Temàtica:
Ubicació:
L’Esquerda és un important jaciment arqueològic que conté restes de diversos períodes històrics, des del segle X aC fins el segle XIV de la nostra era. Conserva evidències de més de 2500 anys d’història, des del bronze final, món ibèric, visigots i tot el període alt i baix medieval, fins al seu abandonament l’any 1314.
L’any 2006 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.
El jaciment arqueològic de l'Esquerda és conegut des d'antic a la comarca d'Osona. Ja els primers anys del segle XX s'hi van realitzat diverses cales, sobretot entorn de l'església. Les excavacions arqueològiques sistemàtiques anuals es duen a terme des de 1977, dirigides i realitzades per un equip de la Universitat de Barcelona. El projecte de recerca arqueològica que s'està desenvolupant actualment és L'Esquerda ibèrica i medieval. Evolució de l'urbanisme i estructures de defensa; coordinat des del Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona.
El jaciment de l'Esquerda es troba en una península de 12 Ha., que aprofita un dels primers meandres tallats amb espadats sobre el Ter quan aquest s'endinsa a les Guilleries. Aquest fet li dóna una situació estratègica i de control sobre la Plana de Vic, i sobre la principal via de comunicació cap a la costa gironina. Segurament aquest fet explica la llarga ocupació humana del lloc .
Destaquen l'oppidum d'època ibèrica ( terme genèric que designa un lloc elevat, un turó o meseta, les defenses naturals del qual s’han vist reforçades per la intervenció humana) A finals del s.V aC o inicis del segle IV aC el poblat es fortifica amb una gran muralla i dues torres massisses. A la fi del segle III aC, l’oppidum pateix un greu incendi i el poblat és parcialment destruït. Un segle més tard, ja dins el període ibèric recent (s. II-I aC), l'Esquerda es reconstrueix de nou, però les restes d'aquest període ens han arribat molt malmeses a causa dels treballs agrícoles a la zona al llarg dels segles. A partir del segle I aC l'Esquerda s'abandona. No s'hi documenta cap assentament romà, i fins a inicis de l'època medieval no tornarem a tenir vestigis d'ocupació en aquesta àrea.
A partir del segle VII, plena època visigòtica, tornem a trobar evidències de l'ocupació de l'Esquerda: sitges, una nova muralla i un seguit d'enterraments a la part exterior. A finals del segle VIII, per tal d'aturar l'avenç musulmà, els francs carolingis fortifiquen la línia del Ter en punts claus: Savassona, Sant Pere de Casserres i l'Esquerda, entre d'altres indrets, i reforcen aquesta muralla visigòtica amb un seguit de torres de planta quadrada. A partir del segle X tenim referències documentals d'una petita església dedicada a Sant Pere, voltada d'una necròpolis de tombes antropomorfes excavades a la roca. Els habitatges d'aquesta època alt-medieval són cases fetes de pedra, de planta quadrada.
Tanmateix, la majoria de les restes excavades corresponen al poblat baix-medieval (s.XII-XIII) situat entorn de l'església romànica. Cap a finals del segle XIII, coincidint amb una sèrie de lluites feudals, s’inicia el despoblament de l’Esquerda. La zona s'incendia diverses vegades, fins a la seva definitiva destrucció el 1314. L'abandonament de l'Esquerda provocarà el creixement del nucli de població al cap del pont, que ja exisitia com a mínim des de mitjan segle XIII entorn a l'església de Sant Maria, origen de l'actual Roda de Ter, que recupera i conserva l'antic nom de l'assentament.
