El terme Cànoves es creu que és un formatiu compost de dos mots; en primer terme del llatí casas, que tindria el significat de cabanes o barraques, més un altre segon mot llatí que seria novas, que equival a noves. Per tant caldria buscar el seu significat en “cabanes noves” (BALAÑÀ 1989).
El poble de Cànoves (346 m d’alt i 713 h el 2005), queda aglevat entorn de l’església. Té algunes cases antigues, però la majoria són cases noves s’han refet a causa de l’estiueig. El petit nucli de població, esmentat ja l’any 918, es formà prop l’església parroquial de Sant Muç, citada el 1077.
El territori de la parròquia de Cànoves depenia jurisdiccionalment del castell de Cànoves, conegut des del 1113; també en va dependre més tard el terme de Samalús, per bé que inicialment aquest pertanyia al domini reial de la Garriga fins que el domini dels Centelles, efectiu a la Garriga i Cànoves des del 1380, va unir-lo a la batllia de Cànoves, poble del qual encara depèn.El terme comprén els pobles de Cànoves , cap de municipi, i el deSamalús .
El municipi de Cànoves i Samalús està situat al sector central de la comarca del Vallès Oriental, als contraforts sud-occidentals del Montseny i ja en contacte amb la plana vallesana. Limita amb els municipis de Montseny (N), Tagamanent, el Figueró i Montmany i la Garriga (W), les Franqueses del Vallès i Cardedeu (S), Sant Antoni de Vilamajor (SE) i Sant Pere de Vilamajor (W).
Font: pàgina web de l'ajuntament.