Ubicació:
La comarca del Vallès Oriental, al final del segle XIX, era encara una comarca amb una forta base agrícola i un tímid creixement industrial, molt centrat a la capital, Granollers. Amb tot, la proximitat amb Barcelona i les millores en les vies de comunicació —les carreteres comarcals i les dues línies de ferrocarril que enllaçaven Barcelona amb França— van ser fets cabdals per iniciar un procés de desenvolupament i transformació, i alhora causa i conseqüència d’un fenomen que va caracteritzar les poblacions vallesanes fins ben entrat el segle XX: l’estiueig. L’estiueig, des de mitjans del segle XIX, es va convertir en una nova forma d’oci per a les classes més benestants de la ciutat, especialment de Barcelona. Primer, disfressat d’estades terapèutiques, i ja entrat el segle XX, senzillament com a recerca d’indrets propers i no coincidents amb la residència habitual on fer vida social i gaudir d’unes llargues temporades de vacances. Les petites poblacions del Vallès com l’Ametlla, Figaró-Montmany, la Garriga i Cardedeu, que conservaven el seu caràcter rural i agrari, es van convertir, a poc a poc, en llocs atractius on passar l’estiu, elegides per la seva proximitat amb Barcelona i pel seu interès paisatgístic i, sobretot, terapèutic.
Metges, advocats, industrials, financers, polítics, indians i fins i tot artistes, principalment de Barcelona, formaven una emergent classe social, poc compacta però amb hàbits i formes de vida pròpies que els definien com a classe. Un d’aquests hàbits era anar a estiuejar a indrets compartits on constituïen la colònia d’estiuejants. La colònia era un grup diferenciat en la vida dels municipis: vestien principalment de blanc —amb ombrel·les, barrets, ventalls i ulleres de sol—, es reunien al Casino, centre i punt de trobada de la colònia alhora que espai imprescindible en tot centre d’estiueig, i organitzaven un seguit d’activitats, des de balls i festes fins a sessions teatrals, vetllades literàries, concerts, gimcanes, excursions, etc., i tot tipus d’actes públics i privats. Alguns van ser molt sonats, com les dues representacions del Teatre de la Natura al bosc de Can Terres de la Garriga, el 1911 i el 1914 —amb l’estrena de l’obra La viola d’or, d’Apel·les Mestres amb música d’Enric Morera— o la representació de la sarsuela Maruja, d’Amadeu Vives, el 1915, al bosc de Vilalba, a Cardedeu.
El fenomen de l’estiueig a poblacions com l’Ametlla, Figaró-Montmany, la Garriga i Cardedeu va comportar, a més, un important desvetllament econòmic, que va afavorir el comerç, les relacions directes amb Barcelona, el desenvolupament de serveis com fondes i balnearis i, sobretot, un impuls per la nova construcció i el creixement urbanístic. La colònia d’estiuejants necessitava noves residències on estatjar-se, bé en propietat o bé de lloguer, i calia que aquestes incloguessin les últimes tendències arquitectòniques del moment: el Modernisme.
Font: Turisme Vallès