Temàtica:
Ubicació:
Arenys de Munt, vila nascuda al segle IX, és un municipi d’interior de la comarca del Maresme, Catalunya, situat a només a 45 km de Barcelona i 10 de Mataró. Té una superfície de 21,3 km² i limita amb: Vallgorguina, Sant Iscle de Vallalta, Canet de Mar, Arenys de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Dosrius. Es troba rodejat d'un entorn natural immillorable, franquejat pel Parc del Montnegre i el Corredor i a tocar del mar, un patrimoni natural excel·lent doncs per a passejades suaus o per excursions més exigents.
La primera menció d'Arenys de Munt és de la parròquia de Sant Martí d'Arenys en un precepte del rei franc Lluís el Tartamut donat el 878 al bisbe Frodoí de Barcelona on aquest rebia diferents concessions. Formava part del bisbat de Girona. El 998 apareix per primera vegada el topònim Arenys (Arennis), referit als sorrals de la riera. Des del segle XI fins al 1813, els Tries (substituïts el segle XVI pels Jalpí) van ser els alcaldes d'Arenys, gràcies al vescomte. El 1514 es comença la construcció de l'actual campanar de l'església de Sant Martí d'Arenys, que s'acaba el 1518. El 1540 s'enderroca l'antic edifici de l'església i es construeix l'actual.
El 1574, els habitants del barri marítim d'Arenys van demanar al bisbe de Girona de tenir una església pròpia, cosa que fou concedida el 1575, donant lloc a l'església de Santa Maria d'Arenys. El 1599, els Montcada, senyors del vescomtat de Cabrera, van donar permís als habitants d'aquest barri de tenir consell municipal propi, donant lloc a Arenys de Mar.
Sant Martí d'Arenys va tenir una participació destacada a la Guerra del Francès, entre altres coses per la situació geogràfica (el massís del Montnegre) i pels vincles familiars que hi tenia el general Francesc Milans del Bosch. Entre d'altres, cal destacar l'aturada de l'intent del setge a la ciutat de Girona l'any 1808 de tropes que venien de Barcelona,o l'assalt a un comboi imperial que anava cap a Hostalric el 1809. Les represàlies dels francesos, amb detencions i saquejos, van causar estralls a la població.
Durant el segle XVIII el poble va patir un augment exponencial de població que es va estancar degut a la crisi de la fil·loxera i l'atractiu de zones més industrialitzades. De fet, l'agricultura, per mitjà del conreu de la maduixa, els cirerers i la vinya, ha estat l'activitat tradicional bàsica, que s'ha anat substituint per la indústria, originalment sorgida de la manufactura de les puntes de coixí, que va acabar per desenvolupar una important indústria tèxtil pel poble durant el segle XIX, especialment de producció de tovalloles. A partir dels anys 1950 la indústria es va diversificar i a més de les tovalloles, es troben també d'altres fàbriques dedicades a la producció de teixits estrets, tints o licors, per exemple. Aquesta reindustrialització, i més recentment, el fenomen residencial, han fet que el municipi arribi a tenir més de 8500 habitants.
Arenys de Munt ha adquirit transcendència i notorietat en la política catalana per ser l'origen de les Consultes sobre la independència de Catalunya, amb la celebració de la primera consulta, el 13 de setembre de 2009. El 13 de setembre del 2012, Arenys de Munt es va proclamar Territori Català Lliure.
Llocs d'interès
- Restes arqueològiques a Can Aiguaviva i de Can Catà de Dalt.
- L'església de Sant Martí d'Arenys, d'estil gòtic, on hi ha un retaule gòtic-renaixentista del segle XVI, obra de Pere Serafí i Joan de Tours.
- Les masies de Can Sala de Dalt, Can Borrell, Ca l'Arquer, Ca l'Amar de la Torre, Can Bellsolell, Can Maiol de la Torre, Can Corbera i la de can Rossell.
- El castell de Can Jalpí, el parc i el roure de Guernika.
- El Museu Municipal de Fauna Vertebrada Jordi Puigduví.[9]
- Tomba de l'escriptor Josep Maria Gironella al cementiri.
- Santuari de la Mare de Déu de Lorda, a l'indret de Sobirans.
- Escola Sant Martí, Can Rius i Can Pau Bernadó, obres de l'arquitecte Enric Catà (1937)
Personatges cèlebres nascuts a Arenys de Munt
- Pere d'Arenys (1349 - 1419), teòleg.
- Daniel Brühl (1978), actor.[10][11]
- Pep Plaza (n. segle XX), actor
- Oriol Mitjà i Villar (1980), metge i investigador.
Foto extreta de http://www.laspain.com/imagen-4-de/barcelona/arenys-de-munt/1209.html
