Temàtica:
Ubicació:
La història de Cerdanyola està directament vinculada a la del Parc de Collserola. A uns 6 km al nord-est de Barcelona limita amb els municipis de Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Sabadell, Ripollet, Montcada i Reixac i Barcelona
Es situa a la franja meridional de plana del Vallès i dins del seu municipi hi comprèn part de la serra de Collserola limitant amb Barcelona. El riu Sec i la riera de Sant Cugat, tots dos afluents del riu Ripoll, transiten pel municipi. I està separat en dues grans unitats geomorfològiques. A la meitat nord, depressió del Vallès i a la meitat sud compren la part nord-est de la serra de Collserola.
Hi troben una continuïtat de presència humana ja des de la prehistòria, on hi vivien petites comunitats de caçadors, recol·lectors i d'agricultors. S’hi han trobat restes de caçadors nòmades de l'època del paleolític, que fabricaven estris de pedra, a prop dels torrents de Can Magrans i Can Domènec i del riu Sec. A poc a poc la plana de Cerdanyola i la serra de Collserola va ser ocupada per petites granges o aldees de cabanes entre el neolític i la primera edat del ferro.
De fet el Parc de Collserola s’integra dins el massís de Collserola que forma part del sector central de la Serralada Litoral Catalana. A l’est limita amb el riu Besòs; a l’oest, amb el riu Llobregat; les rieres de Sant Cugat i de Rubí són el límit per la banda nord, i el pla de Barcelona, pel sud.
El conjunt de la serra de Collserola compren unes dimensions aproximades d’11.100 ha de superfície, una llargada de 17 km i 6 km d’amplada. Presenta un relleu suau i força asimètric: mentre les carenes vallesanes són llargues i amb un descens suau, els vessants orientats a mar són curts i amb un pendent pronunciat.
El 2010 la Generalitat de Catalunya va declarar parc natural les 8.259 hectàrees que conformen el Parc Natural de la Serra de Collserola, que ja gaudia de protecció oficial dels del 1953. Forma part de tres comarques: el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Barcelonès. El cim del Tibidabo, alçada màxima de la serra (512 m), és el vèrtex natural de separació de les tres comarques.
Hi ha nou poblacions que tenen part del seu terme municipal dins l’àmbit de la serra: Barcelona, Montcada i Reixac, Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès, El Papiol, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat.
Per tal de facilitar i coordinar la gestió del parc es va redactar i aprovar el Pla Especial d'Ordenació i de Protecció del Medi Natural (1987). I es configurà El Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, organisme encarregat de desenvolupar la gestió del Parc, fent compatibles els dos objectius bàsics del Pla Especial: conservar els recursos naturals i l'equilibri ecològic, alhora que donar resposta a la demanda de lleure i aprenentatge dels ciutadans.
El Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola està format per la Diputació de Barcelona, la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la Generalitat de Catalunya mitjançant el Departament de Medi Ambient i Habitatge, i els ajuntaments de Barcelona, Cerdanyola del Vallès, El Papiol, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. El Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola gaudeix de personalitat jurídica pròpia distinta dels ens consorciats i capacitat jurídica, i d'obrar i gestionar serveis i activitats d'interès local o general, per al compliment de les seves finalitats generals.
El parc de Collserola ocupa gairebé la meitat del terme municipal de Cerdanyola, són 1.400 hectàrees de serra que corresponen a Cerdanyola del Vallès. Hi podem accedir per parc de la Riera de Sant Cugat, pel camí de Can Catà, o visitar el Centre d'Educació Ambiental de Can Coll on podreu coneixer la riquesa tant natural com humana d‘un parc amb més de 150 espècies d’ocell diferents.
El parc de Collserola disposa d'àrees de lleure, de fàcil accés des de la carretera,
L’Àrea de Lleure de Can Coll, a Cerdanyola del Vallès. Hi trobarem, berenador, barbacoes, restaurant, venda de llenya i carbó, WC. Un indret adaptat per passar-hi al dia on hi podreu coincidir amb ciclistes i caminadors.
El Bosc Tancat. 8.5 hectàrees d'extensió, que agrupa diversió i aventura per a tots els públics, al recinte es pot gaudir de quatre piscines, Dotades amb un sistema avançat de depuració d'aigua i obertes durant tota la temporada d'estiu de dia i de nit hi podeu menjar al bar restaurant, és un lloc idíl·lic per celebrar qualsevol esdeveniment ocasional o important, on gaudir d'una carta variada per a tots els gustos. També podeu entrar al NATUPARK, el parc d'aventures més gran d'Espanya, on grans i petits podran gaudir descarregant adrenalina en els circuits i jocs d'aventura. Trobareu la zona de barbacoes, s'ubica en una fantàstica zona natural de tres hectàrees de bosc, amb 33 barbacoes, ubicades en un lloc condicionat com a àrea recreativa. A part durant tot l'any, especialment en dates assenyalades i festives, el recinte ofereix una programació d'esdeveniments per a grans i petits.
La Universitat de Bellaterra UAB, compte també amb un seguit d’itineraris marcats Una xarxa de camins formada per sis rutes que s'endinsen per les tres petites valls formades per les rieres de Can Miró, Can Magrans i Can Domènec. Cadascuna de les rutes que es proposen es poden recórrer en 25-40 min a bon pas. Les rutes s'encreuen entre elles directament o per camins de connexió, de tal manera que cadascú es pot dissenyar l'itinerari segons conveniència.
El Camí Verd. L’anomenada via verda del Vallès una Infraestructura viària pel tràfic no motoritzat capaç de promoure de forma eficaç la mobilitat sostenible d’aquest territori. El tram de via ferroviària en desús d'FGC des de l’escola La Vall fins a l’estació de Bellaterra i la reserva de terrenys del Vial Interpolar entre Bellaterra i Sant Cugat, concedeixen al Vallès una oportunitat única per construir la primera Via Verda de la província de Barcelona.
El Bosc Gran de Can Catà. Una masia senyorial del segle XVIII que conté un bosc de dimensions i riquesa espectacular, podem parar a cada una de les seves dues fonts durant els 4km de recorregut, la Font Vella o de Moisès i la Font Nova. Cal concertar visites a l’Ajuntament de Cerdanyola , o Centre Natura de Can Catà. Un dels altres atractius que ens ofereix el parc són les seves fonts, a Collserola hi ha més de 30 fonts algunes que encara ragen i són accessibles i una bona oferta de parcs i zones verdes com:
- Parc de la Riera de Sant Cugat. Entre el nucli urbà de Cerdanyola del Vallès i la serra de Collserola
- Parc del Turonet. El parc urbà més gran de Cerdanyola del Vallès, amb una extensió de 9,5 hectàrees.
- Parc de Cordelles. Espai emblemàtic, la història del qual es remunta a la Cerdanyola del Vallès d'estiueig. Va ser zona d’esbarjo de les persones treballadores d’Uralita.
- Jardins de Ca n'Ortadó. La vegetació mediterrània envolta el Museu de Cerdanyola.
Finalment tal i com podeu trobar a la pàgina web de Turisme de l’Ajuntament de Cerdanyola l’ajuntament t’ofereix 7 rutes marcades per gaudir del parc, amb una dificultat accessible a tothom.
Font de les imatges: Wikipedia.
