Capital
Superfície
995.00km²
Població
172 280hab.
Densitat
173.10hab/km²
Data Població
2011
A mig cami entre l'area metropolitana de Barcelona i la ciutat de Girona, es una comarca plena de contrastos. Al nord i a l'oest s'estenen el Montseny i les ferestegues Guilleries, pero mes cap al sud el terreny se suavitza; un cop a la vall de la depressio Prelitoral la comarca torna a onejar i s'enfila per la serralada Litoral, despres l'aigua de la Selva te via lliure cap al mar. Aquesta diversitat ha dificultat la definicio dels limits comarcals, tot i que -pot semblar contradictori- la Selva es una de les identitats mes arrelades popularment. L'any 2001 es va fer la proposta d'una Selva Maritima que tingues Blanes com a capital i que agrupes els municipis meridionals de l'actual comarca i els mes orientals del Maresme. No obstant, aquesta opcio es va desestimar. La comarca de la Selva, composta per vint-i-sis municipis, te la capital situada a Santa Coloma de Farners, malgrat que Blanes es la ciutat mes poblada. Aquestes terres estan regades per dues conques: la de la Tordera, al sud-oest, i la del Ter, al nord, on trobem l'embassament de Susqueda.
Tradicions:
Les tradicions mes destacades de la Selva son les Enramades de la festa de Corpus d'Arbucies, el ball de les Almorratxes i la processo maritima de Santa Cristina, l'ascensio i aplec a l'ermita de la Mare de Deu de Farners de Santa Coloma de Farners, la Festa del Pelegri de Tossa i la Festa del Ranxo -per carnestoltes- de Vidreres.
Medi i Paisatge:
La comarca de la Selva esta envoltada per paisatges muntanyencs ben diversos: els bells paratges del Collsacabra, culminats per les cingleres del Far, al nord de la serralada Prelitoral; les humides i ferestegues Guilleries passat el panta de Susqueda;el Montseny i el Montnegre, a l'extrem occidental de la comarca, i a les terres llevantines, envoltant Tossa de Mar, el massis de Cadiretes, una singularitat entre la plana i el mar.
Al centre de la Selva, a la vall, hi ha els suaus turons granitics de Macanet i mes al nord, els caracteristics estanys de Sils, que formen un petit sistema lacustre; a Vilobi d'Onyar, per contra, hi ha el conjunt volcanic de la Crosa de Sant Dalmai, amb un crater que va fer sortir una erupcio durant el periode quaternari. A mes, els amants de la botanica heu de coneixer l'existencia de tres jardins importants: el jardi de model renaixentista italia de Santa Clotilde, a Lloret; el jardi tropical Pinya de Rosa, a Blanes; i el jardi botanic Mar i Murta.
Etimologia del nom:
El nom de la comarca se cita per primera vegada en un document del segle XIII amb la forma Silva (“bosc, forest”). Aquest mot ha intervingut en la formació de diversos topònims catalans.Activitat econòmica:
L'elevada superficie forestal de la comarca, juntament amb la varietat d'especies existents, va fer que l'explotacio dels boscos selvatans fos un dels principals motors economics fins al segle XX i que la doga i el rodell que s'hi fabricaven fossin coneguts a tota la peninsula. Actualment, pero, el sector primari nomes ocupa el 3,42% de la poblacio activa de la comarca. Tot i aixi la industria del moble es significativa a la zona del Ter Brugent, una zona que, com la de les Guilleries, esta poblada per petits poblets i propicia el turisme rural i el senderisme de muntanya. La complexitat socioeconomica tambe es afectada per la diversitat de terreny. La depressio Central -per on passa l'autopista- es el centre industrial (27,34%) de la comarca, que rep la descongestio de l'area barcelonina (Macanet es un dels municipis mes actius, seguit de Riudellops de la Selva, Sils, Vidreres i Caldes de Malavella). La zona costera, amb la industria turistica al capdavant, es el motor de l'economia selvatana i on predomina mes clarament el sector serveis (56,38%). Arbucies i Santa Coloma de Farners son dues zones de creixement economic aillat vinculades, respectivament, a la represa del sector industrial i al sector serveis. L'augment demografic de la comarca i la creacio de segones residencies ha propiciat el desenvolupament del sector de la construccio, que ocupa el 12,87% de la poblacio activa.
Informació Pràctica:
Com arribar-hi . Autobus. Recorren la comarca companyies com Teisa o la Hispano Hilariense, consulteu-ne els horaris a: www.teisa-bus.com
Ferrocarril. La comarca compta amb les linies de Rodalies: *C-1 (de l'Hospitalet a Macanet, passant per la costa) *C-2 (de Sant Vicenc de Calders a Macanet, per l'interior). A partir de Macanet es pot arribar a Sils, Caldes o Riudellots de la Selva amb el Regional que va en direccio Figueres.
