Caminada del Grup de Caminants: de Sagunt a Faura ( Camp de Morvedre)

 El passat diumenge 15 de gener de 2017 vam caminar de  Sagunt a Faura en una caminada apoteòsica plena de màgia i d'il·lusions, de conèixer pobles i d'emocions, d'alegries i de compartir Camí amb bona gent.

Iniciàvem el Camí el grup d'el Camí de la Plana, i això era important, ens vàrem trobar a l'estació de Castelló de la Plana una colla de gent plens d'energia i de ganes de caminar.

  En arribar a  Sagunt  ens esperaven a l'estació amics del Camp de Túria i del Camp de Morvedre, contents que hui gent de més enllà del Palància ens ajuntàrem per assaborir la història d'aquesta comarca.

  Cada vegada les presentacions eren més llargues ja que hi havia més coses per parlar,  vàrem repartir els carnets del tram i vam explicar una mica que fèiem allà, i el fred de gener ens va fer iniciar la marxa per així escalfar més ràpidament  el cos.

 Miquelot(wikiloc) com sempre ens mostrava el camí, vàrem creuar el riu Palància i pels afores de Sagunt vàrem eixir del poble,  molta part del recorregut anava passant per barranquets  i sendes, vells aljubs ens apareixien com capelles d'un vell calvari. El fred del matí s'anava fonent amb els solet i  nosaltres anàvem recorrent la serra  mentre el grup fèiem esclatar la conversa.

En un moment, quan el camí de Romeu trencava cap a la Baronia i a l'horitzó es podia veure el Garbí, després d'algunes fotos de grup vàrem seguir el camí a la dreta, i  un regal del dia s'obria als nostres ulls,  tota la Vall de Segó s'estenia als nostres peus, ens vam emocionar en veure la Vall, i de fons les illes  Columbretes assomaven el nas entre la mar i el cel blau. Ens van faltar moments per gravar aquell instant  i fondre'ns en el paisatge de la fotografia. Quanta bellesa  i quan d'encant al nostre davant.

 Varem davallar la senda que  anava carenant per les muntanyes  en alguna baixada una mica esvarosa, però prompte vàrem estar al darrer aljub , que com la darrera capelleta del calvari ens mostrava que ja estàvem a peu pla. De seguida el paisatge va canviar i els horts de tarongers  envaïen la plana de la vall, una vall fèrtil regada per la Font de Quart.

 Vàrem passar per l'ermita del Bon Succés, darrer altar en el nostre camí cap a  la vall  i vàrem baixar el camí de xiprers treballat per escales inacabables. Des de les escales l'oloreta a paella ens esperonava  l'ànima per baixar més ràpid i ens obria la gana.

 Ja dintre de Benifairó vàrem passar per alguns carrers i vàrem arribar a l'antic barranc, ara un parc que feia de marge mitger entre els dos pobles, Benifairó i Faura.

 El dinar va començar i la paelleta va entrar molt bé després de la caminada, i fer la primera etapa del tram. Per mi varen haver dos moments emocionants al dinar. En acabar la paella  vàrem iniciar el llibre d'el Camí de la Plana, qui va voler va escriure . En segon lloc vam segellar els carnets del tram  en aquella primera etapa d'el Camí pel Camp de Morvedre.

 Després de dinar Sergi ens va fer una visita guiada per Faura i Benifairó molt, i molt interessant, vàrem aprendre, algunes meravelles que amagaven els dos pobles.

 Sergi  ens va parlar dels jaciments que hi havia prop, de la creu de la victòria,  de la batalla dels agermanats,va parlar del Palau de Faura i de l'església, i  de la plaça d'Almorig.

  Vàrem passar per la plaça de l'Hostal on es feien concerts de cambra i la presó que hi havia a la plaça.

També vàrem parlar dels jardins de les araucàries i les històries de la Llotzia massònica.

 Vàrem passar  per davant de la casa del grup dels cinc  que feien   música valenciana.

 Enric també ens anava contant detalls de la història de Faura i Benifairó, i així arrapant les darreres hores de sol encara ens van parlar a Benifairó del palau de Vives de Canyamàs  i dels llavaners, i  llavors ens vam acomiadar i vam fer cap a l'estació de tren de les Valls, per poder tornar a casa.