Caminada per la Plana Alta: de Vilafamés a Sant Joan de Moró.

El passat 27 de gener del 2018 vàrem fer una etapa d'el Camí, concretament la darrera etapa del brancal del Camí del Desert de les Palmes- Irta i el Pla de l'Arc, de Vilafamés a Sant Joan de Moró.

  Vam Inciciar el nostre recorregut a Vilafamés, recorrent els seus carrers i places, on la pedra roja omplia tot el paisatge urbà, la Roca Grossa era un un punt emblemàtic del poble, així com el castell.  El Cudol Roig és tot un símbol a Vilafamés, Però una visita més profunda la deixaríem  per més endavant, per quan férem la caminada de la Pobla a Vilafamés.

Vam deixar el poble que es quedava perdut a l'horitzó i ens vam  enfonsar  dintre del bosc. El nostre primer destí era arribar al Mollet i l'ermita de  Sant Miquel. Caminàvem per sendes i pistes de terra, esbufegant a les pujades, algunes sendes sota els pins semblava  que la vegetació  volia arraserar-nos del vent. La silueta del Mollet ressaltava al nostre davant sota el cel blau. Vam arribar al panell informatiu del paratge del Mollet on iniciàvem la volta al Mollet. Ens havia eixit un dia preciós i la boscúria ens ajudava a seguir l'etapa. La mina d'argila  feria la verdor del paisatge  amb la rojor de l'argila.

En aquesta volta al Mollet vàrem arribar a l'ermita de Sant Miquel, els colors eren clars i lligaven uns amb els altres, l'ermita blanca, la muntanya verda i el cel blau.

Vàrem parar una miqueta dintre del porxo a fer un mosset de la berena, com sempre recordant les properes caminades que ens esperaven.

Després del descans  i sempre amb la vigilància del Frare,  una gran pedra pintada de blanc, estava situada a la part alta. Ara la senda feia pujada i feia passadissos  amb la pedra i la vegetació, hi havia racons preciosos. Vàrem deixar la pujada al cim del Mollet per una altre dia i vàrem buscar l'altra vessant, la  vegetació  t'engolia i els profunds barrancs  et tallaven el pas. L'ermita de Sant Vicent  relluïa  a l'altra banda de barranc. Seguíem davallant  per una senda a trossos escarpada que arribava al barranc de les Lloses.

 Vam seguir la senda que anava cap al Mas d'Ametlers, hui era un dia molt especial per a mi, passàvem per davant del mas i els bancals que jo vaig viure i el record i l'enyorança de la meua juventud floria en aquella caminada. Ara estava en una situació complicada.

 Bé, en arribar davant del bancal vaig agafar forces i vàrem fer un rogle, vaig llegir unes paraules a la meua terra, l'emoció em trencava la veu, pel passat i el pressent, la llaurança i el Camí, on en aquest moment s'ajuntava tot.

Els i les caminants van entrar a veure el mas, jo em vaig reservar aquesta visió desagradable, vàrem seguir fins al Mas d'Ametlers on s'ajuntava el brancal i el troncal, ara pel Casino Vell, vàrem seguir fins a Sant Joan de Moró on Joan Àngel ens estava esperant.

 Vàrem dinar al bar les Forques, en un dinar abundant. Vam segellar el carnet del Camí amb el segell de l'equip de futbol de Moró, un més per la col·lecció.

Després un grupet vàrem anar a visitar la fàbrica de blocs de Ramos, de la qual Joan Àngel ens va explicar moltes coses.

Era de les poques fàbriques que hi havia que feren bloc  d'argila, ens va mostrar el lloc on guardaven l'argila i els dos magnífics forns on coïen els blocs, també les quadricules on secaven els blocs. Varen arribar a ser unes 50 persones treballant, però a poc a poc les coses van anar malament i van haver de tancar. Vàrem pujar a la part de dalt, on encara hi havia algunes màquines antigues Després de veure i conèixer una mica més aquest treball i aquest poble vàrem tornar cap a casa.

 Aquella fàbrica guardava el patrimoni més important que tenia Sant Joan de Moró, tota una série d'arquitectura industrial que ens traslladava a un altre temps.

 Podeu veure la traça de l'etapa de Vilafamés a Sant Joan de Moró en aquest enllaç .

Podeu veure més detalls del brancal  a la pàgia de tram del Desert de les Palmes - Irta i el Pla de l'Arc.