Els primers pobladors i l'època ibèrica a Arbúcies

Els primers pobladors

L'origen de l'ocupació humana en aquest sector és antiga i segons les dades de què disposem actualment caldria vincular-lo a comunitats ramaderes de l’edat dels metalls, com semblen testimoniar-ho els materials trobats fins ara.

Aquestes troballes ens demostren que l'ocupació de la zona on hi ha els diferents jaciments no és tampoc del mateix moment. En aquest sentit caldria ubicar en un primer lloc el menhir conegut com a la Pedra Llarga (Sant Hilari Sacalm), que ens demostraria la presència d'activitat humana en el període calcolític (fa quatre mil anys) i que coincidiria amb la darrera expansió del megalitisme català.

Les destrals polides trobades a Viladrau i a can Dorca, així com els sílexs de Vilarmau i les ceràmiques no tornejades del coll de les Palomeres, són troballes sense un context arqueològic ben definit, cosa que no ens permet precisar la seva cronologia.

Tenim també notícies bibliogràfiques sobre l’existència , de ceràmiques prehistòriques en el Nen Jesús de Praga, prop del menhir de la Pedra Llarga, i de ceràmiques prehistòriques i puntes de sageta de sílex a Viladrau, trobades pel Dr. Ariet a principi del segle XX. Ambdues notícies podrien estar relacionades cronològicament amb el menhir.

Per una altra banda, la Feixa Llarga representa un moment cronològicament més avançat. Es tractaria d'un jaciment datable entre el bronze final i la primera edat del ferro, tenint en compte les ceràmiques que ha ofert.

L'època ibèrica

Un dels testimonis clau per entendre el pas de l’economia i de la societat ibèrica a la romana el constitueix el mas ibèric de can Pons, localitzat en el transcurs de les obres de construcció del nou camp de futbol d'Arbúcies, i excavat entre els anys 1993 i 1994.

Aquesta troballa fou considerada com a excepcional pel fet que per primera vegada al nord-est de la Península es va poder localitzar un assentament d'aquestes característiques amb la planta intacta.

Es tractava d'un edifici de 170 m² de planta rectangular i orientat a l'est, compartimentat en cinc àmbits. Les restes ceràmiques d'aquest assentament, que actualment es poden veure al Museu Etnològic del Montseny, permeten oferir una cronologia bastant precisa de la seva ocupació, que caldria situar entre l’any 150 aC i el 80 aC.

Molt a prop d’aquest edifici es van localitzar restes d'una altra construcció rectangular que hauria servit de magatzem de dolia i que molt possiblement estaria relacionada amb una vilae romana, no localitzada.

Text elaborat per : Quim Mateu. Any: 2007