Temàtica:
Ubicació:
L’origen de la sal de Súria el trobem fa 65 milions d’anys, quan per culpa de la col·lisió entre les plaques tectòniques ibèrica i eurasiàtica va aparèixer un mar interior enmig d’un Pirineu que tot just s’estava formant. L’actual emplaçament de Súria quedava entre els indrets més profunds d’aquelles aigües, i va ser allà on es van anar dipositant sediments que serien la base dels actuals jaciments salins. En evaporar-se l’aigua, la sal – o el clorur potàssic- va quedar-se amagada sota la terra.
No va ser però fins a principis del segle XX que se’n va descobrir la seva existència, a partir de l’explotació d’un po de la zona del Salí. Al cap de molt poc temps, però, ja se’n va començar l’extracció. Així és com Súria es va convertir en el principal centre miner de Catalunya: del clorur potàssic surt la potassa, un mineral que es fa servir principalment en agricultura com a fertilitzant. Una petita part també es destina a la indústria farmacèutica, a fer sabons o desinfectants. Aproximadament, per cada kilo de potassa s’obtenen 3 kilos de sal impura. El mineral es troba a Súria a les dues bandes del riu Cardener, però cal baixar a una profunditat de 834 metres sota terra per poder treballar-lo. Actualment les mines de Súria encara s’exploten i el resultat de les extraccions es trasllada a Manresa amb una línia de ferrocarril creada expressament per aquest motiu.
L’arribada de la mineria va canviar per complet la societat surienca. D’un poble petit que basava els seus recursos en l’agricultura, va passar a ser un municipi receptor de nouvinguts, que va experimentar un creixement característic de ciutats obreres, on tot girava al voltant de l’organització empresarial i els rols laborals anaven molt més enllà del subsòl i ocupaven totes les facetes de la vida dels seus ciutadans.
La mineria és encara avui la principal activitat econòmica del municipi i un dels seus trets més distintius. Per a la majoria dels seus habitants no és només el seu ofici sinó també una manera de viure que no només els marca a ells, sinó que també ho ha fet amb els seus avantpassats.
Fotografia de eldelinux (Flikr)