Temàtica:
Ubicació:
El xuixo és una pasta dolça típicament gironina, de forma cilíndrica de pasta fina, farcida de crema, fregida i ensucrada per fora. El xuixo té el distintiu de "Producte de la terra", del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.
La pasta allargada, farcida de crema, fregida i ensucrada, va ser inventada a l’obrador d’una confiteria al número 15 del carrer de la Cort Reial de Girona. Segons la família Puig, va ser un invent a quatre mans entre Emili Puig i un confiter francès a les acaballes de la Primera Guerra Mundial, el 1918. El confiter va ensenyar a aquest pastisser l'elaboració d'un pastís que anomenava "chou à la crème", que va servir d'inspiració per a fer el gironí xuixo.
A la nova especialitat dolça li van posar xuixo perquè s’assemblava a la petita llança de mig metre acabada en punxa –i semblant a una perpalina- que usaven els serenos per imposar la seva autoritat, anomenada chuzo o xuixo.
El xuixo és present a molts llocs fora del Gironès i rodalia, gràcies a la seua gran acceptació. En la segona meitat del segle XX era un dels principals productes venuts a les xurreries. S'ha traduït al castellà com a chucho, suso o susú. El xuixo banyat en xocolata va ser comercialitzat per una certa marca coneguda de llaminadures.
LA LLEGENDA
A la Rambla i el carrer d'Argenteria trobem un personatge molt simpàtic que forma part de les llegendes de Girona, el Tarlà, personatge a qui es deu l'origen del xuixo, pasta de crema típica de la ciutat. Aquest acròbata, que va entretenir els ciutadans en una època de quarantena durant una epidèmia, es va enamorar de la filla d'un pastisser. Durant una visita a la seva enamorada, quan el pare d'ella va arribar, es va amagar dins un sac de farina fins que va esternudar fent "xui-xui". Per a no enfurismar el pastisser, li va prometre casar-se amb la seva filla i donar-li la recepta d'un dolç: el xuixo, anomenat així en record de l'esternut delator. Ara es pot veure el ninot del Tarlà cada any per les festes de Primavera o per Fires, quan es penja al mateix lloc on anys enrere va entretenir amb les seves acrobàcies els gironins.