museu conté una important col·lecció formada per més d’un miler de peces, majoritàriament pintures però també escultures, fotografia i fins i tot joies. Hi trobem obres contemporànies des del 1875 fins l’actualitat dels artistes més rellevants del país i part de l’estranger.
El museu s’ha nodrit al llarg dels anys de donacions i dipòsits de mecenes que han permès completar una col·leció considerada de les millors de Catalunya, amb estils com el realisme tradicional, el modernisme, l’impressionisme, obres d’avantguarda...i inclús una exposició arqueològica del món íber disponible pels investigadors. També conté materials que dotaran el futur Museu Casteller de Catalunya.
Altres llocs d’interès de Valls
És complicat abordar en un sol article tots els llocs d’interès de Valls, però encara en podríem anomenar-ne uns quants més com el Carrer de la Cort, llur nom prové del pas dels nobles que es dirigien del Castell a l’Església de Sant Joan. Centre neuràlgic de Valls amb comerços de tot tipus i de llarga tradició, les botigues de tota la vida. Acull fires, mercats i molts esdeveniments socials i culturals. També s’hi troba la Capella del Roser que hem descrit anteriorment i la bonica Casa de Santes Creus amb les seves magnífiques gàrgoles, construïda pels monjos del Monestir de Santes Creus que hi vivien abans de la desamortització de Mendizábal.
Un altre punt de referència és la Plaça del Pati, la plaça més cèntrica de la ciutat que deu el seu nom a l’antic pati d’armes del desparagut Castell de l’Arquebisbe del qual només se’n conserva la portalada actualment. Hi trobem jardins, una pèrgola i una font monumental. També l’escultura d’un casteller i una matrona.
En ple centre històric també s’hi troba el Call Jueu, a l’espai que ocupava la Vila closa, prop de l’Església de Sant Joan. L’antic barri on van viure els jueus entre els segles XIII i XV. Conserva l’estructura urbana original i sobre el número 18 sembla que s’hi ubicava la Sinagoga. Perdre's per aquests carrers et remunta en una altra època i quedes atrapat pel seu encant místic.
Un altre lloc interessant i més apartat de centre de Valls, a un entorn més rural, és Doldellops, un conjunt format per un edifici noble, dos jardins, una petita avinguda amb arbres i la casa dels masovers. A la façana trobem un balcons del S.XVII i una finestra gòtica. Doldellops era una granja del Monestir de Poblet documentada des del 1154, esdevenint una important explotació agrícola a càrrec dels monjos. Al 1930 va ser adquirida per l’arquitecte Cèsar Martinell i la seva família l’utilitza com a residència d’estiu actualment.
Per completar la informació de l'article pots consultar els enllaços que tens a continuació, i per descobrir més coses sobre Valls, llegeix l'article sobre les seves festes i tradicions.
Si t'ha agradat el que has llegit, et pots fer amic del Camí per rebre informació de les nostres rutes i novetats o soci-padrí per ajudar a mantenir viu el projecte. Consulta'n els avantatges!
I si vols aportar continguts al web com els teus propis articles de la Camipèdia sobre qualsevol temàtica del teu municipi, fotografies de caminades o activitats si ets del Grup de Caminants, registrat' com a usuari.