Temàtica:
Ubicació:
Llucena del Cid, també coneguda com “La Perla de la Montanya”, és un municipi de l’interior de la província de Castelló que està situada en la comarca de l’Alcalatén. Aquesta localitat alberga amb uns 1.516 habitants. Presenta un ric patrimoni històric, i en aquest article donarem a conèixer els diferents edificis civils que presenta.
En primer lloc anem a parlar de “La Torre de Foios”, té origen ibèric i en 1931 es declarà Bé d’Interés Cultural. Les restes d’aquesta torre s’encontren sobre un petit promontorio, i avui en dia s’encontren en bon estat de conservació. Aquesta construcció té caràcter defensiu i militar i es va alçar cap al S.VI a.C. i formava part de l’escultura d’un poblat íber. Posteriorment, després d’un període d’abandonament, el lloc i la torre es tornaren a ocupar cap al S.II. Va ser descoberta a principis del S.XX, i pronte començaren a fer-se els primers estudis arqueològics i excavacions. D’entre les restes hi ha nombrosos restos de material ceràmic.
En segon lloc anem a parlar del “ Castell/Palau dels Ximen d’Urrea”, conegut també amb el sobrenom del “Palau dels Ducs d’Híxar”. Fou residència dels barons d’Urrea, i posteriorment ho fou dels ducs d'Híxar. És d’origen àrab però va ser modificat quan va ser destinat com a casa dels Urrea i els Híxar. Va ser parcialment destruït pels atacs carlins i reformat en 1876 per a fer-lo servir de presó. Actualment alberga el Museu Etnològic i està catalogat com a Bé d’Interés Cultural. En tercer lloc anem a parlar de “ la Torre de l’Oró”, que és una torre d’origen àrab situada a uns 400 m al sud de la població catalogada de manera genèrica com a Béns d’Interés Cultural. Malgrat que en l’actualitat es conserven 15 m d’altura de la Torre, es considera que la seva grandària original podia haver arribat fins als 45 m. Presenta planta cilíndrica, i fins al S. XX va haver de conservar la seua altura original, que era necessària per a realitzar la vigilància de totes les entrades al poble. El seu àlies “el Fort” es deu al fet que durant la Primera Guerra Carlista es convertí en el fort que defensava la població. Aquesta participació a favor de la reina, va fer que Llucena rebés el títol de “Heroica Vila”.
En quart lloc farem referència al “ Graner de l’Almodí”, datat al S.XVIII i situat en les proximitats de les eres sobre el que se suposa que era l’Era de la Vila. Aquest edifici substitueix el primitiu graner municipal (situat a la Plaça) i constituïa el dipòsit de gra de l’Almodí, que era una institució creada en tota Espanya per a l’ordre de 1753. D’aquest edifici no es coneix pràcticament gens. L’única referència que es posseeix ( i no és segura) és de durant la Guerra de la Independència, al 1813, gràcies a un document que parla del carregament de blat que es duia al Graner. Aleshores, s’explicaria el pis superior que té, que seria el lloc on estaria situat l'hospital, i la planta baixa es dedicaria a magatzem de grans.
I en cinquè i últim lloc parlarem dels “Perxes”, arcs gòtics que es situen en la Plaça Major de la localitat. Element mitjevals, que tot i que estan molt maltractats, en l’actualitat es conserven i serveixen de soport per a la plaça. Característics pels seus arcs apuntats propis de l’estil gòtic, és una de les senyals més identificatives de Llucena.
