Temàtica:
Ubicació:
En la localitat de l’Alcora podem trobar diferents rutes senderistes que podem dur a terme visitant així zones i monuments característics d’aquests poble. Una d’aquestes rutes és la de Sant Vicent-Castell de l’Alcalatén-Embassament de l’Alcora, una ruta que consta d’uns 10’5 kilòmetres i una dificultat mitjana.
Descripció de la ruta
Com indica el nom de la ruta, visitarem en primer lloc l’ermita i el paratge de Sant Vicent, en segon lloc el Castell de l’Alcalatén i l’ermita de San Salvador i, per últim, l’embassament de l’Alcora. Aquesta ruta comença en la mateixa ermita de Sant Vicent, descendint pel barranc de Sant Vicent seguint les marques de la SL-CV 90 que ens durà fins a la Font Nova. Una vegada allí, creuarem el riu que ens durà fins a la carretera, aleshores la creuarem, amb compte, i arribarem a un encreuament en un camí de terra on s’ajunta a la PR-CV 120. Ara seguirem aquesta ruta i així arribarem a l’Ermita de Sant Salvador i al Castell de l’Alcalatén. Després de la visita, hem de continuar per un ascens fins a uns camps d’oliveres on trobem un pal amb indicacions, doncs haurem d’elegir la senda a l’esquerra que naix amb una creu. Quan aquesta finalitza, deurem agafar una senda que ens durà fins la llera de pedregosa i continuar pel camí de la dreta on passarem pel Mas del Molí i seguirem fins arribar finalment a l’Embassament de l’Alcora. Per tornar a l’ermita de Sant Vicent hem d’anar per una forta pujada que ens durà fins al Camí de la Serra, allí continuarem per la pista de terra de l’esquerra que ens conduirà a l’ermita.
Vegetació i fauna
A la llarga d’aquesta ruta podem trobar una gran varietat de flora. Les espècies que predominen durant cadascun dels espais de la ruta són els pins blancs, la carrasca, la garrofera, l’olivera silvestre i el romer.
Els pins blancs (Pinus halepensis) poden arribar als 25 metres d’alçària. Tenen un tronc gros i irregular, fulles molt fines i allargades, formant grups de dos, i ell seu fruit, les pinyes, són menudes.
La carrasca (Quercus ilex) és un arbre que consta d’una copa amb gran densitat i un tronc molt gros i obscur. Pot abastar una alçària d’uns 25 metres. Les seues fulles son de color verd obscur i les flors que naixen en primavera són de color groc.
El garrofer (Ceratonia síliqua) pot mesurar fins 10 metres. Té un tronc irregular, les fulles són compostes i de color verd obscur. Les seues flors són poc vistoses per vistoses i el seu fruit son les garrofes.
L’olivera silvestre (Olea europea) és un arbre que no mesura més de 10 metres. El tronc és curt i ample, les fulles són de color verd obscur per la part superior i platejades pel revés. Les flors són molt menudes, estan constituïdes per quatre pètals blancs, i el seu fruit és l’oliva.
El romer (Rosmarinus officinalis) és una planta amb fulles linears i dures. Les flors que apareixen són blaves amb dos llavis i presenten una olor molt característica.
A banda d’aquestes espècies, podem trobar altres que no apareixen amb tanta freqüència. Alguns exemples d’aquestes són el magraner (Punica granatum), l’espàrrec (Asparagus officinalis), l’albada (Anthyllis cytisoides), el margalló (Chamaerops humilis), l’ametller (Prunus dulcis), la figuera (Ficus carica), roselles (Papaver rhoeas), margarides (Bellis perennis) i dents de lleó (Taraxacum officinale).
En referència a la fauna, podem trobar una gran diversitat d’espècies animals. Els mamífers més abundants són els conills, rates i esquirols. Respecte els ocells, trobem merles, tórtores i gavines. A banda de les mamífers i els ocells, també podem trobar alguns insectes com marietes i libèl·lules.
Els conills (Oryctolagus cuniculus) són uns mamífers menuts que es caracteritzen per desplaçar-se mitjançant salts i també per la seua ràpida reproducció. Tenen un cos robust i compacte, de pelatge suau, amb quatre potes curtes i fortes, una cua curta i dues orelles llargues.
Les rates (Rattus sp.) són rosegadors d’una grandària entre menuda i mitjana. El seu cos és allargat i arrodonit amb una llarga cua punxeguda. Tenen les orelles grans, els ulls arrodonits i bigots al voltant de la boca.
L’esquirol (Sciurus vulgaris) són mamífers rosegadors que solen viure en zones boscoses. En general, tenen un cap i musell menut, les potes són curtes amb quatre dits les de davant i cinc les de darrere.
Els coloms (Columbidae sp.) són ocells molt comuns en aquesta ruta.Tenen un pit ample, un cap gros en forma d’ametlla i un pic gros de color obscur. Tenen ales grans i amples i una cua curta.
Les merles (Turdus merula) són una varietat d’aus d’uns 25 cm de longitud. El seu cos està recobert de plomes suaus de color negre atzabeja i tenen el pic i les potes de color groc.
Les tórtores (Streptopelia turtur) són aus amb aspecte de una paloma menuda. Tenen un cap petit, un pic prim i dèbil, un pit de tonalitats rosades, el ventre color clar i l’esquena color sorra amb taques blanques i negres al coll.
Les marietes (Coccinelliade sp.) són insectes de cos ovalat i amb colors molt brillants, la qual cosa allunya als depredadors. Tenen potes molt curtes i antenes llargues.
Les libèl·lules (Anisoptera sp.) apareixen amb abundància a la llarga d’aquesta ruta. Aquests insectes es caracteritzen pels seus ulls compostos i les grans ales que les constitueixen.
Altres espècies d’animals menys abundants són les llebres (Leporidae sp.), els abellerols (Merops apiaster), coloms (Columbidae sp.), oronetes (Hirundo rustica), palputs (Upupa epops), tords (Turdus philomelos), cabussets (Tachybaptus ruficollis), cavallets del diable (Zygoptera sp.), la sargantana (Podarcis hispànica) i les colobres (Colubridae sp.).
La ruta de Sant Vicent-Castell de l’Alcalatén-Embassament de l’Alcora resulta una ruta molt interessant i completa, degut a que consisteix en la visita de diferents monuments turístics que abasten una gran part de la cultura del poble de l’Alcora. Tant l’ermita de Sant Vicent com l’ermita del Salvador i el Castell són monuments molt importants en la història d’aquest poble i conserven la major part dels seus orígens. A més, la varietat tant de fauna com de vegetació que apareix a la llarga d’aquest recorregut és immensa a causa dels diferents terrenys que travessa i les condicions climàtiques d’aquesta zona.
