Temàtica:
Ubicació:
La història de la vila d’Àger es perd en el temps ja que la seva importància geoestratègica la va convertir en un enclavament fronterer on es van succeir batalles i conquestes. La vall d’Àger va ser habitada almenys des de l’època neolítica, és probable que la vida urbana es formés a partir d’un poblat ibèric, i a més, alguns vestigis, com la necròpolis trobada al costat de l’actual cementiri, donen fe d’un passat visigòtic. La toponímia, les restes arqueològiques, el sarcòfag romà del s. iii i el camí romà testimonien una intensa romanització, que va ser seguida per la dominació islàmica durant els segles viii, ix i x, període en què Ayera era base militar musulmana a la línia fronterera Àger-Artesa. El 1034, Arnau Mir de Tost, juntament amb Ermengol ii d’Urgell va conquerir la vall i es va convertir en senyor de tota la frontera cristiana esdevenint el tronc de la nova nissaga del vescomtat d’Àger i més tard del comtat d’Urgell. A començament del segle xv, amb la caiguda del comtat d’Urgell, es clou el capítol més brillant de la història d’Àger que restarà com a senyoriu, juntament amb la resta de la vall, sota l’arquebisbat de Tarragona fins a la desamortització de Mendizábal.
